Illes urbanes de biodiversitat

Els escocells són considerats illes de biodiversitat a petita escala. Cada vegada més ciutats se sumen a l’aposta de mantenir assilvestrats aquests minúsculs però valuosos enclavaments. Girona, Alacant, Osca, València, Saragossa, Vigo, Oviedo, Santander, Palma i Pon-ferrada són alguns dels exemples de consistoris que subscriuen l’anomenada renaturalització urbana, i abandonen l’ús de pesticides per fomentar la recuperació de flora i fauna en tots els racons de les ciutats.

La iniciativa de no «netejar» aquests espais no ha estat exempta de polèmica i de crítiques. On molts veien brutícia i males herbes, biòlegs i grups conservacionistes hi veuen una humanització de l’entorn urbà. La pandèmia, amb l’absència de transeünts pels carrers, es va traduir en una explosió vegetativa en parterres, peus d’arbres i fins voreres amb les llavors que transporten el vent o els ocells. I això implica la immediata recuperació d’insectes i invertebrats, espècies en declivi.

Productes cancerígens com el glifosat, un potent herbicida que Brussel·les va posar sota la lupa fa anys, ja s’han deixat enrere. Fet beneficiós per al medi ambient i per a la salut humana. Ciutats com Nantes, París, Gant o Amsterdam fa anys que ens han passat davant, i deixen que creixi el que neix sota els arbres, no ho eliminen amb cap producte químic o ecològic, ni ho arrenquen. Un camí a seguir.

A Girona, per exemple, l’any passat l’equip de govern municipal va decidir actuar de manera selectiva en l’eliminació d’herbes silvestres, només en cas que interfereixi en la mobilitat, si comporta perillositat per a la visibilitat viària o si afecta el patrimoni històric. «Les herbes que creixen són plantes, no males herbes», insistia la regidoria de Sostenibilitat. En la mateixa línia, la regidoria d’Ecologia Urbana de València va posar en marxa el 2018 la iniciativa «Adopta un escocell».

La recuperació de milers d’escocells buits amb espècies arbòries més sostenibles, més resilients i amb menys necessitats hídriques és una altra de les màximes en els nous dissenys paisatgístics municipals. Però no només això. També es comença a detectar més sensibilitat ambiental amb l’augment de les dimensions dels espais reservats per a noves plantacions en punts com Barcelona o Las Palmas. La majoria de paisatgistes coincideixen que exemplars de gran dimensions com plàtans, moreres o palmeres se situen en espais massa petits, i si no, clarament insuficients, i això els impedeix l’expansió de les arrels i una bona subjecció. A més de millorar l’estètica urbana, els arbres i la vegetació que es desenvolupa al seu voltant són aliats davant els efectes del canvi climàtic. Retenen la pols entre les fulles, alguns absorbeixen diòxid de carboni en grans quantitats, humitegen i oxigenen l’ambient. Disminueixen, a més, el rigor dels estius calorosos i afavoreixen la presència d’insectes i ocells. No són pocs els experts que alerten que els paviments que recobreixen carrers i voreres «escanyen» especialment les espècies de dimensions més grans i els que disposen d’un sistema radicular més superficial.

Conèixer i protegir

Des del col·lectiu SEO Birdlife s’incideix que els entorns urbans disposen d’una riquesa natural (ocells, ratpenats, invertebrats, i vegetació) que cal conèixer, protegir i fomentar. «Aquesta biodiversitat urbana té una funció essencial en el funcionament dels ecosistemes i dels serveis que aquests ofereixen a la ciutadania, com la resiliència enfront del canvi climàtic, la prevenció davant de plagues i vectors de malalties, l’oferta d’activitats d’oci o la millora de la salut i el benestar», apunten. «La crisi global de la biodiversitat és tan important que algunes espècies comunes que tradicionalment han conviscut amb l’home en pobles i ciutats, com el pardal comú, l’oreneta comuna o el falciot comú, estan experimentant declivis importants. Per tant, pobles i ciutats poden arribar a exercir un important paper per a la seva conservació», remarquen.

Un aspecte no menor és el de la batalla contra les inundacions per pluges torrencials. Aquí els experts recomanen canviar la planificació urbanística amb solucions basades en la naturalesa. Reclamen escocells estructurals que permeten el creixement de les arrels i l’emmagatzematge temporal dels escolaments amb materials porosos.