Són sostenibles les dessaladores?

La greu situació de sequera que viuen Catalunya, Múrcia, Andalusia i la Comunitat Valenciana està provocant, a més de restriccions severes per preservar el proveïment a la població, un intens debat entorn de la utilització d’aquest recurs. Els científics han llançat la veu d’alarma: «Hem de reformular el nostre model de consum d’aigua, perquè l’actual és insostenible».

Els enfocaments convencionals que es basen en la pluja i l’escolament dels rius en àrees amb escassetat d’aigua ja no són suficients per satisfer les demandes humanes.

Altres recursos hídrics menys habituals, com la dessalinització, poden exercir un paper clau en la reducció de la bretxa entre l’oferta i la demanda d’aigua. Però dessalinitzar aigua suposa una descàrrega massiva al mar d’un residu concentrat hipersalí (salmorra), que requereix eliminació, procés que és molt costós i causa impactes ambientals negatius. A més, el consum d’energia d’aquestes instal·lacions és enorme.

Gairebé 800 dessaladores a Espanya

Un estudi fet el 2019 per científics del Canadà, Països Baixos i Corea del Sud va revelar que existien en aquell moment al món 15.906 plantes de dessalinització operatives (prop de 800 a Espanya), que produïen al voltant de 142 milions de metres cúbics cada dia d’aigua dessalada per a ús humà, el 48% d’ells a la regió del Mitjà Orient i l’Àfrica del Nord.

Els ecologistes qüestionen obertament el model més estès de dessalinització de les aigües. No rebutgen les dessaladores, perquè admeten que hi ha vegades que resulten necessàries, perquè són l’única i l’última mesura a adoptar. Però exigeixen que s’hi utilitzin energies renovables, perquè són grans consumidores d’energia.

A més dels costos econòmics, l’aigua dessalinitzada té «un cost ambiental enorme», ja que el consum d’energia que requereix el procés, encara que ha baixat molt des de les primeres plantes dels anys setanta, continua sent molt elevat. «Aquest consum, a més, produeix emissions a l’atmosfera», assenyala el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que recentment ha alertat sobre tots aquests aspectes.

Catalunya, per exemple, disposa de dues dessalinitzadores que aporten 80 hectòmetres cúbics a l’any al sistema de proveïment AigüesTer-Llobregat, menys quantitat a la Tordera (20 hm³/any) i més al Llobregat (60 hm³/any), revela el CREAF.

«Durant els pròxims cinc anys es preveu destinar 250 milions d’euros a ampliar la de la Tordera i crear-ne una de nova (amb un cost de centenars de milions d’euros) al riu Foix que tindrà una capacitat de 20 hm³/any. Amb tot arribaríem a una capacitat potencial total de 140 hm³/any», apunta la biòloga Anna Ramon, responsable de comunicació en el CREAF, que recull l’opinió de l’experta en gestió de l’aigua de la institució, Annelies Broekman.

Un altre aspecte important a considerar és que, a part de la construcció de la planta en si, fan falta infraestructures «noves i costoses» per traslladar l’aigua dessalada a les zones on és necessària i que les infraestructures tenen «una vida tècnica limitada i requereixen manteniment», indica aquesta entitat científica.

Consum d’energia descomunal

«L’aigua potabilitzada té un cost ambiental molt gran, en primer lloc, pel consum d’energia per dur a terme el procés, que magrat que han baixat molt des de les primeres plantes dels anys 70 (des d’uns 8 kWh/m³ als 2,3 kWh/m³ en els sistemes més optimitzats), de mitjana consumeix encara avui dia uns 4 kWh/m³», afegeix.

A manera de comparació, una planta dessaladora d’aigua de mar d’almenys 1,5 hm³/dia de producció consumiria tanta energia com 639.000 habitatges, és a dir, més d’un milió d’habitants, segons els càlculs estimatius d’Annelies Broekmann, investigadora del CREAF. En termes generals, se suposa que un habitatge consumeix anualment 3.847 kW/h com a mitjana.

Impacte marí

La devolució de les aigües salobres que no s’han tractat al mar, amb un alt nivell de salmorra, provoca un impacte sever en la vegetació aquàtica, especialment en la posidònia oceànica, una espècie vital per a l’ecosistema marí, perquè té la capacitat de frenar l’erosió de les platges i ajuda a mantenir l’equilibri biològic en les aigües, fan ressaltar els experts.

La salmorra és considerada com un autèntic «verí per a la posidònia». Segons diversos estudis científics, causa un mal similar i fins i tot superior a la de les aigües residuals de les depuradores. La salmorra que es retorna al mar té una hipersalinitat gairebé dues vegades superior a la de l’aigua marina i, a més, arrossega amb ella contaminants químics que s’utilitzen al llarg del procés dessalinitzador, com ara biocides, antiespumants i antiincrustants, entre altres impureses. Així mateix, a causa de la canalització d’expulsió de la salmorra, aquesta assoleix de 3 a 5 graus de temperatura més que la de la superfície marina.

Depuradores

D’altra banda, tampoc sembla una solució, més enllà del fet que sigui puntual, regenerar l’aigua que surt de les depuradores per a usos industrials, municipals o agrícoles. Les raons són les mateixes que en el cas de la dessalinització: l’elevat cost del tractament i l’impacte ambiental.

«Quan no es reciclen, les aigües depurades tornen al riu, alimenten els cabals circulants i contribueixen a recuperar l’ecosistema fluvial», apunta el CREAF. «Però què passa si reciclem tota l’aigua en comptes de retornar-la al riu? Disminueixen els cabals i perdem la vida i el funcionament normal d’alguns rius», explica.

La dessalinització i la regeneració de l’aigua són, per tant, «solucions tecnològiques útils a curt termini per ajudar a afrontar sequeres puntuals, però que no es poden mantenir en el temps pel seu cost econòmic, energètic i ambiental», conclou el CREAF.

Llavors, quina és la solució? «La més immediata, la més intel·ligent, passa per posar el fre a aquesta set insaciable, frenar la demanda i ser conscient del model socioeconòmic que mantenim per sobre de les nostres possibilitats», segons el centre, que advoca per «reflexionar sobre el model agrícola, urbanístic, turístic i industrial perquè es redueixi la quantitat total d’aigua que utilitzem», segons els experts d’aquesta entitat.