La Xina comença a perforar el segon forat més profund de la Terra

La Xina ha iniciat l’excavació del que ha de ser el forat més profund excavat mai al país i el segon al rànquing mundial en tota la història. Almenys oficialment, l’objectiu d’aquest projecte és merament científic, per estudiar el subsol fins arribar a les roques del sistema cretàcic, que es remunta a 145 milions d’anys enrere. Altres fonts, no obstant, no en descarten alguna intencionalitat minera.

Sigui com sigui, els responsables del projecte, que va començar a executar-se dimarts, han anunciat que pensen arribar a una profunditat de més de 10.000 metres, una distància que s’acosta molt al clot més profund perforat mai per l’ésser humà, que va ser el de Kola (Rússia), de 12.226 metres i també de caràcter científic.

La maquinària travessarà deu capes de roques fins arribar al seu objectiu, que espera aconseguir en uns dos anys, i que servirà, segons ha informat Bloomberg, per identificar recursos minerals i ajudar a avaluar riscos ambientals com terratrèmols i erupcions volcàniques.

La perforació s’emplaça als paratges desèrtics de la conca de Tarim, a la regió autònoma uigur de Xianjiang, al nord-oest de la Xina. Fonts de l’equip que impulsa el projecte han manifestat a l’agència oficial xinesa Xinhua que «perforar un pou de més de 10.000 metres de profunditat és un valent intent d’estudiar un territori desconegut del planeta i ampliar els límits de la comprensió humana».

El rècord és a Rússia

El rècord és a RússiaEl forat, tot i que impressionantment profund, no serà el més gran que hagi realitzat l’ésser humà a la Terra. Aquest títol és per al superforat de Kola, a la península de Kola, al nord-oest de Rússia. El projecte, que va durar des de 1970 fins després de l’ensorrament de la Unió Soviètica (1991), va aconseguir arribar als 11.034 metres sota el nivell del mar.

L’equip va descobrir que les roques a les profunditats de la Terra eren molt més humides del que esperaven. Abans els científics creien que l’aigua no penetrava la roca a tanta profunditat. També esperaven trobar una capa de basalt sota el granit del continent, ja que és el que es va trobar a l’escorça oceànica. En canvi, van trobar que sota del granit igni hi havia granit metamòrfic. L’escorça continental era de granit fins al fons i allò evidenciava la tectònica de plaques, una teoria que s’havia començat a acceptar quan van començar a cavar el pou.

Excavar a la Terra no sempre surt tan bé. Un equip nord-americà, a la dècada de 1960, va arribar a 183 metres sota el llit marí, travessant 13 metres de basalt a la capa superior de l’escorça oceànica abans que el projecte fos cancel·lat a causa d’una mala gestió i problemes financers.

«La dificultat de construcció del projecte de perforació es pot comparar amb la conducció d’un camió gran sobre dos cables d’acer prims», va dir Sun Jinsheng, acadèmic de l’Acadèmia d’Enginyeria de la Xina, a l’agència de notícies estatal Xinhua sobre el nou projecte en aquest país.

.......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es