Recuperar l'aigua de la pluja

La recollida d’aigua de la pluja té una llarga tradició: els grecs i els romans valoraven el preuat líquid des de l’antiguitat i construïen grans cisternes per recollir la valuosa aigua de pluja. Aquesta no només servia per beure aigua, sinó també per banyar-se, regar els jardins i cuidar el bestiar. Amb precipitacions anuals d’entre 800 i 1.000 litres per metre quadrat, recollir l’aigua pot valer la pena a les nostres latituds.

Aigua de la pluja per regar les plantes

Recollir aigua de la pluja per regar plantes és beneficiosa no només econòmicament, sinó també biològicament. L’aigua de pluja no conté impureses (generalment), tots els components nocius continguts queden al fons del recipient on es recull. Els dispositius de recollida d’aigües pluvials s’han d’instal·lar fins i tot en zones on hi hagi un sistema d’abastiment d’aigua autònom, perquè l’aigua de pluja és més suau que la que circula per la canonada d’aigua corrent.

Una de les raons principals per les quals els jardiners prefereixen l’aigua de pluja per regar les plantes és la baixa duresa d’aquesta aigua.

Es coneix com a duresa total d’una aigua al contingut de sals de calci i magnesi (bàsicament carbonats, clorurs i sulfats). En moltes comarques l’aigua de l’aixeta sovint conté un elevat contingut de calci (que es coneix com a aigua dura) i és una aigua mal tolerada per algunes plantes, com el rododendre, les camèlies... L’aigua de pluja, en canvi, està lliure d’additius i té una duresa molt baixa. L’aigua de pluja en condicions normals presenta un pH de 5,6. El seu caràcter lleugerament àcid és a causa de la combinació de l’aigua amb el diòxid de carboni present en l’aire.

Les aigües es poden classificar en funció del seu grau de duresa. Entre les diferents classificacions, una de les més emprades és l’escala Merck, que estableix cinc tipus d’aigua segons uns intervals de duresa que es mostren a la taula adjunta.

No es recomana recollir aigua de pluja a prop de polígons o plantes industrials. Si hi ha empreses industrials a prop, els seus residus poden acumular-se a l’ambient més proper, als núvols i, juntament amb la pluja, cauran en embassaments improvisats.

Sistemes per recollir aigües pluvials per a reg

Les dues maneres més corrents de recollir l’aigua de la pluja de fora d’un habitatge són:

• Dipòsit a nivell de terra: Es destina una àrea lliure on situar el col·lector de l’aigua; el cas més simple i funcional és un dipòsit tancat amb un tap per tal que no hi entrin fulles ni pols. El dipòsit s’equipara amb una vàlvula d’entrada d’aigua col·locada a sobre del fons del recipient, per no recollir totes les impureses de decantació amb l’aigua.
• Recollida subterrània de l’aigua de la pluja: S’excava un pou on s’enterra el contenidor sobre un llit de grava-sorra i envoltat de margues arenoses per tots els costats. S’hi condueix una canonada de desguàs i es connecta a una bomba i canonades de reg que permetin obtenir un sistema automàtic.

En tots aquests sistemes de recollida d’aigües pluvials es disposarà d’un sistema d’aigua autònom i es connectaran les aportacions d’aigua de la casa: cisterna de WC, rentadora, dutxa, bany, neteja i reg del jardí. (vegeu imatge superior).

L’aigua de pluja té una qualitat excepcional per a molts usos: les plantes agraeixen el reg amb aigua sense calci ni clor, la rentadora no té problemes de calci, estalviem en detergent i suavitzant per a la bugada i aigua per a la planxa.

L’aigua de pluja natural, neu i altres formes de precipitació solen tenir baixes concentracions de calci i de magnesi. En canvi, poden tenir petites concentracions de sodi, clorur i sulfats derivats de l’acció del vent sobre el mar.

L’aigua de pluja és una aigua destil·lada sense calci, el que és ideal per rentar roba perquè es necessita fins al 50% menys de detergent i suavitzant. A més, evita les calcificacions en la resistència de la rentadora.

La pluja àcida

La pluja àcida es genera quan la pluja arrossega substàncies químiques àcides que hi ha suspeses a l’atmosfera, produïdes per l’activitat industrial. Els òxids de sofre i nitrogen es transformen a l’atmosfera en els àcids sulfúric i nítric, els quals, en combinar-se amb el vapor d’aigua atmosfèric, formen petites gotes d’aigua àcida. Es considera pluja àcida aquella pluja que té un pH per sota de 5,6.

En el cas de la pluja àcida, el major efecte el té l’atac àcid sobre construccions calcàries, fet que provoca la destrucció, amb el pas dels anys, d’importants objectes i monuments d’elevat valor històric i artístic.

Períodes recents de manca d’aigua

El consum mitjà d’aigua a Catalunya és d’uns 117 litres per habitant i dia (l’OMS estableix que el límit mínim necessari és de 100 litres/ habitant/ dia). Ens queda, doncs, un cert marge per prendre consciència d’una cultura d’estalvi i sostenibilitat envers el medi ambient.

Els últims anys plou menys. L’Agència Catalana de l’Aigua, en cada període, fa propostes divulgatives per prendre consciència d’aquesta realitat climàtica. Ens fem ressò d’algunes d’elles.

• 2007-2008 /Per tenir aigua, tanca l’aixeta: Catalunya va viure un dels episodis més extrems de sequera entre l’abril del 2007 i el maig del 2008. Durant aquest període, es van encadenar més de 16 mesos sense pluges destacables a les capçaleres dels rius catalans. La data més crítica es va assolir a finals de març del 2008, quan els embassaments del sistema Ter-Llobregat van arribar al voltant del 20% de les seves reserves.
• 2016 -2017/ SOS aigua: Una de les principals característiques dels anys 2016, 2017 i primers mesos del 2018 va ser un règim de pluges per sota de la mitjana habitual.
• Una banyera plena gasta uns 300 litres d’aigua, i una dutxa, una mitjana d’uns 50 litres.
• 2018/ L’aigua és un recurs escàs, que no se’ns escapi: Al principi del 2018, les reserves de les conques internes es trobaven escassament per sobre del 43% (fase de prealerta). Prèviament, no obstant, l’Agència Catalana de l’Aigua va intensificar la producció a les dessalinitzadores i l’extracció d’aigües subterrànies en diversos pous destinats per garantir l’aigua en períodes de sequera.
• 2022 / La pluja no la controles, l’aixeta sí: El clima mediterrani ens té acostumats a una marcada dualitat, caracteritzada per llargs períodes de sequera que s’alternen amb episodis de pluges intenses i de curta durada. Aquests fenòmens s’estan cada cop accentuant més arran del canvi climàtic. El darrer trimestre del 2019 i els primers sis mesos del 2020 es van caracteritzar per temporals de pluja importants; en canvi, des de finals del 2020 s’està registrant a Catalunya un llarg període de sequera que encara avui perdura.