«2022 va ser un punt d’inflexió»

Només calen uns minuts de conversa amb Carlo Buontempo per adonar-se de la magnitud del problema que assota la conca mediterrània. El director del servei de canvi climàtic del programa Copernicus de la Unió Europea sap molt bé de què parla, no només per la seva experiència en l’estudi del clima, sinó també perquè Itàlia, el seu país natal, és un dels grans perjudicats per aquesta «tempesta perfecta» que es dona al mar que també banya l’est d’Espanya.

Com ha arribat el Mediterrani a aquest punt?

És molt difícil donar una sola raó. A la conca mediterrània hi ha àrees seques i per això la temperatura puja molt més ràpid. A més, l’escalfament global està fent que caigui la quantitat de neu i gel a les muntanyes. La terra és més negra, més fosca, i recull més l’energia del sol. Només l’any passat vam perdre cinc quilòmetres cúbics de gel.

Què diuen els últims estudis?

El que més destaca és l’estiu. El passat va començar al maig amb onades de calor que van seguir els mesos successius. El 2022 vam patir l’estiu més càlid a escala europea i, a escala global, va ser un dels vuit amb la temperatura més alta. El 2022 va ser un punt d’inflexió, és el resultat d’anys de poques precipitacions i valors més alts. Ja és un patró, no és un fet aïllat. La direcció és molt clara.

Les previsions són dolentes. Som a temps de fer alguna cosa?

Sabem que el clima està canviant i en bona part en som responsables. Es poden fer coses, mai és massa tard, però per fer-ho necessitem dades de qualitat. Els canvis necessaris són de molta envergadura i afecten el sistema econòmic, la manera de generar energia… Tenim temps, però hem de posar-nos les piles.

Realment l’emergència climàtica és a la primera pàgina de l’agenda política?

Els polítics reaccionen a les prioritats dels ciutadans. I encara que la població no es refiï del que diuen els científics, sap reaccionar quan veu el perill. Les temperatures que vam veure el maig passat, la sequera, els incendis forestals… Alguna cosa està canviant. Potser els científics tenien raó.

El 2022 va ser marcat per un esdeveniment que va sacsejar el mercat energètic. La guerra d’Ucraïna ha estat l’excusa que feia falta per actuar?

Només cal veure les accions que Europa ha fet l’últim any i mig. És increïble. Canviem molt ràpid l’economia i la manera de generar energia. Si ho vam fer per una qüestió geopolítica, també podem fer-ho per solucionar un problema que no té final a curt termini. Cal modificar el model de transport, d’alimentació, de gestió de l’aigua… Cal canviar-ho tot. Si podem aprendre alguna cosa de la guerra és que sí que tenim la capacitat de canviar quan n’hi ha necessitat, i de fer-ho ràpid.

En el cas concret del Mediterrani, quina hauria de ser la prioritat?

El clima reacciona a la quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle que hi ha a l’atmosfera. Si volem salvar-lo, cal frenar la generació d’aquests gasos. Però és que, encara que demà es poguessin baixar a zero, el clima continuaria canviant les pròximes dècades.

Les ciutats estan preparades?

Al Mediterrani, estan més ben preparades que les del nord d’Europa, però això no significa que puguem quedar-nos de braços plegats. Cal adaptar l’espai públic, els habitatges… Es pot optar per solucions naturals, però també cal comptar amb l’arquitectura.