Menys consum de carn, més salut per al planeta. A la transició energètica l’ha d’acompanyar necessàriament l’alimentària. La proteïna d’origen vegetal ha de substituir la de procedència animal per complir l’obligada reducció del metà. Una meta utòpica si no es disminueix el consum de filets, hamburgueses i productes carnis. Un estudi de la Fundació Changing Markets incideix en el fet que les dietes més saludables amb menys carn, especialment la vermella, i lactis permetrà pensar en complir l’Agenda 2030 de reduir les emissions fins a un 30% d’aquí a vuit anys. Mantenir l’actual consum de porcí i boví, per contra, convertirà en inassolible aquest objectiu.

La massa forestal mundial va perdre el 32,5% de superfície en només tres dècades, del 1990 al 2020. Uns 178 milions d’hectàrees de bosc menys a causa sobretot de la ramaderia intensiva. Encara que els espais naturals ocupen «només» un terç del planeta, acullen el 80% de la biodiversitat total, actuen com a embornals de carboni. També purifiquen l’atmosfera perquè les masses arbòries alliberen grans quantitats d’oxigen. L’exagerada ingesta actual de menjar de procedència animal agreuja els efectes de l’escalfament global perquè afavoreix la desforestació, entre altres problemes.

L’alternativa a les macrogranges i a les pastures que sobreexploten els recursos naturals de milers d’hectàrees és l’anomenada carn vegetal, elaborada a partir d’ingredients com el seitan, tofu o soja. És una opció que guanya adeptes, com pot comprovar-se en supermercats i restaurants, amb canvis d’hàbits més enllà de modes passatgeres.

Una altra opció és recórrer a la biotecnologia, tal com recull una recerca duta a terme per l’Institut Potsdam per a la Investigació del Canvi Climàtic a Alemanya, i publicada a la revista Nature. Es tracta de reemplaçar els articles ara procedents d’animals per proteïna microbiana, produïda en tancs de fermentació. És similar en textura i sabor, però amb menys repercussions ambientals, asseguren els experts. Al Regne Unit i Suïssa, per exemple, ja està disponible en botigues d’alimentació.

La proteïna microbiana es fabrica en cultius específics, com la cervesa o el pa. Els microbis proliferen amb una temperatura constant i sucre que, en fermentar, deriven en un producte molt ric en nutrients, segons els especialistes. Es tracta d’un mètode desenvolupat en la dècada dels anys vuitanta. Encara que necessita sucre com a matèria primera, implica menys superfície agrícola que la que actualment es necessita per mantenir l’insostenible sistema intensiu.

Hi ha diversos estudis que ja reflecteixen que la demanda d’aliments vegetals va augmentar el 2019 més d’un 20% a Europa. La carn amb segell vegà va ser un dels productes més sol·licitats, amb un increment del 31% i un valor de venda que va créixer més d’un 90%. A Espanya va ser el segon producte elaborat amb substitutius més reclamat pels consumidors, només darrere de les begudes vegetals.

Canvi d’hàbits

El 46% dels espanyols ara menja menys carn que fa un any i quatre de cada deu persones té previst reduir el consum de carn els pròxims sis mesos, segons els resultats d’una enquesta paneuropea feta per ProVeg International en associació amb Innova Market Insights i les universitats de Copenhaguen i Gant.

L’estudi, que reflecteix les actituds de la ciutadania envers els aliments d’origen vegetal, va tenir la participació de 7.500 persones de deu països : Àustria, Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Romania, Espanya i el Regne Unit.

Una àrea de selva arrasada per a la creació de pastures per a la ramaderia intensiva, un dels grans focus d’emissions per a l’enviament de metà a l’atmosfera, però també perquè la desforestació posa fi a grans embornals de carboni

La ‘carn vegetal’, un mercat alternatiu en constant augment

L’augment de demanda dels consumidors es tradueix en una oferta més àmplia a les botigues.

Els restaurants on la carn d’origen animal brilla per la seva absència ofereixen cartes amb hamburgueses de seitan, formatges vegans i postres amb llets vegetals. Ja no són difícils de trobar a la majoria de ciutats europees. Al contrari, comencen a proliferar. És una història que es repeteix als lineals de les grans cadenes s d’alimentació o als establiments de menjar preparat per emportar-se.

Enorme creixement

Un informe de Bloomberg Intelligence ha xifrat el valor dels succedanis de la proteïna animal i estima que passarà dels 26.000 milions d’euros a més de 143.000 milions el 2030. Països com el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units són dels emergents en el consum de productes vegetals per sobre d’articles de procedència animal. La resistència és una mica més gran en zones amb una dieta amb forta presència de carnis i lactis, com és el cas de França i Itàlia. A Espanya, mentrestant, amb una notable presència de fruites i verdures a taula, el mercat de la proteïna vegetal està valorat en uns 430 milions d’euros, amb un volum de més de 250 milions de quilograms o litres. La demanda està en constant creixement, com ho certifiquen els cada vegada més inflats prestatges de supermercats.