Mobilitat sostenible

Ja és oficial: la UE prohibeix definitivament vendre cotxes que emetin CO2 a partir del 2035

L’acord assolit amb Alemanya sobre els combustibles sintètics recupera aquest compromís bàsic per a la descarbonització

Ya es oficial: la UE prohíbe definitivamente los coches que emitan CO2 en 2035

Ya es oficial: la UE prohíbe definitivamente los coches que emitan CO2 en 2035 / Pixabay

Efe/Redacción

La Unió Europea va aprovar aquest dimarts de manera definitiva la llei que prohibirà a partir del 2035 les vendes a territori comunitari de tots els nous cotxes i furgonetes que emetin CO2, després de setmanes de tensions d’última hora pel bloqueig sorpresa d’Alemanya.

Els ministres d’Energia dels països de la UE van aprovar la llei amb 23 vots a favor, les abstencions de Romania, Bulgària i Itàlia, i el vot en contra de Polònia. Alemanya hi va votar a favor, després que la Comissió Europea i Berlín arribessin a un acord aquest cap de setmana.

La legislació preveu també, com a pas intermedi, que el 2030 els cotxes redueixin les seves emissions un 55% respecte als nivells del 2021, i les furgonetes, un 50% en aquesta mateixa data.

«No canvia el text acordat amb el Parlament Europeu», sinó que «aporta detalls sobre els passos següents en l’aplicació del reglament» per incorporar els combustibles sintètics o ‘e-fuels’ a la normativa comunitària, va resumir la comissària d’Energia, Kadri Simson.

Aquests combustibles artificials –i actualment molt cars– es produeixen a partir d’hidrogen verd i diòxid de carboni i, en teoria, resulten climàticament neutrals, perquè només emeten el CO2 prèviament capturat i es poden utilitzar a vehicles amb motor de combustió, tot i que encara no han arribat a aquest estadi de desenvolupament.

Els ‘e-fuels’ ja apareixien esmentats en el text negociat, a petició d’Alemanya i Itàlia, però la Comissió es donava fins al 2026 per tornar a reprendre la qüestió i deixar en aquest lapse de temps que evolucioni aquesta tecnologia.

No obstant, en un tràmit formal en l’aprovació final de la normativa a inicis de març, Berlín va paralitzar la llei perquè el tercer partit de la coalició del Govern d’Alemanya, els liberals del FDP, van reclamar més claredat sobre els electrocombustibles.

La maniobra no va agradar a Brussel·les ni a bona part dels estats membre, però va ser necessari forçar una negociació per satisfer Alemanya, primera potència econòmica de la UE i primer fabricant automobilístic, i salvar una peça clau de la política climàtica de la UE per descarbonitzar l’economia comunitària.

La Comissió va afegir una declaració política en la qual es compromet a presentar un reglament «sòlid i a prova d’evasions» per a l’homologació d’aquest tipus de vehicles, en col·laboració amb el Comitè Tècnic de Vehicles Motoritzats.

L’Executiu comunitari presentarà «a la tardor del 2023» una peça legislativa (acte delegat) que «especifiqui com els vehicles amb ‘e-fuels’ contribuirien als objectius de reducció d’emissions de CO2, en relació amb la regulació de les normes d’emissió de CO2 per a turismes i vehicles lleugers».

Després hi haurà una proposta legislativa sobre els ‘e-fuels’, el 2026, tal com preveia el text des del principi.

El motor no canviaria respecte al d’un cotxe amb motor de combustió actual, però sí que ho faria l’electrònica, de manera que el vehicle rebutgi engegar-se si s’ha carregat el tanc amb combustible tradicional, com passa amb els cotxes que no s’engeguen si el conductor ha begut massa alcohol.

L’acord final permet tirar endavant una peça clau de la política climàtica de la UE en la transició cap a una economia descarbonitzada després d’una maniobra que no ha agradat ni a la Comissió ni a molts dels països de la UE.

No es permeten biocarburants

L’acord deixa fora els biocarburants (obtinguts a partir de biomassa vegetal), perquè sempre tindran empremta de carboni derivada de les pràctiques agrícoles, una interpretació que Itàlia considera «molt restrictiva», per la qual cosa ha demanat que la Comissió inclogui els biocombustibles al camí legal per buscar lloc als combustibles sintètics.

La legislació europea, en tot cas, està orientada cap al motor elèctric i les piles d’hidrogen, al ser les úniques tecnologies actualment escalables.

Per això, i en paral·lel, el Consell de la UE i el Parlament van arribar a un acord sobre infraestructura de recàrrega que obligarà els països a instal·lar punts de càrrega per a vehicles elèctrics almenys cada 60 quilòmetres –i cada 120 quilòmetres per a camions– així com estacions d’hidrogen (hidrogeneres) cada 200 quilòmetres.

«La direcció és clara: el 2035, els automòbils i camionetes nous han de tenir zero emissions. Aporta una gran contribució a la neutralitat climàtica per al 2050 i és una part clau del Pacte Verd», va dir després de l’aprovació de la llei el vicepresident de la Comissió Europea responsable de la política climàtica, Frans Timmermans.

.....

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es