Mentre que més de 800 milions de persones van passar fam al món el 2022, a la Unió Europea (UE) un de cada tres aliments acaba a les escombraries. Un informe recent de l’ONG ambiental Feedback EU conclou que Europa malgasta més aliments dels que importa. A Espanya, la situació no és gaire diferent, i la llei impulsada pel Govern per posar fi al desaprofitament alimentari roman sense aprovar, malgrat estar redactada des del 2021. Precisament, els experts afirmen que la solució a aquest problema mundial passa per aprovar «lleis ambicioses» amb «objectius vinculants».

La pèrdua i el malbaratament d’aliments al planeta equival al 10% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, uns gasos que són emesos durant el procés de producció, recol·lecció, tractament i distribució d’aquests aliments. A més, llençar menjar a les escombraries costa al món un bilió de dòlars a l’any. És «un desafiament global que presenta una càrrega ambiental, social i econòmica significativa per a tots els països i regions, inclosa la UE», fa ressaltar el document.

Una dada reveladora: si el desaprofitament d’aliments fos un país, aquest seria el tercer emissor més gran de gasos d’efecte d’hivernacle del món, només darrere dels Estats Units i la Xina. Tant l’ONU com entitats privades recorden que la producció d’aliments és «el impacte més important que els humans causen al medi ambient».

Cada any es malgasten a la UE un total de 153,5 milions de tones d’aliments, mentre que les importacions sumen 138 milions de tones de productes agrícoles. El desaprofitament d’aliments costa a les empreses i les llars de la UE 143.000 milions d’euros i provoca almenys el 6% de les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de la UE.

En un moment crític per als sistemes alimentaris per les sequeres i la inflació causada per la invasió d’Ucraïna, la cinquena part de la producció pròpia d’aliments de la UE acaba a les escombraries. Curiosament, on més menjar es llença no és as grans restaurants o supermercats, com es podria creure, sinó a les llars particulars: entre un 50% i un 60% del total, segons les fonts.

La situació, segons els experts i les ONG, és insostenible: «Els aliments, la seva producció, distribució i eliminació, estan impulsant la desforestació, esgoten les reserves d’aigua dolça i els sòls, alhora que representen una quarta part de la nostra factura mundial de gasos d’efecte d’hivernacle», destaca l’ONG Feedback EU, que forma part d’un moviment internacional que també inclou l’Oficina Europea de Medi Ambient i Zero Waste Europe, les empreses Too Good to Go i OLIO, i membres de la Plataforma de la UE sobre pèrdua i desaprofitament d’aliments.

Aquesta plataforma ha reclamat a la UE que aprovi objectius legalment vinculants perquè els estats membres redueixin dràsticament el desaprofitament d’aliments. Fan ressaltar que el 2015 es va marcar com a objectiu reduir el malbaratament de menjar el 2030 en un 50%. Però no s’ha avançat gens des de llavors.

L’informe de Feedback EU estima que a la UE es malgasten 89,8 milions de tones d’aliments en la producció primària, tres vegades més que a les llars. Però afegeix que la major part del malbaratament podria estar quedant fora dels mesuraments, perquè s’exclouen els aliments que no es cullen i els que es fan servir a les granges.

Els autors insten les autoritats comunitàries a promulgar lleis alimentàries ambicioses i vinculants per reduir el desaprofitament d’aliments en no menys del 50% el 2030, aplicat a tota la cadena de subministrament «des de la granja fins a la forquilla». «No hi ha temps a perdre. Ha arribat el moment que la UE estigui a l’altura del desafiament», clamen.

Al conjunt del planeta, gairebé 1.000 milions de tones d’aliments disponibles per als consumidors (el 17% del total) acaben cada any al cubell de les escombraries de llars, detallistes, restaurants i altres serveis alimentaris, segons un informe del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), del 2021. Per fer-se’n una idea, el pes d’aquest menjar malbaratat equival a 23 milions de camions de 40 tones completament carregats. Posats en fila índia, farien set voltes a la Terra.

L’ONU també alerta dels danys mediambientals que causa aquest fenomen, perquè per produir tots aquests aliments que no es fan servir s’han hagut de desforestar grans quantitats de terreny, emetre gasos contaminants a l’atmosfera, consumir recursos hídrics, contaminar aigües marines o fluvials, a més de terra, i altres impactes. Tot això, per res.

«Disminuir el desaprofitament d’aliments reduiria les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i la velocitat de la destrucció de la naturalesa provocada per la modificació del sòl i la contaminació. Alhora, reduiria la fam i estalviaria diners en un moment de recessió mundial», assenyala Inger Andersen, directora executiva del PNUMA.

No és, per tant, un problema que es limiti a malbaratar menjar que, per si maeix, podria posar fi a una gran part de la fam al món. Malbaratar aliments genera un greu impacte a l’entorn del qual depenem.