Xarxes fantasma: paranys mortals

Les xarxes assassines o xarxes fantasma constitueixen una de les formes més cruels amb què l’ésser humà està destruint la naturalesa. Cada any queden abandonats al fons de la mar milers d’arts de pesca que continuen atrapant peixos, tortugues, ocells marins o foques. Aquests animals queden immobilitzats durant mesos i anys, a vegades asfixiant-se, sense possibilitat d’escapar-se’n.

Només al Mediterrani s’ha calculat que hi ha 800.000 tones d’aquests paranys mortals, que només serveixen per donar una mort inútil i cruel a milers d’animals que queden atrapats en aquests arts abandonats al fons marí. La seva retirada és una de les necessitats més urgents dels ecosistemes marins.

Les xarxes fantasma suposen avui dia el 10% dels residus i abocaments fets al mar. L’entitat conservacionista WWF calcula que cada any es perden a la deriva a tot el món entre 500.000 i un milió de tones de xarxes i arts de pesca, que es converteixen en paranys mortals per a la fauna. Aquest fenomen s’estén per tot el planeta, però hi ha llocs on adquireix proporcions dramàtiques, com el Pacífic, on les xarxes, palangres i cordes rebutjades constitueixen aproximadament el 46% de la Gran Illa d’Escombraries del Pacífic, una enorme acumulació de residus flotants.

A mar obert, les xarxes de pesca, els FAD (grans esquers o boies) i els palangres poden desplaçar-se a la deriva durant molt de temps, i així contribueixen al transport de compostos tòxics persistents i d’espècies invasores, i a més constitueixen un risc per a embarcacions. Però, quan s’enfonsen, perjudiquen els ecosistemes i espècies del fons del mar, i fins i tot representen una amenaça per als bussejadors.

Si arriben a terra, contribueixen a la destrucció d’hàbitats vulnerables i poden deixar enredats per sempre animals terrestres. A més, són responsables de la pèrdua de poblacions de peixos amb valor comercial, la qual cosa va en contra tant de la biodiversitat com de les persones que depenen del peix per a la seva alimentació i manteniment.

Aquests arts «capturen les espècies silvestres de manera no selectiva», assenyala WWF, i sotmet aquests animals «a una mort lenta i dolorosa per esgotament i asfíxia». De fet, en enredar-se en una d’aquestes xarxes, l’animal pot romandre entre 60 dies i fins a 20 anys sense poder moure’s. Una revisió científica sobre aquests plàstics de pesca assenyala que entre un 73% i el 100% de les espècies que són atrapades acaben morint.

Però els danys causats pels arts de pesca fantasma no s’aturen aquí, perquè també deterioren hàbitats marins clau, com els esculls de corall. Un article científic publicat a la revista Marini Environmental Research arriba a la conclusió que els organismes més perjudicats per l’abandó a la seva sort d’aquests materials són els coralls massius i, concretament, l’Acropora florida, un tipus de corall que contribueix a la generació de nous esculls.

Aquests coralls ofereixen refugi i un lloc segur per alimentar-se i reproduir-se, especialment als peixos i, per tant, «els impactes en l’estructura del corall poden comprometre directament aquestes espècies associades».

Des de fa anys s’ha estat alertant d’aquest fenomen i són diverses les iniciatives que s’han posat en marxa per tractar de pal·liar el mal que generen.

És el cas de l’organització World Animal Protection, que el 2018 va posar en marxa una campanya titulada «Pesca fantasma» amb l’objectiu de salvar un milió d’animals aquest any. O la de Save The Med, enfocada al Mediterrani, en el qual ha desenvolupat Med Ghost Fads, una nova plataforma de comunicació per a administracions públiques, autoritats portuàries, institucions de recerca, centres de recuperació de fauna marina, pescadors, centres de busseig i navegants.

Els investigadors ja busquen alternatives que permetin evitar aquesta pèrdua d’ecosistemes sense causar danys a la pesca. Una són les xarxes biodegradables, destinades a degradar-se o descompondre’s després d’un cert període de temps sota l’aigua.

Però el problema, assenyalen els experts, consisteix a retirar tot el que ara hi ha sota la mar: ni més ni menys que 740.000 quilòmetres de xarxes i 14.000 milions d’hams, segons un recent estudi de l’Agència Nacional de Recerca d’Austràlia. Són paranys actius que perduraran durant dècades i potser segles.