Entre 1990 i 1991, una anàlisi radiomètrica va reportar la presència dels isòtops radioactius Cs-134 i Cs-137 a l’oest de les Canàries. Va ser un descobriment al qual ràpidament se li va assignar un origen massa evident: Txernòbil.

No era difícil relacionar el material radioactiu trobat llavors amb el desastre nuclear que havia viscut Ucraïna feia tot just cinc anys. A més, les últimes armes nuclears que s’havien fet servir més a prop de l’arxipèlag, les d’Hiroshima i Nagasaki, havien esclatat el 1945, cosa que feia impossible que fos la causa de les mostres de les Canàries, ja que aquests isòtops tenen un període de vida mitjà curt.

Però, malgrat l’estreta relació que guardava l’accident nuclear de Txernòbil i els isòtops radioactius de cesi, el cert és que els investigadors no van poder explicar llavors com s’havia desplaçat més de 4.600 quilòmetres fins a dipositar-se a les Canàries.

És la introducció d’un estudi publicat a la revista científica ‘Journal of Geochemical Exploration’ per vuit investigadors de les universitats de La Laguna i Màlaga, que han trobat una possible explicació a aquesta troballa. Són María López-Pérez, Francisco Hernández, Esperanza Liger, Elisa Gordo, José Carlos Fernández-Aldecoa, Francisco Javier Expósito, Juan Pedro Díaz, José Hernández-Armas i Pedro A. Salazar-Carballo.

La resposta és la calitja

La resposta a aquesta incògnita que esperava resoldre’s des de la dècada dels 90 és la calitja, la pols en suspensió procedent del Sàhara, un fenomen sobre el qual llavors no es disposava de registres temporals en períodes llargs que permetessin explicar l’aparició dels radionúclids.

«Creiem que el Cs-134 de l’accident es va dipositar primer al nord de l’Àfrica, després va tornar a quedar suspès (resuspensió) i va ser transportat a les illes a través de diverses tempestes de pols», es recull a l’estudi, una explicació que parteix d’uns treballs previs realitzats per la investigadora de la Universitat de La Laguna (Tenerife) María López Pérez.

En aquest tipus de fenòmens, la convecció transporta la pols a altituds de fins a sis i set quilòmetres sobre les regions del Sàhara i el Sahel. «Quan la pols arriba a la costa oest de l’Àfrica, s’eleva per sobre dels vents alisis més freds, i forma una capa elevada anomenada ‘capa d’aire del Sàhara’ (SAL)», detalla l’estudi. Aquestes partícules de pols solen viatjar amb freqüència fins a les Canàries, i hi provoquen episodis de calitja.

Així mateix, la investigació afegeix que l’anàlisi de les dades d’aerosols recopilats a les Canàries durant els últims 20 anys junt amb els registres de densitat de les columnes de pols entre 1986 i 1991 mostren una entrada contínua de pols mineral i de cesi-137 del nord de l’Àfrica i que està associat amb els episodis de calitja.

Unes dades amb les quals no es comptava en els 90 i que han sigut clau per poder explicar com el desastre nuclear de Txernòbil, que va alliberar material radioactiu per tot Europa –i en petites quantitats a l’hemisferi nord–, va poder arribar fins a les Canàries.