Les reserves d’aigua catalanes estan al mínim i no hi ha previsió de pluges

Catalunya passa un moment crític per l’avanç de la sequera. En aquests moments, segons les últimes dades disponibles, les reserves hídriques catalanes amb prou feines arriben al 30% de la seva capacitat. Fa just un any, estaven al 60%. Els últims deu anys, per aquestes dates, el més ‘normal’ era tenir més de 500 hectòmetres cúbics acumulats. Ara, en canvi, amb prou feines es voregen els 200. La situació és tan crítica que s’ha hagut d’activar un pla per reforçar la xarxa de «producció artificial» de recursos hídrics a partir de dessalinitzadores i plantes de ‘regeneració’ d’aigua.

Per entendre el perquè de la situació actual cal remuntar-se uns anys enrere. Fa almenys dos anys que a Catalunya plou poc i malament. Les precipitacions s’han reduït significativament respecte a períodes anteriors. La poca pluja que cau ho fa de manera tan torrencial que cada vegada és més difícil aprofitar l’aigua que deixa. L’any passat, tal com recull el balanç anual del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la falta de pluges va ser particularment severa a les zones del litoral i el prelitoral català, on es va arribar a registrar menys de la meitat dels valors normals en algunes regions.

Groenlandia vive las temperaturas más cálidas de los últimos mil años

L’embassament de Siurana, a Cornudella de Montsant (Tarragona), tan sols està al 7,72% de la seva capacitat. El de Riudecanyes (Tarragona) ni tan sols arriba al 12%. L’emblemàtic pantà de Sau (Barcelona) només està ple al 18,62%. L’únic embassament que està «en plena forma», per sobre del 60% de la seva capacitat, és el pantà de Foix (Barcelona). Fins i tot en aquest cas, els registres indiquen que està gairebé un 25% més buit que fa un any.

Falta de pluges

La precarietat dels embassaments catalans preocupa, sobretot, davant la falta de previsió de pluges. Les pròximes setmanes i i els pròxims mesos no s’esperen precipitacions generalitzades que permetin donar aire als pantans. De fet, segons apunten els pronòstics, probablement som davant un hivern més càlid i sec del que és habitual. «Per millorar la situació dels embassaments necessitem una pluja repartida, continuada i freqüent. Els plovisquejos d’aquests dies aporten el seu gra de sorra, però no són suficients per recuperar-nos de la situació de sequera», explicava fa unes setmanes a aquest diari la meteoròloga Mar Gómez, d’eltiempo.es.

Aquest fenomen, lluny de ser casual, és fruit directe de l’avanç de la crisi climàtica al territori. Segons alerten els informes científics més exhaustius fets fins ara, el canvi climàtic exposa tota la regió del Mediterrani a un règim de pluges cada vegada més incert (en què es podrien alternar episodis prolongats de falta de pluja amb tempestes torrencials o extremes), així com un avanç desbocat de les sequeres. A Espanya, si es continua així, es pronostica que més del 70% de la península Ibèrica està en perill de patir desertificació.