«Les anomenades ‘males herbes’ són decisives per a altres espècies»

Els escocells no fa tant havien d’estar nets d’herbes, sulfatacions amb glifosat i sense cap insecte… Ara, no obstant això, es persegueix que hi hagi més presència de fauna i flora als espais urbans.

Es tracta de naturalitzar les ciutats, i entre les accions que es poden dur a terme hi trobem des de diferents pràctiques de gestió de la vegetació: gestió racional de podes, diversificació d’espècies, afavorir la successió natural i l’aparició d’espècies adventícies, tant en escocells com en parcs i jardins; fomentar la presència de pol·linitzadors i d’altres invertebrats, col·locació d’estructures per a nidificació d’espècies vinculades a mitjans urbans, etc.

Amb la pandèmia va haver-hi una eclosió en jardins i escocells que demostra com de resistent pot arribar a ser la naturalesa malgrat tanta agressió.

Amb la pandèmia es va deixar d’exercir una intensa gestió de la vegetació, cosa que va afavorir el desenvolupament d’espècies que estaven sotmeses a aquesta mena de gestió per considerar-se «males herbes», però que no obstant això juguen un paper fonamental com a manteniment de moltes altres. De manera molt simplificada, la presència de plantes als escocells contribueix a generar una diversitat estructural en la vegetació, que contribueix a fomentar la presència d’invertebrats, que posteriorment seran aliment de pollets de moltes espècies d’ocells, com poden ser els pardals.

Què pot aportar als ciutadans la renaturalització?

La biodiversitat urbana, més enllà del seu valor intrínsec, té l’inestimable valor d’aportar serveis ecosistèmics tant en espais naturals com en espais antropitzats. Per exemple, en pobles i ciutats, la biodiversitat contribueix a millorar la qualitat de vida de la població, gràcies a l’efecte de les arbredes urbanes com a amortidores de la temperatura i depuradores d’aire. També ajuda a fixar el CO₂, alhora que contribueix a millorar la salut dels habitants, simplement per la seva presència i contacte.

Sense insectes a les urbs no hi ha ocells, oi?

Més aviat, jo diria que sense plantes no hi ha ocells. I més concretament, sense una diversitat estructural i funcional de vegetació, en les quals les plantes adventícies a les ciutats juguen un paper important. Aquestes plantes creixen de manera espontània bé en parcel·les agrícoles o bé en parcs, jardins i escocells, etc. Aquestes plantes són les que popularment es coneixien com a males herbes, i encara avui continuen estant en el nostre imaginari amb aquest nom, però realment hauríem d’anomenar-les bones herbes. Antigament rebien el mal nom de males herbes a causa de l’agricultura industrialitzada dels anys 70, que els va declarar la guerra, i ñes acusava d’atreure plagues i danyar les collites.