El planeta s’enfronta a una extinció massiva d’espècies i, si segueix així, el món podria perdre tanta biodiversitat com quan una pluja de meteorits va acabar amb els dinosaures. Aquest és un dels punts de partida que durant les pròximes dues setmanes guiarà les converses de la cimera de la biodiversitat de Mont-real (COP15), una de les trobades més importants fins a la data per intentar forjar un acord més ambiciós per frenar la pèrdua d’espècies, ecosistemes i paisatges naturals a tots els racons del globus. «La humanitat està en guerra amb la natura, ha arribat l’hora de fer les paus», ha sentenciat Antonio Guterres, secretari general de les Nacions Unides, en vigílies de l’inici del debat. 

La trobada es produeix tan sols un mes després de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh, la trobada diplomàtica que va prometre (una vegada més) reforçar l’ambició en la lluita contra la crisi climàtica i que finalment es va concloure amb un acord de mínims que, després del tancament de l’esdeveniment, va ser durament criticat per científics, activistes i diplomàtics. Amb aquest enuig encara a l’aire, la conferència de Mont-real es planteja tornar a obrir el debat sobre el disseny de polítiques mediambientals internacionals. Tot i que aquesta vegada, només centrats en temes de biodiversitat, de protecció dels ecosistemes i de lluita davant la contaminació.  

Entre el 7 i el 19 de desembre, Mont-real aspira a traçar un ‘Acord de París de la natura’. És a dir, una normativa marc amb què, segons explica Laurence Tubiana, s’acordin objectius, lleis, polítiques i eines de finançament a tots els nivells per aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat per al 2030. «Necessitem el mateix impuls que vam tenir amb l’Acord de París per protegir tota la vida a la Terra», explica Tubiana, una de les ‘arquitectes’ d’aquest històric acord i ara directora de l’European Climate Foundation. 

Diplomàcia ambiental

Les negociacions d’aquesta cimera estaran liderades per la Xina: país que originàriament havia d’acollir la trobada però que, a causa de les restriccions derivades de la covid-19, s’ha anat posposant fins a arribar a Mont-real. Encara no està clar quin paper tindrà la presidència xinesa en el debat però, de moment, hi ha almenys un precedent que fa saltar les alarmes. El 2020, prop de noranta països van firmar una declaració conjunta en la qual reafirmaven el seu compromís amb les actuals polítiques mediambientals i la necessitat de dissenyar mesures més ambicioses per protegir la natura. El manifest, que havia de servir de preàmbul per a les negociacions de Mont-real, no va ser firmat ni per la Xina ni per Rússia, l’Índia i els Estats Units. 

En vigílies de l’arrencada de la cimera de la biodiversitat ja comencen a transcendir quines seran les reivindicacions dels països durant les negociacions. Bolívia, Sud-àfrica i l’Equador, per exemple, demanaran als països desenvolupats que «liderin les inversions financeres» en les polítiques mediambientals davant l’oposició del Regne Unit, l’Índia i el Japó. El Brasil, sota la presidència de Lula da Silva, defensarà l’ús sostenible de la terra però no les mesures per reduir la pol·lució en el terreny o reformar el sistema agrícola del país. Europa, per la seva banda, demanarà acabar amb la contaminació per plàstics i limitar l’ús de pesticides.

Un dels compromisos més importants que intentarà rascar aquesta cimera té a veure amb la protecció dels ecosistemes. Segons recullen els esborranys publicats fins ara, Mont-real intentarà tancar un pacte per protegir almenys el 30% de la superfície terrestre i marina abans que acabi la dècada. Això implicarà, d’una banda, la creació de més espais protegits i, de l’altra, l’aplicació de més mesures per protegir ecosistemes del planeta. Les oenagés, per la seva banda, també destaquen la necessitat de «garantir la protecció del 70% restant del planeta» amb mesures transversals, basades en la justícia climàtica i avalades pels pobles indígenes. 

Antecedents de la cimera

La cimera de la biodiversitat de Mont-real arrenca amb uns antecedents problemàtics. El 2010, a la trobada celebrada a la ciutat japonesa de Nagoya es va acordar un pla estratègic per protegir la diversitat biològica amb horitzó 2020. Arribada aquesta data, un informe va alertar que només sis dels vint compromisos acordats al Japó s’havien complert amb èxit. En la resta dels àmbits s’havien produït avenços, però els èxits eren lluny dels objectius pactats durant la cimera japonesa. El 2022, la situació continua sent la mateixa.

L’acord de Mont-real aspira a marcar un punt d’inflexió en les polítiques de protecció de la natura. Sobretot per intentar transformar les promeses que es llancen en aquest tipus de trobades en mesures, objectius i accions concretes que acabin aplicant-se sobre el terreny. La trobada canadenca mobilitzarà prop de 20.000 assistents (la meitat que en la cimera del clima de Sharm al-Sheikh) i, segons vaticinen els seus impulsors, s’abordaran debats tan diversos com la lluita contra les espècies invasores, la reforma del sistema agroalimentari o l’eliminació (o reducció) dels subsidis a la indústria dels combustibles fòssils que, tal com apunten innombrables estudis, ha desencadenat una crisi ecològica sense precedents.