Jets privats: luxosos i contaminants

Els jets privats, que no només fan servir mandataris mundials, sinó també una plèiade cada vegada més nombrosa de milionaris, esportistes d’elit, cantants, artistes i famosos de tota mena, s’han situat en el centre de la polèmica. Si en la majoria dels casos ja suposen per si mateixos un signe d’ostentació i un capritx totalment innecessari, el seu vessant més perjudicial és l’impacte que tenen sobre l’escalfament global. En un moment en què l’aviació comercial fa esforços per reduir les seves emissions, els experts i moviments conservacionistes insten aquest sector a fer el mateix tenint en compte, a més, el seu fort creixement els últims anys.

Un informe fet públic recentment per l’entitat internacional Transport &Environment, especialitzada en l’impacte del transport, recorda que els jets privats «consumeixen 10 vegades més energia per passatger que els vols comercials, i 50 vegades més que els que viatgen amb tren».

La conclusions són clares: la influència de l’aviació sobre el clima és cada vegada més gran (les perspectives d’augment de trànsit són notables per als pròxims anys). No obstant això, aquest impacte és causat per un grup molt reduït de persones: només l’1% de la població mundial causa el 50% de les emissions de l’aviació.

Transport&Environment se centra en els petits reactors que transporten superrics d’una banda a l’altra, sovint amb l’única finalitat d’acudir a un lloc d’estiueig. Un d’aquests jets pot emetre dues tones de CO₂ en una hora. Això suposa que les emissions d’un vol privat de quatre hores equivalen al total d’emissions d’una persona en totes les seves activitats durant un any.

L’informe fa una anàlisi detallada de les rutes utilitzades més sovint pels vols privats. El Regne Unit i França són els dos països europeus on aquestes aeronaus causen les emissions més grans (el 36% de totes les generades a Europa pels jets). Espanya també ocupa un lloc destacat, amb el cinquè lloc dels països de la UE en emissions provocades per aquests avions, que suposen el 9,2% del total. De fet, dues ciutats ocupen un lloc rellevant en l’àmbit europeu: Palma i Eivissa se situen entre els 10 llocs on més jets privats van aterrar de tota la Unió Europea, amb 17.864 i 15.535 vols arribats del gener a l’octubre del 2022, segons dades oficials. Totes dues illes se situen només per sota dels aeroports de París, Niça, Ginebra, Farnborough, Londres (Luton i Biggin Hill), Zuric i Milà. Gairebé tots aquests vols són de caràcter purament vacacional. Respecte al 2021, el volum de vols privats ha augmentat un 4% a Palma i un 10% a Eivissa, segons l’últim informe de l’Associació Europea d’Aviació Empresarial (EBAA, en anglès).

El mateix informe de Transport&Environment, el més complet fet fins ara sobre el tema, revela que malgrat el seu fort impacte sobre l’escalfament global, els avions privats no estan subjectes a impostos a la majoria de països de la UE, a causa de les exempcions en els preus del carboni i al fet que el querosè continua sense estar gravat actualment.

Aquesta situació podria canviar aviat, perquè entre les mesures que preveu la Comissió Europea en el seu paquet Fit for 55 destaca la creació d’un impost sobre el querosè d’aviació en els vols entre països comunitaris.

L’informe de Transport&Environment fa algunes propostes concretes en relació amb els vols privats. En primer lloc, advoca per «prohibir el 2030 qualsevol vol privat que utilitzi combustibles fòssils, i permetre únicament l’ús de naus d’hidrogen o elèctriques per a vols en jets privats de menys de 1.000 quilòmetres dins d’Europa». Encara que sembli una exigència molt difícil de complir, la veritat és que és precisament en l’àmbit dels avions de mida petita on els motors elèctrics i d’hidrogen ja estan aconseguint els avanços, més grans si bé és cert que amb autonomies encara limitades.

També proposen «impostos sobre el combustible i taxes de vol als avions privats que fan servir combustibles fòssils», així com «prohibir els vols per als quals existeixin alternatives que no incrementin la durada del viatge més de dues hores i mitja».

A mitjan novembre passat, centenars d’activistes d’Extinction Rebellion i Scientist Rebellion (aquesta última integrada per científics) van portar a terme una onada coordinada de mobilitzacions en aeroports de tot el món (segudes, encadenades, concentracions o performances) per cridar l’atenció sobre el mal que causen aquests avions. «Les societats han d’entrar en mode d’emergència per evitar una catàstrofe climàtica. Això inclou reduir les emissions capritxoses de les elits econòmiques, que tenen una petjada de carboni molt més gran que la de la resta», va afirmar l’investigador italià Gianluca Grimalda, abans de ser detingut a Milà. «És inacceptable que els superrics continuïn voltant pel món amb els seus avions mentre milions de persones pateixen els impactes desastrosos del canvi climàtic», va afegir.