Un planeta abocat a l’extinció dels insectes

De cada tres espècies d’animals, dos són insectes. Però cada vegada estan més amenaçats. No només als entorns urbans, també al medi natural. Els efectes de l’escalfament global estan causant veritables estralls per l’augment de les temperatures i l’estrès hídric en cada vegada àrees més grans del planeta. El món científic no dubta a parlar d’una autèntica apocalipsi dels pol·linitzadors. Ecologistes en Acció, de fet, incideix que tenen una taxa d’extinció vuit vegades més ràpida que la de mamífers, ocells i rèptils.

A més de la seva enorme aportació a la biodiversitat, cal afegir la seva contribució en termes econòmics per la seva relació directa amb l’agricultura. Set de cada deu cultius per a consum humà depèn en major o menor mesura, per exemple, de les abelles. Els experts parlen d’uns 2.400 milions d’euros de valor associat només per al camp espanyol.

El confinament per la pandèmia, una primavera plujosa el 2020, l’absència de mobilitat i l’aturada d’algunes tasques de jardineria o neteja de carreteres va facilitar una naturalesa exuberant. Una confluència de factors que va permetre un respir temporal a libèl·lules, vespes, llagostes o grills. Va ser, no obstant això, una cosa molt circumstancial. La fi de les restriccions sanitàries va accelerar de nou el declivi d’aquests minúsculs éssers vius.

Conscients del paper que juguen en la cadena animal, cada vegada més responsables municipals opten per reduir les fumigacions a les zones verdes de les ciutats. Fins i tot aposten per deixar els escocells amb plantes silvestres. Ajuntaments com el de Barcelona, Vigo o València s’han sumat a aquest corrent que fa anys impera en moltes urbs europees i que implica no poques crítiques des de sectors menys conscienciats.

En la mateixa línia, algunes comunitats autònomes han introduït lleis per frenar la contaminació lumínica nocturna, que té una seriosa afecció sobre els insectes. Entre les restriccions hi figuren la limitació d’intensitat i ús de llums, els pals publicitaris i determinats enclavaments naturals. L’objectiu és clar: atenuar els efectes nocius que molts organismes sofreixen per l’excés de llum artificial.

Els biòlegs calculen que en les pròximes dècades almenys un milió d’espècies s’enfronta a la seva desaparició, i la meitat són insectes. No només desapareixen les varietats més rares, sinó també les comunes i abundants, com les marietes. A tot el planeta s’estima que el 40% de les espècies pol·linitzadores està en perill de desaparició per les activitats humanes i, en el context europeu, també ho està el 9% de les abelles. L’entrada d’exòtiques invasores, a més, agreuja el problema.

La percepció negativa que la societat té d’aquests éssers és injusta i errònia, com assenyala l’últim informe d’Ecologistes en Acció, perquè poc més del 2% són perjudicials.

El canvi climàtic provocat per l’home aboca a l’extinció dels organismes que no aconsegueixin adaptar-se. Els cicles biològics dels insectes són extremadament dependents de «variables externes, com la temperatura o la humitat», recorden des de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València. «Una de les respostes més senzilles al canvi climàtic és modificar la distribució, en l’espai o en el temps. Si les temperatures pugen, molts organismes busquen recer a les zones d’altitud, o es desplacen en latitud cap al nord –o cap al sud, depenent de l’hemisferi–, fins i tot modifiquen els seus hàbits migratoris. Alhora, s’avancen o endarrereixen èpoques de floració i això arrossega els éssers dependents d’aquestes plantes. Però tots aquests canvis requereixen de gran flexibilitat genètica i en les últimes dècades s’han accelerat vertiginosament. «Si sabem que hi ha més d’un milió d’espècies d’insectes, no podem esperar que totes siguin capaces d’assumir aquests canvis, moltes no els suportaran», assenyala l’expert Joaquín Baixeras.