L‘èxode del món rural a les ciutats, l’abandó de cultius i l’augment de desastres naturals com els incendis aguditzen els efectes de l’escalfament global. En una fatal combinació, despoblament i crisi climàtica es retroalimenten, segons els experts. L’últim informe de Greenpeace sobre aquest tema assenyala que els municipis rurals contribueixen un 34% menys al canvi climàtic que els urbans i fins a vint vegades més a la conservació de la biodiversitat. En aquesta línia, subratllen que només un 16% de la població a Espanya està «cuidant» el 85% d’un territori clau en l’emergència ecològica. La major part de les zones despoblades solen estar circumdades per enormes superfícies forestals, els autèntics embornals de carboni de les emissions generades a les megaurbs.
Amb el 74% del territori espanyol exposat a l’aridesa i, per tant, amb més risc de desertificació, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic apunta com una de les causes d’aquesta erosió del sòl a l’abandó de les zones rurals i les parcel·les agrícoles, així com a la nul·la gestió forestal que aquest abandó comporta.
Moltes comunitats autònomes comencen a afrontar de manera integral el doble repte de la despoblació i el canvi climàtic. És el cas de la valenciana, que reconeix en el seu avantprojecte de Llei de Mesures contra el Despoblament el paper que juguen les petites i deshabitades zones de l’interior en la lluita per evitar que les muntanyes es converteixin en un polvorí durant l’època estival. El foc és el primer pas cap a la irreversible erosió de l’escorça vegetal, especialment amb l’arribada de les torrencials pluges de la tardor, com adverteix el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM).
És un mal compartit per tot el territori espanyol. A Astúries, l’alta recurrència d’incendis, amb una mitjana de 1.411 anuals, s’ha accentuat amb l’abandó de pobles, l’augment de les temperatures i l’increment de la biomassa. Amb més de 10.000 propietats absorbides pel bosc, el risc que es declarin incendis i que aquests es propaguin es multiplica. La pèrdua de les activitats agrícoles comporta, en molts casos, la desaparició de varietats autòctones aclimatades al terreny i també les espècies silvestres associades. Al Parc Natural de la Serra d’Espadà, a Castelló, el col·lectiu Connecta Natura treballa des de fa anys en la recuperació de fruiters com ametllers o pruneres pròpies de la zona i per tant amb més possibilitats d’adaptació a condicions climàtiques més extremes o d’estrès hídric.
Des d’Alacant fins a Lugo
La custòdia del territori per mitjà de col·lectius ambientalistes o fundacions sense ànim de lucre és una de les fórmules per a la recuperació de parcel·les d’alt valor ecològic o la restauració d’ecosistemes i el retorn de la biodiversitat perduda. Fundem, creada el 1996 per Enrique Montoliu Montoliu, estén els seus tentacles per tota la Comunitat Valenciana, des de la serra de Bernia, Benimantell i la la Vall de Gallinera a Alacant fins a la vall del riu Millars i el Penyagolosa a Castelló. Però també comencen a créixer en altres punts del territori espanyol. A Ulloa (Lugo), i a través del grup Quercus Sonora, treballa en la substitució de l’exòtica invasora eucaliptus (Eucalyptus L’Her) per espècies molt importants per a la fauna forestal com els roures (Quercus robur), castanyers (Castanea sativa), bedolls (Betula alba), avellaners (Corylus avellana) o cirerers (Prunus avium).
A les zones de muntanya mitjana de la Rioja, Catalunya i Aragó, el projecte Life Mid Macc investiga sobre diferents mesures de gestió del paisatge per promoure l’adaptació al canvi climàtic. La falta de gestió i manteniment del territori, segons l’estudi, és un dels principals motius que disparen la vulnerabilitat als impactes de l’escalfament global.
El terreny forestal es multiplica
La pèrdua de presència humana implica automàticament la recuperació del terreny perdut per part de la naturalesa. Això, que en principi es podria considerar positiu, no ho és tant si aquestes milers d’hectàrees guanyades per la muntanya cada any no són degudament gestionades. La superfície forestal d’Espanya ha augmentat durant els últims cinc lustres a un ritme de gairebé 200.000 hectàrees per any i en l’actualitat ocupa prop del 60% del total. Un perill, perquè l’increment de la biomassa sense control dispara el risc dels anomenats incendis de sisena generació, tal com adverteix de manera periòdica la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural (REDR).
La Comissió Europea ja va posar en marxa l’any passat una iniciativa per aconseguir un món rural més fort, connectat, resilient i pròsper abans del 2040. Aquestes zones, que ocupen el 80% de la superfície de la Unió Europea, i on viu el 37% de la població, són proveïdores de serveis essencials per al bon funcionament i la salut dels ecosistemes. Tenen la clau per aconseguir la neutralitat climàtica. Per això s’assenyala que aquests territoris han d’exercir un paper essencial en l’assoliment dels objectius del Pacte Verd Europeu, mentre es persegueix augmentar la resistència ambiental i reduir l’exposició a fenòmens extrems cada vegada més extrems.
