Crisi climàtica

S’acosta el Niño, el fenomen que amenaça d’augmentar encara més la temperatura global

Els meteoròlegs adverteixen que l’arribada d’aquesta fase podria provocar episodis extrems en diferents punts del planeta

Un hombre pasea por las costas de Santa Mónica, en California, en una imagen de archivo.

Un hombre pasea por las costas de Santa Mónica, en California, en una imagen de archivo. / REUTERS/Lucy Nicholson

Valentina Raffio

Un simple augment de temperatura a les llunyanes aigües del Pacífic equatorial pot acabar afectant el clima de tot el planeta. Fa segles que aquest fenomen es coneix, però ara, amb una crisi climàtica que està alterant a passos accelerats el clima del globus, els seus efectes preocupen encara més. En els últims tres anys, el refredament de les aigües equatorials va provocar la Niña i aquesta, al seu torn, va refredar unes dècimes de grau l’atmosfera. Ara, segons adverteix l’Organització Meteorològica Mundial, sembla que aquest estiu arribarà el Niño i, juntament amb aquest, un nou augment de la temperatura mitjana global i un auge d’extrems climàtics en diversos punts del planeta.

«Tant el Niño com la Niña són fenòmens naturals que es produeixen de manera cíclica.Sabem que es van alternant, però no quan arribarà cada un,quant durarà i quan canviarà el cicle», explica Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física i especialista en Climatologia de la Universitat de Barcelona (UB). La teoria és relativament senzilla. Quan les aigües del Pacífic equatorial es refreden més del normal, arriba la Niña. I quan s’escalfen per sobre de la mitjana, arriba el Niño. A partir d’allà, l’efecte de cada un d’aquests cicles sobre el clima global pot variar en funció, per exemple, de la intensitat i la durada del fenomen i d’altres esdeveniments climàtics que afecten l’atmosfera. Tradicionalment, els anys de la Niña solen ser més freds i els del Niño més calents que la mitjana.

¿Però com és possible que una cosa tan nímia com la temperatura de les aigües en un racó del planeta acabi afectant el clima global? «Tot està connectat. Quan la temperatura de l’oceà puja, una part d’aquesta calor es reflecteix en l’atmosfera, provoca un augment de la temperatura de l’aire i, al seu torn, augmenta el risc de fenòmens meteorològics extrems com inundacions i tempestes en unes regions del món i sequeres extremes en d’altres», explica Martín Vide. «Aquest tipus de fenòmens s’observen primer a escala més regional, però després poden acabar expandint-se a tot el planeta amb efectes molt diversos. No sempre en podem predir les conseqüències perquè tot depèn de la intensitat del fenomen», afegeix l’expert en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

¿Quan arribarà el Niño?

En els últims tres anys, el món ha viscut sota els efectes del «refredament global» provocat per la Niña i, tot i així, s’han registrat alguns dels anys més càlids des que existeixen registres. Els experts creuen que la Niña podria haver esmorteït en part l’impacte de l’escalfament global provocat per les emissions de gasos amb efecte hivernacle. És a dir, que si no fos per aquest fenomen és probable que el món hagués registrat temperatures encara més altes durant uns anys que ja han sigut de rècord. Ara mateix, segons indiquen les xarxes globals de seguiment d’aquest fenomen, tot apunta que la Niña ha finalitzat i que ara mateix el planeta viu un breu parèntesi de condicions neutres. La pregunta és què passarà després.

En aquests moments, segons apunten les últimes anàlisis del centre nord-americà de control de les condicions oceàniques i atmosfèriques (NOAA), hi ha un 62% de probabilitats que el Niño es desenvolupi entre maig i juliol del 2023. L’última vegada que es va registrar aquest fenomen va ser l’any 2016. Ja llavors, l’arribada d’aquesta fase va desencadenar l’any més càlid a escala global des que existeixen registres. Ara, davant l’arribada d’un altre fenomen climàtic d’aquest estil, «és probable que es produeixi un altre repunt de la temperatura a escala mundial», adverteix el secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial, Petteri Taalas, després de la publicació d’aquests últims pronòstics.

«Amb l’arribada del Niño és probable que es produeixi un repunt en la temperatura mundial»

— Petteri Taalas

¿Quins efectes tindrà a Espanya?

L’arribada del Niño pot desencadenar des de tempestes fins a sequeres extremes a diverses regions del món. En el cas d’Espanya, no obstant, no està molt clar quins efectes podria tenir. Segons expliquen els meteoròlegs Ricardo Torrijo i Mar Gómez, és complicat donar una predicció clara sobre com aquest fenomen podria afectar la Península ibèrica i les illes. Sobretot perquè, tal com corroboren diversos estudis realitzats fins ara, «no hi ha una correlació clara entre aquests canvis de cicle i els fenòmens meteorològics que afecten Espanya, ja que existeixen molts altres factors que hi influeixen», explica Gómez, de l’equip de la plataforma ‘eltiempo.es’.

«És possible que el Niño porti una tardor més càlida i una mica més plujosa del normal»

En cas que el Niño comencés a l’estiu, els seus efectes en el clima global no serien immediats. «Hi sol haver un cert desfasament entre l’inici d’aquest fenomen i els efectes que pugui produir en diferents zones del planeta. No és una cosa que es doni de manera immediata. I depèn de la intensitat amb què arribi aquest nou cicle», matisa Torrijo, de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). L’única conseqüència que, per ara, sembla que podria afectar Espanya apunta a la tardor. «És possible que el Niño porti una tardor més càlida i una mica més plujosa del normal», afegeix el meteoròleg, recordant que aquest tipus de previsions a llarg termini sempre han d’«agafar-se amb pinces perquè encara hi ha molta incertesa al respecte».

L’única gran previsió que, per ara, s’ha aventurat a calcular com podria canviar el clima global després de l’arribada del Niño ha sigut elaborada pel Met Office del Regne Unit. Segons suggereix aquesta anàlisi, l’arribada del Niño podria augmentar les temperatures en l’arc Mediterrani, a pràcticament tot Sud-amèrica, l’Índia, el sud-est asiàtic i l’extrem sud de l’Àfrica (unes zones que, ja per si mateix, són les més exposades a l’escalfament global). Aquest fenomen també amenaça de disminuir les precipitacions en el centre del continent americà, la franja equatorial i l’extrem sud de l’Àfrica i grans regions d’Àsia (unes regions que, en molts casos, ja pateixen condicions de sequera extrema).