La pressió humana i el canvi climàtic estan incidint negativament en la natura i els ecosistemes. Les aus són un dels grups animals més afectats. La meitat de les espècies d’aus experimenten declivi en les seves poblacions. En el 13% dels casos el descens és tan acusat que hi ha perill d’extinció i només en un 6% dels tàxons creix.

L’alarma ha sigut emesa per BirdLife Internacional, a través de la publicació ‘Estat de les aus del món 2022’, un compendi de tot el coneixement ornitològic mundial que, cada quatre anys, realitza aquesta entitat, amb aportacions a Espanya de SEO/BirdLife.

El text ressalta que de les aproximadament 11.000 espècies d’aus al món 5.245, un 49%, experimenten declivi poblacional. I 1.409 d’aquestes, una de cada vuit, corren perill d’extingir-se.

L’estudi alerta que s’està produint un deteriorament de la conservació de la majoria de les poblacions d’aus, incloent-n’hi moltes espècies que –com el pardal o l’oreneta– estaven fins fa només uns anys presents a gairebé tot el món, especialment a les latituds temperades del planeta.

La investigació de BirdLife Internacional identifica els principals factors del declivi global d’espècies:

–L’expansió i intensificació de l’agricultura, que afecta un 73% de les espècies amenaçades.

–La tala d’arbres, que impacta la meitat de les aus en perill.

–Les espècies exòtiques invasores i altres espècies problemàtiques, que perjudica un 40% dels talons amb problemes.

–La caça, fonamentalment la il·legal, que impacta sobre un 38% de les aus que podrien extingir-se.

–El canvi climàtic, que ja afecta un 34% de les espècies.

–El desenvolupament urbà té un efecte negatiu en un 27% de les aus que corren perill.

Un problema planetari

Un problema planetariEn conjunt, el 33% dels impactes sobre la biodiversitat a Amèrica del Sud i el 26% a l’Àfrica són propiciats pel consum en altres parts del món. Des de 1502, només a l’oceà Atlàntic, han desaparegut 187 espècies d’aus.

Tots els territoris i tots els països acullen, almenys, una espècie d’au en perill d’extinció. El Brasil i Indonèsia encapçalen la llista, amb 175 i 171 espècies en risc de desaparició, respectivament. De les 1.409 espècies amenaçades, 231 estan en perill crític.

Els autors de l’estudi criden també l’atenció sobre la disminució generalitzada de poblacions d’aus que, fins ara, es consideraven comunes.

A la Unió Europea (UE), des de 1980, s’han perdut 620 milions d’aus. A Amèrica del Nord les pèrdues es comptabilitzen en 3.000 milions en els últims 50 anys. Però el delmat de poblacions és global.

Al Japó, per exemple, es va perdre el 94% dels individus de les espècies forestals entre 1805 i el 2016. En aquest mateix període, les poblacions d’aus lligades a aiguamolls van caure un 88%.

A Kenya, el nombre d’aus rapinyaires va disminuir un 70% entre 1970 i el 2020. L’Índia va comptabilitzar una pèrdua del 62% d’aus associades a boscos entre el 2000 i el 2018; un declivi del 59% d’aus lligades a prades i matolls, i un 47% menys d’aus d’aiguamolls.

A Costa Rica, les poblacions d’aus de camps agrícoles tropicals van disminuir entre 1999 i el 2010. A Austràlia, les aus marines van perdre un 43% d’efectius entre el 2000 i el 2016.

Les previsions són dramàtiques: «El 97% de les aus dels Estat Units podrien veure’s afectades per l’escalfament global el 2100. I a Europa les tendències semblen les mateixes», explica la directora executiva de SEO/BirdLife, Asunción Ruiz.

Espanya: 18 espècies en situació crítica

Espanya: 18 espècies en situació críticaSEO/BirdLife ha actualitzat l’estat de les aus a escala estatal. Ha confirmat la presència a Espanya de 462 espècies, de les quals el 63% serien autòctones; és a dir, es reprodueixen en territori espanyol. D’aquestes, 359 formen part de la ‘Llista vermella d’aus d’Espanya’, cosa que significa que hi ha preocupació –tot i que sigui lleu– pel seu estat de conservació. Noranta espècies es troben sota la categoria d’amenaça i, d’aquestes, 18 es troben en situació crítica.

Quatre espècies estan en situació de risc extrem: el gall fer cantàbric, el xarxet marbrenc, la trenca i la baldriga balear.

Igual com passa la resta d’Europa, a Espanya la major part de les espècies d’aus amenaçades habiten preferentment en agrosistemes i altres hàbitats seminaturals (34%), seguides de les aus pròpies d’aiguamolls (24,7%).

Un 18% de les aus amenaçades són espècies marines o costaneres, el 12% habiten en zones de muntanya i només el 10% estaria format per aus pròpies de mitjans forestals.

Aquesta distribució reflecteix en gran manera, segons SEO/BirdLife, quins són els hàbitats més amenaçats a Espanya, i destaquen els sistemes agroesteparis i els aiguamolls com els ecosistemes en pitjor estat.

En total, es consideren 12 grans grups d’amenaces, que inclouen –per primera vegada– el canvi climàtic a la llista. En termes generals, la contaminació és l’amenaça més estesa (76,29% dels casos), seguida de l’alteració dels ecosistemes, les pràctiques agropecuàries intensives i els impactes vinculats al canvi climàtic.

Informe de BirdLife Internacional: https://seo.org/wp-content/uploads/2022/09/Estado-de-Conservacion-de-las-Aves-del-Mundo_2022-BirdLife-International.pdf

........

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es