MEDUSES: com reconèixer les perilloses

Són espècies la presència de les quals en el mitjà és necessària per mantenir l’equilibri ecològic en la mar. Però, òbviament, les meduses no són benvingudes per als banyistes que volen fer un capbussó a la platja. Tots els estius apareixen en el litoral espanyol, a causa de múltiples factors. Aquesta llista, procedent del Ministeri per a la Transició Ecològica, inclou les espècies més freqüents a les costes i el grau de perillositat que representa la seva picada, sovint urticant i a vegades fins i tot perillosa per a l’ésser humà.

Acàlef cresp (Cotylorhiza tuberculata)

També se la coneix com a ‘medusa d’ou ferrat’ precisament per la seva característica aparença. Té forma i color d’una ombrel·la aplanada, marró groguenc, amb una mica de verd i una destacada protuberància central de color ataronjat. Sol tenir entre 20 i 35 centímetres de diàmetre.

Habita tant en aigües obertes com a la costa, sobretot en aquestes últimes. És comú en tot el Mediterrani, durant l’estiu i la tardor. Molt abundant a la Mar Menor (Múrcia).

La seva perillositat és baixa, perquè té una limitada capacitat de produir urticària, a causa de l’escassa longitud dels seus tentacles i la baixa densitat de cèl·lules urticants. No va més enllà de causar una lleu irritació de la pell i picor.

Medusa luminescent (Pelagia noctiluca)

És una de les més freqüents. Pot mesurar més de 20 centímetres de diàmetre. Té 16 tentacles que, desplegats, poden arribar a mesurar més de 20 metres de longitud. Tota la superfície de la seva ombrel·la està recoberta de berrugues i té un color rosat vermellós característic.

És molt freqüent en aigües obertes i s’acosta al litoral arrossegada pels vents de la mar, especialment durant l’estiu. És abundant tant a l’oceà Atlàntic com a la mar Mediterrània.

La seva perillositat és alta. Causa irritacions i coïssor a la pell i pot fins i tot deixar ferida oberta que es pot infectar. A causa de la seva abundància i a la longitud dels seus tentacles, la superfície de pell afectada pot ser gran i amb això l’efecte del verí podria arribar a causar problemes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics que poden perdurar setmanes o fins i tot mesos.

Borm blau (RhIzostoma pulmo)

Coneguda com a born blau o acàlef blau, és una medusa de gran grandària (l’ombrel·la pot arribar a fer un metre de diàmetre), amb forma acampanada i bells adorns de color violeta. És una espècie que habita a les costes mediterrànies i atlàntiques i es pot veure sobretot durant l’estiu.

El contacte amb ella és urticant, encara que no sol produir lesions greus. Tot i així convé anar amb compte: no fa falta tenir contacte directe amb ella per rebre una picada en el cas de ser en aigües tancades si hi ha fragments de tentacles solts.

Aurelia aurita

Aquesta medusa té forma de plat i braços fistonats, i és distingible per quatre òrgans reproductors en forma de ferradura i de color violeta que estan en el seu centre. De color transparent, tacat de blau-blanc. Escassa. És més abundant a zones costaneres i llacunes com la Mar Menor, però també a fiords i badies tancades amb aportacions d’aigües continentals, així com llacunes i aigües costaneres amb variacions salines importants. La seva picada és molt poc perillosa, encara que pot produir irritacions cutànies.

Borm radiat (Chrysaora hysoscella)

La Chrysaora hysoscella, coneguda a Espanya com a medusa de compassos o bé acàlef radiat, es caracteritza pels seus tons grocs i taronges, el seu patró tigrat i els seus llargs tentacles, que poden arribar a fer cinc metres de longitud. El seu color és blanc groguenc i té un disseny radial característic sobre l’ombrel·la que recorda el dibuix de 16 compassos oberts cap a l’exterior. En alguns exemplars pot no distingir-se clarament aquest dibuix.

És relativament freqüent al Mediterrani i Atlàntic, on a vegades forma eixams. Habitual en aigües obertes, però pot acostar-se a la costa arrossegada pels corrents, especialment durant l’estiu.

La seva perillositat és «elevada», segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, i les seves picades causen picor i coïssor al principi. Immediatament després apareixen lesions eritematoses i edema, i produeixen ferides que poden trigar temps a desaparèixer.

Caravel·la portuguesa (Physalia physalis)

Tècnicament no és una medusa, sinó més aviat una colònia de pòlips i pertany a l’ordre dels sifonòfors. Per això, la seva morfologia és una cosa diferent, ja que el seu ‘cap’ sura, a diferència del que passa amb les veritables meduses. Presenta vius colors blaus intensos i roses-violetes. Maltrat la grandària relativament petita de la seva part flotant (uns 30×10 cm en els exemplars més grans), els seus fins tentacles verinosos, difícils de veure, poden superar els 20 metres de longitud.

És típica d’aigües atlàntiques temperades, encara que a vegades es pot trobar ocasionalment al Mediterrani. Es mou a la mercè dels corrents superficials i el vent.

La seva perillositat és «molt elevada», segons el Ministeri. El contacte amb els seus tentacles pot tenir conseqüències molt greus per a les persones. La gran concentració de nematocists i el seu potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxiques poden arribar a produir en algunes situacions un xoc neurogen provocat per l’intensíssim dolor, amb el consegüent perill d’ofegament. En tot cas pot produir coïssor i dolor viu, i laceracions a la pell com a conseqüència del contacte íntim amb els tentacles que s’emboliquen i adhereixen en intentar desempallegar-se’n.

Barqueta de Sant Pere (Velella velella)

Tampoc aquesta espècie és una veritable medusa, sinó un hidrozou amb una estructura flotant. És petita: el diàmetre del seu disc va des d’1 a 8 centímetres. Forma grans eixams durant l’hivern i la primavera. Afortunadament, no suposa cap mena de perill.

Aequorea forskalea

Medusa transparent en forma de plat d’uns 30 centímetres amb recognoscibles patrons negres. És comú a l’Atlàntic, encara que també es pot veure ocasionalment al Mediterrani, i a vegades es pot concentrar massivament a franges costaneres. El seu nombre augmenta a Catalunya i Balears. No produeix picades, per la qual cosa no comporta cap perill per a les persones.

Vespa de mar (Carybdea marsupialis)

A més de vespa de mar al Mediterrari també se la coneix com a cubomedusa. Amb forma cúbica i llargs tentacles, té un aspecte estrany, accentuat per la seva bioluminescència, amb color blavós o blanquinós. Una de les característiques més cridaneres és que té un ull complex que els permet reaccionar davant objectes mòbils i respondre a canvis en la lluminositat.

La seva picada és molt greu i pot arribar a representar un seriós perill per a la salut humana, però atès que sol habitar en aigües relativament profundes (per sota dels 20m) no sol provocar incidents. Són molt difícils de localitzar.

Ctenòfor americà (Mnemiopsis leidyi)

És una espècie invasora que és originària de les costes atlàntiques d’Amèrica. La seva introducció es va realitzar a la Mar Negra on va contribuir al col·lapse de nombroses pesqueres. D’aquí s’ha distribuït a altres zones, entre elles la mar Mediterrània. Es va detectar per primera vegada al litoral espanyol a l’estiu del 2009.

És un organisme petit i d’aparença estranya, amb belles iridescències de colors. No té tentacles, sinó que està format per un bulb d’uns 10 centímetres de longitud. S’agrupa en grans concentracions (fins a 15.000 individus per metre quadrat). No produeix cap tipus de picada i, per tant, no revesteix cap perillositat.