El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts els plans hidrològics que marcaran la gestió de l’aigua a Espanya fins al 2027 i que, amb el focus posat a afrontar el canvi climàtic i la recurrència més seguida de sequeres i inundacions, sumaran més de 6.500 mesures que mobilitzaran 22.844 milions d’euros d’inversió.

Amb l’aprovació d’aquests plans, que acumulen la inversió més elevada que s’ha destinat mai a la millora del recurs hídric, culmina un llarg procés per modernitzar la planificació hidrològica a Espanya, va assenyalar la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, quan va acabar del Consell de Ministres.

Les mesures que s’hi inclouen busquen mitigar el risc d’inundacions i sequeres, contribuir a arribar als objectius ambientals, protegir la biodiversitat i avançar en l’adaptació envers el canvi climàtic.

Del total d’inversió, 10.600 milions (46,7%) vindran de l’Administració General de l’Estat; el 36,3% (8.300 milions) anirà a càrrec de les autonomies, 2.300 milions més (10,2%) de l’administració local i el 6,7% restant (1.500 milions) d’altres agents finançadors.

Les partides més altes aniran a infraestructures de sanejament i depuració (6.643 milions), regadius (5.070 milions) i proveïment (2.260 milions).

A la gestió del risc d’inundació hi aniran 2.077 milions, la restauració i conservació del domini públic hidràulic rebrà gairebé 1.300 milions i en infraestructures de dessalinització i reutilització s’hi invertiran gairebé 1.270 milions.

Altres actuacions, com ara estudis generals i de planificació hidrològica, gestió i administració del domini públic hidràulic, xarxes de seguiment i informació hidrològica, manteniment i conservació d’infraestructures i recuperació d’aqüífers, sumaran 4.228,9 milions.

S’introdueix per primera vegada la figura del cabal ecològic

A diferència de les planificacions de primer i segon cicle, els nous plans defineixen cabals ecològics per a totes les masses d’aigua, i en determinen mínims i màxims, de manera que s’assegurin la protecció de les masses d’aigua, els ecosistemes i el territori.

De la mateixa manera, es recullen les mesures necessàries per reduir les pressions ambientals que experimenten les masses d’aigua, i s'actua sobre les activitats que les generen.

S’estima que els cabals dels rius espanyols s’han reduït un 12% des de 1980, segons Transició Ecològica, que ha apuntat que per adaptar-se a la disponibilitat d’aigua que comportarà el canvi climàtic, el text planteja un canvi de tendència en l’ús dels recursos.

En concret, es redueixen les assignacions per als diferents usos i es passa dels 28.000 hm3 a l’any que marcava l’anterior planificació a 26.800 hm3 a l’any, una mesura orientada a garantir l’accés equitatiu a l’aigua per a tots els ciutadans.

Precisament, l’establiment del cabal ecològic del Tajo ha aixecat la polèmica entre el Govern i comunitats del Llevant (Andalusia, Múrcia i València), que denuncien que suposarà la mort del transvasament Tajo-Segura i posarà en perill milers d’hectàrees de regadiu i de llocs de treball.

Ribera ha defensat que, en el pitjor dels escenaris, l’augment progressiu del cabal ecològic establert per al Tajo implicarà que el transvasament baixi entre 70 i 110 hectòmetres, mentre que la inversió per garantir aportacions addicionals amb aigua dessalada i reutilitzada seran de, com a mínim, 140 hectòmetres.

A això s’hi haurà d’afegir l’aigua que es deixarà de perdre amb les mesures d’estalvi i eficiència, segons Ribera, que ha assegurat que és responsabilitat de tots poder assegurar que hi ha aigua per a les necessitats contemplades a un nivell de preus assumible per part del sector agrícola.

Per diversificar les fonts d’obtenció del recurs, en els plans es dota de més protagonisme la dessalinització, de manera que es garanteix el subministrament i s’equilibren les demandes i els requeriments mediambientals.

Per fomentar la qualitat de l’aigua, s’impulsen la millora del sanejament i la depuració per reparar retards acumulats pel nostre país en el compliment de la normativa europea sobre protecció d’aigües residuals.

En la mateixa línia, es reforcen les mesures per lluitar contra la contaminació difusa, i es contemplen mesures per aturar els contaminants emergents, com ara microplàstics i antibiòtics.

La nova planificació també incideix en la recuperació ambiental dels espais fluvials i a reduir el risc d’inundació, i incorpora solucions basades en la natura i també en la seguretat hídrica.

Aquests plans, units al de «Gestió del Risc d’Inundació», aprovat la setmana passada, i els «Especials de Sequera», que el Govern preveu aprovar aquest any, inclouen les principals mesures que permetran assolir el bon estat de les masses d’aigua i aconseguir un alt grau de seguretat hídrica i respectar el medi ambient sense comprometre el desenvolupament socioeconòmic, segons la mateixa font.