Canvi climàtic i descontrol urbanístic: un còctel letal per a les platges espanyoles. L’augment de la intensitat dels temporals marins i la interrupció de la circulació natural de vents i corrents a causa de l’intens procés urbanitzador de la costa espanyola ha començat a passar factura i ha convertit les platges en les més regressives d’Europa. Aquesta pèrdua de sorra obliga ara el Ministeri per a la Transició Ecològica a invertir centenars de milions d’euros. El dilema és doble: deixar-les com estan, com demanen els ecologistes, o tractar de salvar-les, ja que representen el patrimoni i reclam turístic més grans d’Espanya.
La regressió és un problema que s’estén al llarg dels gairebé 8.000 quilòmetres de la costa espanyola, agreujat els últims anys per l’envit de les tempestes i temporals hivernals, per l’erosió i un urbanisme salvatge que els impedeix regenerar-se de manera natural. Tots aquests factors fan que milions de metres cúbics de sorra desapareguin cada d’any de les platges. Reposar aquestes quantitats de sorra implica un gran esforç, tant en despesa econòmica com tècnic, segons informe de l’Institut de Geologia d’Astúries.
Les zones d’Espanya on més es notarà l’impacte de la pujada del nivell de la mar seran les costes del Cantàbric i de l’Atlàntic, segons assenyala l’informe sobre l’impacte del canvi climàtic a la costa que ha fet el grup de la Universitat de Cantàbria coordinat pel professor Íñigo Losada, per al Ministeri de Medi Ambient.
El litoral mediterrani experimentarà una pujada menor. En canvi, tindrà més impacte quant a forts onatges (llevants) a causa de la formació freqüent de borrasques fortes (tipus Gloria), com de fet ja està passant en l’última dècada. Els onatges causats per aquests temporals s’emporten molta sorra i deixen exposades les zones de primera línia ocupades per habitatges (com la platja del Pinet o platja de Babilònia, a la província d’Alacant).
Els geògrafs sostenen que és urgent l’elaboració d’una cartografia detallada de zones de primera línia de costa amb ocupació permanent per habitatges (en concessió administrativa de la Llei de Costes) per començar una desocupació d’aquestes zones amb alt risc per a la vida de les persones que hi viuen. «Aquesta desocupació ha de fer-se mitjançant acords entre les administracions (estatal i municipal) i els propietaris. Però urgeix un programa de desocupació d’aquestes zones, perquè el problema de pujada del nivell de la mar i, sobretot, d’un nombre més elevat de temporals forts, anirà augmentant en les pròximes dècades», apunta Jorge Olcina, president de l’Associació Espanyola de Geògrafs.
Un primer pas serà la modificació de la Llei de Costes del 2013, que va prolongar indegudament els períodes de concessió d’espais de domini públic indegudament ocupats. De fet, la Llei de Canvi Climàtic del 2021 obre la possibilitat de desocupació d’aquests espais, per adaptar-se al canvi climàtic.
L’Institut de Ciències de la Mar (ICM) de Barcelona ha quantificat l’erosió de les platges d’aquesta ciutat durant les últimes dues dècades. Segons els experts, el seu desgast es deu a la seva artificialitat, morfologia, l’onatge, l’efecte dels temporals i la construcció d’estructures de protecció, com ara dics, que modifiquen la distribució natural del sediment a les platges.
Aquest diagnòstic ha estat possible gràcies al seguiment exhaustiu que s’ha fet des de l’Observatori Costaner de l’Institut, que celebra ara el seu 20è aniversari. Durant tots aquests anys, s’han captat imatges de les platges cada hora, la qual cosa ha permès aprofundir en el coneixement de la dinàmica sedimentària i avaluar l’impacte de les regeneracions artificials de sorra i altres accions antròpiques.
Gràcies a les imatges captades per l’Observatori Costaner del ICM, els investigadors poden esbrinar la superfície emergida de platja, la rotació de la línia de costa (que es deu a l’angle d’aproximació de l’onatge), l’erosió causada pels temporals o l’augment de les superfícies després de les regeneracions artificials, entre d’altres. Així mateix, totes aquestes dades s’empren per a la verificació dels models d’evolució de la línia de costa i en l’avaluació dels efectes derivats del canvi climàtic a mitjà termini.
L’investigador de l’ ICM-CSIC Jorge Guillén confirma que les platges de Barcelona «amb prou feines» poden rebre aportacions sedimentàries de manera natural. Per això, «només es poden compensar abocant sorra portada d’altres llocs», però, a causa de l’efecte del fort onatge, especialment durant els temporals, acaba produint-se «la regressió progressiva» d’aquests trams de litoral. És a dir, que al final es tracta d’una solució provisional i no sempre definitiva.
En general, la urbanització de la zona litoral adjacent a les platges impedeix la circulació dels sediments. Sense anar més lluny, a causa de l’augment de població a la costa des de fa dècades, ha anat augmentant la construcció de passejos marítims just darrere de la platja, seguida d’importants blocs de pisos. Això ha implicat, en la major part del litoral, la destrucció de la zona de dunes i de la seva vegetació. Les dunes són importants acumulacions de sorra que constitueixen una reserva de sediments; és a dir, després d’un temporal el vent pot arrossegar la sorra d’aquest particular ecosistema i, així, regenerar la platja de manera natural. A més, la vegetació de les dunes dona estabilitat a la platja, de manera que fixa la sorra i impedeix la seva desaparició.
L’ocupació de les platges per edificis i altres infraestructures explica per què no es poden moure amb llibertat els sediments. Els experts també al·ludeixen a la construcció d’estructures marítimes, com dics, espigons i ports, que constitueixen una barrera que provoca l’acumulació de sediments a la part oposada al moviment dels corrents de deriva litoral, mentre que causa l’erosió costa avall.
Les actuacions per fer front a la regressió de les platges poden ser diverses, encara que no estan exemptes de problemes. L’habitual és la recuperació artificial amb sediments marins o terrestres triturats. Però dragar el fons marí per obtenir aquesta sorra té un impacte negatiu en la flora i fauna de la zona, especialment si aquests llocs tenen prades de fanerògames com la posidònia. Quan l’origen és terrestre, solen provenir de pedreres, per la qual cosa és una sorra que no sol ser agradable al tacte i, a més, provoquen la destrucció de muntanyes.
Més que construir dics, pantalles o murs, els experts assenyalen que, a vegades, la solució més assenyada, si no hi ha en perill cap interès de la població, és deixar que la platja tingui l’evolució natural, és a dir, deixar que la costa evolucioni com hagi d’evolucionar.
Això és així perquè, als impactes que comporta la reposició artificial de sorra, s’hi afegeix l’evidència que en molts casos aquesta acaba desapareixent una altra vegada pels temporals, la qual cosa donaria lloc a una espiral de reposició-desaparició-reposició que no faria res més que disparar una cadena de despeses econòmiques i danys ambientals difícilment justificable.
Polèmic projecte de recuperació a la Comunitat Valenciana
El megaprojecte de Costes d’extracció de sorres en aigües profundes davant de Cullera, a la Comunitat Valenciana, amb un import de 1.147 milions d’euros, preveu el dipòsit de 12,4 milions de metres cúbics de sorra en 16 platges de València i Alacant, des de Sagunt fins al Pilar de la Foradada. Algunes estan situades a 220 km del punt d’extracció. Els ecologistes consideren aquesta actuació un malbarament econòmic que tindrà impactes ambientals severs i crítics sobre les prades submarines de posidònia oceànica i els recursos pesquers del litoral valencià.
Per a Ecologistes en Acció, aquest projecte tindria importantíssims impactes en les prades de posidònia (espècie protegida) que existeixen al voltant de les platges del Port i la Fita al Pilar de la Foradada, platja de Sant Joan a Alacant, platja de Marineta Casiana a Dénia i al tram de costa comprès entre el port de Dénia i el riu Girona. Aquesta espècie és clau en la lluita contra el canvi climàtic, per la seva gran capacitat per a capturar CO₂ de l’atmosfera.
Així mateix, aquest projecte impactaria sobre els recursos pesquers al voltant de la zona de la qual s’extrauran els 66,4 milions de metres cúbics de sorra previstos en total (el jaciment té una superfície de 26 km²), ja que l’àrea de deposició ocuparà una superfície entre 165 i 230 km², i enterbolirà l’aigua i farà que els bancs de peixos abandonin aquesta zona.
«L’extracció de sorra suposa la destrucció de l’hàbitat marí i de la desaparició de tota la comunitat bentònica d’éssers vius (poliquets i mol·luscos principalment) que són font d’aliment per als peixos. El projecte impactarà sobre set espais naturals marins protegits de la Xarxa Natura 2000, com l’Albufera, cap Roig, Montgó, cap del Horta, l’Almadrava, Marina Alta i franja litoral submergida de la Regió de Múrcia. En el cas de l’Albufera la ploma de material fins pot arribar a menys de dos quilòmetres d’aquest espai», denuncia aquesta organització.
