El camí cap a l’infern climàtic

L’any 2023 es va atribuir el segon any més càlid de la història al nostre país, amb una anomalia climàtica de +2,2 °C tan sols superat pel 2022, amb +2,4 °C respecte a mitjans de segle XX.

Comparada amb el període preindustrial (1850 – 1990), la temperatura mitjana de Catalunya és de +2,2 °C, quan al conjunt del planeta l’any passat es va fregar el fatídic escalfament de +1,5 °C. La COP 27a, Cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, celebrada a Egipte el novembre de 2022, indicava en un dels seus informes, que al planeta sols li queden nou anys per accelerar la retallada d’emissions si no vol depassar en aquesta data l’escalfament extra de +1,5 °C respecte a l’era preindustrial, que en teoria no s’hauria d’arribar fins al 2100.

Els compromisos nacionals actuals per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, dirigeixen a un escalfament global de +2,7 °C, lluny dels objectius de l’Acord de París d’1,5 °C a 2 °C, segons l’ONU.

Un planeta que ens porta a un infern climàtic

Durant l’estiu 2023, en el conjunt de la Mediterrània es van registrar onades de calor més extremes del planeta que van deixar temperatures properes als 50 °C; van provocar fins a 70.000 morts prematurs; esdeveniments climàtics extrems, com són, a més de les condicions de calor i sequera extremes, incendis, inundacions, augment del nivell del mar (que s’ha duplicat en l’última dècada), acidificació dels oceans, ciclons tropicals, etc. Tot això aguditzava les condicions de sequera extrema que patien regions com Catalunya.

El desembre 2023 es va celebrar a Dubai la COP 28a Cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que es va centrar en gran manera en aconseguir un acord per eliminar progressivament els combustibles fòssils. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ho concloïa dient que aquest és el «moment de la veritat» per a la lluita contra el canvi climàtic, anunciant un pla integral per reduir les emissions, millorar la resiliència, reformar els fluxos financers i abordar la indústria dels combustibles fòssils, perquè la direcció on va la humanitat i el planeta ens està conduint a un lloc fosc i hostil per a la vida tal com la coneixem avui dia, que podem catalogar com un veritable infern climàtic.

La COP28 envia senyals clares de què els governs han de comprendre la magnitud del repte d’adaptar-se, i que la prioritat no és només pels països en desenvolupament, sinó per tot el món.

El mateix Guterres advertia, amb declaracions a la premsa, de la carrera contra rellotge de la humanitat, recordant que el nostre planeta es troba «a minuts de la mitjanit», del límit de 1,5 °C segons l’objectiu de l’Acord de París de 2015 «i el rellotge segueix corrent». Els «minuts de mitjanit» fan referència al conegut com a rellotge de l’apocalipsi que segons els perills a què s’enfronta la Terra, determina quantes hores, o minuts falten per a la mitjanit, considerada la fi del món.

El programa Copernicus, que té atribuïda la vigilància climàtica de la Unió Europea, avisava que s’estaven batent rècords de calor sense precedents atenent les dades dels darrers dotze mesos de calor sense treva: Juny de 2023 a maig de 2024. La temperatura mitjana global ha augmentat 1,63 °C per sobre de la mitja preindustrial de 1850- 1900. S’expressava amb la frase que «el planeta està entrant a l’infern climàtic» després d’aconseguir aquesta fita impactant.

Eliminar els combustibles fòssils

Aquests advertiments sobre un possible infern climàtic no són exposats a l’atzar. L’informe de l’OMM (Organització Meteorològica Mundial) prediu que les temperatures globals en el període 2024 – 2028 seran 1,1 – 1,9 °C més altes per any en comparació del període de referència 1850 – 1900 i la probabilitat en un 80% que l’augment de temperatura mitjana anual global superi els 1,5 °C en els propers 5 anys.

Guterres, per primera vegada a la història de les Nacions Unides, va demanar públicament una prohibició global de la publicitat de productes de combustibles fòssils i va demanar als líders mundials que prenguin mesures immediates per abordar la crisi climàtica.

Els països del G20 (https://es.wikipedia.org/wiki/G20) produeixen el 80% de les emissions globals i seran els responsables del futur camí a l’infern climàtic. Espanya no és integrant del G-20, encara que participa en les Assemblees Extraordinàries del Grup i en algunes reunions de caràcter ordinari, per tant, se’l considera un invitat permanent.

Cal eliminar progressivament els combustibles fòssils posant fi als subsidis financers, la desinversió, la reducció de la publicitat i la desinformació. «Les empreses de combustibles fòssils han d’utilitzar els enormes guanys per liderar la transició energètica».

Onades de calor sense precedents no seran l’única cosa a la qual ens haurem d’enfrontar. L’aire i els oceans més càlids també porten pluges més intenses i tempestes destructives. Tenim l’exemple de les que van assotar el Brasil, els Estats Units i fins i tot els de la Unió dels Emirats Àrabs.

Cada dècima de grau d’escalfament s’exposa més persones a una calor perillosa i potencialment mortal.

Guterres va concloure: «No podem acceptar un futur en què els rics estiguin protegits en bombolles d’aire condicionat mentre la resta de la humanitat suporta un infern climàtic a terres inevitables»

La revolució de les algues

L’agència per l’agricultura va llençar, en el marc de la COP28 en els treballs de Dubai, un pla pioner que pretén transformar els sistemes agroalimentaris del món perquè passin de ser emissors a ser engolidors (embornals) de carboni.

Es tracta de transformar els sistemes agroalimentaris, que engloben com es cultiven o crien els aliments que mengem, com es transporten i com i a on s’aboquen, perquè passis de ser emissors nets a engolidors de carboni pel 2050, capturant així unes 1,5 giga tones d’emissions de gasos d’efecte hivernacle cada any.

La solució innovadora es podria trobar en les algues marines, que és el major recurs sense explotar que tenim en el planeta. Tenen una enorme capacitat d’absorció del carboni i a més són un substitut sustentable dels plàstics, convertint-les en una poderosa eina per mitigar el canvi climàtic i la restauració de la biodiversitat.

Les algues creixen amb una gran rapidesa, fins a 40 cm diaris per arribar als 60 metres d’altura. Acaben sent un vertader bosc i absorbeixen més carboni que la selva amazònica. Tot i estar repletes de nutrients i proteïnes, la majoria de les algues que mengem avui dia es recullen en les platges.