Anuncien que l’estiu del 2040 serà el primer sense gel a l’Àrtic

Aquesta ràpida fosa no només és perjudicial per a les ciutats costaneres circumdants i les petites nacions insulars; també pot tenir un impacte durador en els patrons climàtics globals, segons la investigació publicada a la revista Nature Communications i que ha realitzat un equip de científics de la Universitat d’Albany (Nova York, EUA).

En aquest document els científics revelen que la magnitud i el patró de la pèrdua de gel marí a l’Àrtic poden influir directament en el fenomen climàtic conegut com el Niño. A més, a mesura que l’Àrtic perd gel estacional, la freqüència d’esdeveniments forts d’El Niño augmenta significativament, concretament, en més d’un terç.

El corrent del Niño és un patró climàtic complex que apareix quan l’aigua superficial a l’Oceà Pacífic central i oriental es torna més càlida que la mitjana i els vents de l’est bufen més febles del normal. Aquests episodis, que generalment passen cada pocs anys, poden produir condicions climàtiques inusuals i, de vegades, perilloses arreu del món, incloses sequeres, inundacions i tempestes severes.

«Abans d’aquest estudi, se sabia poc sobre si la disminució del gel marí de l’Àrtic és capaç d’influir als forts esdeveniments del Niño», va indicar el seu autor principal, Jiping Liu, professor associat al Departament de Ciències Atmosfèriques i Ambientals de la Facultat d’Arts i Ciències d’Albany.

I va afegir: «El Niño és un fenomen climàtic important, reconegut com un impulsor de la variabilitat climàtica responsable d’impactes socials grans i diversos. El nostre estudi, per primera vegada, demostra que la gran pèrdua de gel marí de l’Àrtic influeix directament en els extrems climàtics globals, inclòs un augment en la freqüència de forts esdeveniments del Niño».

Amb menys gel, el Niño serà més intens

Amb menys gel, el Niño serà més intensLiu i els seus col·legues van realitzar una sèrie de simulacions de models d’intervals de temps que es van basar en variables de l’atmosfera, la terra, l’oceà i el gel marí per determinar la influència de la pèrdua de gel marí de l’Àrtic en els esdeveniments del Niño. Abans d’executar les simulacions, van fixar com a punt de partida la capa de gel marí de l’Àrtic durant tres períodes: 1980–99, 2020–2039 i 2080–99.

Les simulacions es van generar utilitzant el Model del Sistema Climàtic Comunitari del Centre Nacional per a la Investigació Atmosfèrica,un model climàtic global que proporciona simulacions informàtiques d’última generació dels estats climàtics passats, presents i futurs de la Terra.

Al comparar els resultats, els investigadors no van trobar canvis significatius en l’ocurrència d’esdeveniments forts del Niño en resposta a la pèrdua moderada de gel marí a l’Àrtic, la qual cosa és consistent amb les observacions satel·litàries fins ara. Tot i això, a mesura que continua la pèrdua de gel i l’Àrtic es torna lliure de gel estacional, la freqüència d’esdeveniments forts del Niño augmenta en més d’un terç.

 «Després de dècades d’investigació, hi ha un acord general, tot i que no universal, que la freqüència dels esdeveniments del Niño, especialment la d’esdeveniments extremadament forts, augmentarà amb l’escalfament de l’efecte hivernacle –va afirmar Liu–. Atès que es preveu que el gel marí de l’Àrtic continuï disminuint dràsticament, era important avaluar si l’augment projectat del Niño fort es pot connectar directament».

Per separar el paper de la pèrdua de gel marí de l’Àrtic i les emissions de gasos amb efecte hivernacle, els investigadors van fer un experiment addicional en el qual es va fixar la capa de gel marí de l’Àrtic en funció de les simulacions històriques, però van augmentar els nivells de diòxid de carboni en un 1% durant 100 anys a partir del seu nivell l’any 2000.

Així, els experts van arribar a la conclusió que entre el 37 i el 48% de l’augment d’esdeveniments forts del Niño a prop del final del segle XXI estaria associat específicament amb la pèrdua de gel marí a l’Àrtic. «Cada vegada és més clar que els models climàtics han de simular la disminució del gel marí de l’Àrtic de manera realista per dimensionar correctament la variabilitat del Niño», va concloure Liu.

Estudi de referència: https://www.nature.com/articles/s41467-022-32705-2#Sec1

………

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es