La superpoblació de la Terra es podria anar frenant a partir del 2050 i després reduir-se

Noves estimacions sobre l’evolució de la demografia global estimen que la població mundial podria arribar a un màxim de 9.000 milions de persones el 2050, una xifra significativament inferior a les últimes estimacions, incloses les de les Nacions Unides. A partir d’aquell any, la població aniria disminuint progressivament. Actualment, el nombre total d’habitants del planeta se situa en els 8.000 milions de persones.

L’estudi va més enllà i afirma que si el món fa un «salt de gegant» en inversió en desenvolupament econòmic, educació i sanitat (factors que ajuden a estabilitzar la demografia), la població mundial podria arribar a un màxim de 8.500 milions de persones el 2050.

Aquestes noves projeccions s’inclouen en un estudi de la iniciativa Earth4All per a la Global Challenges Foundation. Per fer aquests pronòstics, l’equip va utilitzar un nou model de dinàmica de sistemes amb dos escenaris diferents per a aquest segle.

En el primer, ‘Massa poc, massa tard’, el món continua desenvolupant-se econòmicament com en els últims 50 anys i molts dels països més pobres surten de la pobresa extrema.

En aquest escenari, els investigadors calculen que la població mundial podria arribar a un màxim de 8.600 milions el 2050, abans de descendir a 7.000 milions el 2100.

En el segon escenari, denominat ‘El salt gegant’, els investigadors calculen que la població arriba a un màxim de 8.500 milions de persones al voltant del 2040 i disminueix a uns 6.000 milions a finals de segle.

Però això només s’aconsegueix «mitjançant una inversió sense precedents» en la mitigació de la pobresa –en particular en educació i sanitat– juntament amb un gir extraordinari en les polítiques de seguretat alimentària i energètica, desigualtat i igualtat de gènere, segons informa Efe.

En aquest escenari, la pobresa extrema desapareix en una generació (per al 2060), amb un marcat impacte en les tendències demogràfiques mundials.

El desenvolupament econòmic, clau per a un menor creixement demogràfic

Els autors creuen que la diferència amb altres projeccions demogràfiques importants rau en el fet que solen restar importància al ràpid desenvolupament econòmic.

«Sabem que el ràpid desenvolupament econòmic dels països de renda baixa té un enorme impacte en les taxes de fertilitat. Les taxes de fecunditat descendeixen a mesura que les nenes accedeixen a l’educació i les dones s’empoderen econòmicament i tenen accés a una millor atenció sanitària», afirma Per Espen Stoknes, cap del projecte Earth4All i director del Centre per a la Sostenibilitat de l’Escola de Negocis de Noruega.

«Pocs models destacats simulen simultàniament el creixement demogràfic, el desenvolupament econòmic i les seves connexions», afegeix Beniamino Callegari, membre de l’equip de modelització d’Earth4All.

L’anàlisi utilitza deu regions del món, com l’Àfrica subsahariana, la Xina i els Estats Units.

Actualment, el creixement demogràfic és més gran en algunes nacions de l’Àfrica, com Angola, Níger, la República Democràtica del Congo i Nigèria, i d’Àsia, per exemple Afganistan.

«Si suposem que aquests països adopten polítiques encertades de desenvolupament econòmic, es pot esperar que la població arribi al seu punt màxim ben aviat», raona Callegari.

L’equip també va analitzar la connexió entre la població i la superació dels límits planetaris, vinculada a la capacitat de càrrega de la Terra.

La població no afecta el planeta, sinó les elits econòmiques

Contràriament als mites populars, l’equip va descobrir que la mida de la població no és el principal impulsor de la superació dels límits planetaris, com la crisi climàtica, sinó que el que està desestabilitzant el planeta són els altíssims nivells d’empremta del 10% més ric del món.

«El principal problema de la humanitat és el consum sumptuari de carboni i biosfera, no la població. Els llocs on la població augmenta més ràpidament tenen empremtes ambientals per persona extremadament petites en comparació amb els llocs que van arribar al pic de població fa moltes dècades», va afirmar Jorgen Randers, d’Earth4All.

Segons les projeccions demogràfiques de l’equip, tota la població podria arribar a unes condicions de vida superiors al nivell mínim de les Nacions Unides sense canvis significatius en les tendències de desenvolupament actuals, sempre que es distribuïssin els recursos per igual.

La investigació també conclou que, amb els nivells de població actuals, és possible que tothom s’escapi de la pobresa extrema i superi un llindar mínim per a una vida digna amb accés a aliments, habitatge, energia i altres recursos, tot i que això requereix una distribució (molt més) equitativa dels recursos.

«Una bona vida per a tothom només és possible si es redueix l’ús extrem de recursos per part de l’elit rica», conclou Randers.