La crua realitat és que el consum de petroli, malgrat la crisi climàtica que viu el planeta, continua augmentant. Per a l’any que ve, l’OPEP afirma que n’augmentarà l’extracció el 2,7%, sempre que la guerra d’Ucraïna i la inflació no impactin més en l’economia del que està previst. En tot cas, hi ha petroli per a estona, com també passa amb el carbó i el gas natural, els altres combustibles fòssils culpables que la humanitat vegi amenaçada la seva pròpia supervivència.
I és que, per començar, les grans empreses petrolieres senzillament es resisteixen a abandonar la producció del combustible de l’apocalipsi, com a vegades se l’ha anomenat, i combaten amb tenacitat les iniciatives per descarbonitzar el planeta. És així com «tenen agafada pel coll la humanitat», en paraules del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, perquè la indústria, el trànsit i el gruix de l’economia depengui del petroli.
No és una manera de parlar. Un estudi del laboratori d’anàlisi del canvi climàtic Influence Map va revelar fa poques setmanes que les petrolieres gasten cada any 750 milions de dòlars en màrqueting climàtic, però, en canvi, només preveuen destinar a la seva descarbonització un 12% del total de les seves inversions. És a dir, malgrat els reiterats anuncis sobre el seu compromís ambiental, la veritat és que la pràctica demostra que no tenen previst rectificar el rumb, almenys de manera immediata.
L’estudi «Big Oil’s Real Agenda on Climate Change 2022» és el resultat d’analitzar més de 3.000 missatges i anuncis llançats per cinc de les empreses productores d’hidrocarburs més grans a escala mundial: la britànica BP, l’holandesa Shell, la francesa Total i les estatunidenques ExxonMobil i Chevron. El 60% de tots els missatges contenien referències a compromisos mediambientals. El cost de tots aquests anuncis (en mitjans de comunicació, tanques, blogs, xarxes socials, etc.) pugen en un sol any a 750 milions de dòlars, segons una «estimació conservadora», afirma l’estudi.
Després es compara aquesta dada amb el que aquestes companyies preveuen destinar el 2022 a activitats baixes en carboni, i aquesta despesa resulta ser amb prou feines del 12% del pressupost total d’inversions en béns d’aquestes societats, que oscil·la entre els 87.000 i els 96.000 milions de dòlars.
Quan els autors de l’informe van demanar a les empreses que facilitessin les dades que provessin el compliment dels seus compromisos ambientals, cap els les va facilitar, segons Faye Holder, coautora de l’informe i investigadora d’Influence Map. Aquesta contradicció entre aquesta allau de missatges proclimàtics i accions anticlimàtiques constitueix per a Holder un cas de greenwashing, o rentada de cara verda.
I és que les petrolieres i les empreses de gas i carbó formen autèntics lobbies, organitzats de manera eficaç, que actuen per minimitzar les pèrdues econòmiques que els causa la lluita contra el canvi climàtic. Així va quedar demostrat, per exemple, durant l’última conferència COP26 de Glasgow, que va reunir els diferents països per continuar avançant cap a la descarbonització.
La delegació més gran present en aquella convenció no corresponia a cap país, per molt important que pogués ser, sinó a la indústria dels combustibles fòssils. I és que, segons va donar a conèixer l’organització conservacionista Global Witness després de consultar la llista d’assistents, més de 500 persones acreditades a la COP26 formaven part d’aquesta indústria. El seu objectiu, segons sospitava aquesta entitat, era pressionar a favor dels interessos de les empreses d’hidrocarburs, per la qual cosa van considerar que hauria de prohibir-se’ls l’entrada.
La influència del lobby del petroli «és una de les principals raons per les quals 25 anys de converses sobre el clima al si de l’ONU no han portat a retallades reals en les emissions de carboni», va assenyalar la portaveu de Global Witness, Murray Worthy.
Cada vegada són més les entitats que recorden, a manera de precedent, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no es va prendre seriosament la prohibició del tabac fins que tots els representants de la indústria tabaquera van ser exclosos de les reunions de l’OMS, a les quals abans acudien per relativitzar i qüestionar els perills del tabac.
Un dels grups del lobby petrolífer més grans identificats a la COP26 va ser l’Associació Internacional de Comerç d’Emissions (IETA), el portaveu de la qual, Alessandre Vitelli, va al·legar que la seva raó de ser és «trobar mitjans més eficients al mercat per reduir emissions» i va dir que a la seva organització no només hi ha empreses de combustibles fòssils, sinó també d’altres sectors.
Més enllà d’aquests esforços de la indústria en el camp de les relacions públiques i la influència política, la veritat és que les grans empreses del sector tenen objectius de descarbonització clarament insuficients per aconseguir les metes fixades en l’Acord de París.
Així ho ha posat de manifest una recerca publicada a Nature Communications i realitzada per l’organització Climate Analytics, que ha conclòs que els escenaris de descarbonització als quals s’han compromès públicament empreses com BP, Shell o Equinor no són prou ambiciosos per evitar que el planeta s’escalfi per sobre d’1,5 °C abans del 2100.
Fins i tot l’estratègia més agosarada de totes les analitzades, la de British Petroleum, dona com a resultat un escalfament màxim mitjà d’1,65 °C, massa alt per complir els Acords de París, ja que, com afirmen els investigadors, «cada fracció de grau compta».
El director executiu de Climate Analytics, Bill Hare, considera que «és important no permetre que les companyies petrolieres estableixin escenaris que no compleixen amb els requisits de l’Acord de París».
Arran de tota aquesta situació, fa pocs dies, 1.000 professionals i 200 organitzacions del sector de la sanitat de tot el món, encapçalades per la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), van subscriure una crida als governs del planeta perquè aprovin amb urgència un Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils, una figura que recorda al que es va fer amb les armes nuclears dècades enrere per limitar els arsenals atòmics.
«L’addicció actual als combustibles fòssils no és només un acte de vandalisme mediambiental. Des del punt de vista de la salut, és un acte d’autosabotatge», va afirmar el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.
Aquests professionals i entitats recorden al seu escrit que l’amenaça que suposen els hidrocarburs per a la salut humana no és una amenaça genèrica o intangible. Al contrari. «La contaminació atmosfèrica mata més de set milions de persones a l’any a tot el món», assenyalen.
En definitiva, la indústria de les energies brutes sembla estar fent tot el possible per obstaculitzar el seu replegament i reconversió cap a les fonts sostenibles. El repte de la humanitat consisteix a accelerar la transició cap a un futur energètic sense petroli, gas ni carbó.
António Guterres: «Fan servir Les mateixes tàctiques que les tabaqueres»
El secretari general de l’ONU, António Guterres, és una de les principals veus contra el domini que encara exerceixen les petrolieres i altres indústries d’energia bruta sobre el planeta. Aquest estiu, durant una cimera celebrada al juny amb els principals líders mundials, no va dubtar a llançar-los una represensió clara: «Vostès representen les més grans economies i també els més grans emissors del món. El seu primer deure és protegir les persones. I res és més clar que el perill de l’expansió dels combustibles fòssils», va afirmar Guterres en la seva intervenció al Fòrum de les Principals Economies sobre Energia i Clima.
Guterres també va denunciar les pressions que la indústria del gas, el petroli i el carbó exerceixen sobre els governs i les economies: «Sembla que els productors de combustibles fòssils tenen la humanitat agafada pel coll», va dir, i va afegir que aquestes pressions són «les mateixes tàctiques escandaloses que les grans tabaqueres feien servir fa dècades». «Igual que passava amb la indústria del tabac, el lobby dels combustibles fòssils i els seus còmplices financers no han d’escapar a la responsabilitat», va afegir el secretari general de l’ONU. Amb aquestes últimes paraules, al·ludia al fet que els grans bancs del planeta continuen finançant les energies brutes amb elevades sumes de diners, sense les quals no seria possible la seva supervivència.
