Troben deixalles al punt més profund de la Mediterrània

Els residus generats per les activitats humanes ja han arribat al punt més profund de tota la Mediterrània: la fossa de Calipso, que té 5.112 metres de fondària i es troba a la mar Jònica. Al fons de la fossa s’han identificat un total de 167 objectes, sobretot plàstics, vidre, metall i paper, 148 dels quals són deixalles marines i d’altres 19 tindrien un possible origen antròpic. Així ho revela un article científic, publicat a la revista ‘Marine Pollution Bulletin’, que explica la descoberta feta per un equip gràcies a l’ús d’un submarí tripulat d’alta tecnologia. El vehicle de submersió profunda ha aportat imatges que confirmen que les deixalles marines arriben també als punts més remots i fons de la Mediterrània.

L’article té com a autors principals Miquel Canals, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB; Georg Hanke, del Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió Europea; François Galgani, de l’Institut Francès de Recerca per a l’Explotació del Mar (IFREMER), i Victor Vescovo, de l’empresa dels Estats Units Caladan Oceanic.

Segons la UB, els resultats signifiquen una de les concentracions més altes de brossa marina detectades fins ara a grans profunditats. Així, el fons de la fossa de Calipso, una fondalada de 5.112 metres a la mar Jònica, és un testimoni més de la petjada humana que ha convertit mars i oceans en un “gran abocador” de residus.

Com arriben les deixalles

La fossa de Calipso és una depressió situada a seixanta quilòmetres a l’oest de la costa del Peloponès, a Grècia, dins l’anomenada fossa Hel·lènica. La part interna de la fossa, de més de cinc mil metres de fondària, té forma de ronyó i unes mides aproximades de vint per cinc quilòmetres.

Segons detalla Miquel Canals, les deixalles del fons de la fossa de Calipso provenen de diverses fonts, tant terrestres com marines, i han pogut arribar-hi per diverses rutes, que inclouen tant el transport a llarga distància pels corrents marins com l’abocament directe. “Part de les deixalles lleugeres, com els plàstics, provenen de la costa, d’on s’escapen cap a la fossa de Calipso, a només seixanta quilòmetres de distància”, explica. D’altra banda, apunta que alguns plàstics, com ara bosses, “vagaregen just damunt del fons fins que hi queden enterrats parcialment o total, o es desintegren en fragments més petits”.  A més a més, també han trobat evidències de l’abocament des d’embarcacions de bosses plenes d’escombraries.

 “És una depressió tancada, i això afavoreix que s’hi acumulin deixalles a l’interior. Els corrents tan febles que hi ha a la fossa —d’uns dos centímetres per segon i, excepcionalment, divuit— també faciliten la deposició de deixalles lleugeres al fons”, comenta Canals.

Així, els corrents transporten deixalles flotants provinents sobretot de la mar Jònica meridional i d’àrees marines situades més al sud. També se solen formar remolins superficials que concentren les deixalles a la part interior. “Quan aquests remolins se situen damunt la fossa de Calipso, part de les deixalles tendeixen a caure lentament cap al fons, ajudades per mecanismes de degradació i processos de llastatge que n’augmenten la densitat”, explica. 

Un submarí per accedir a les conques més profundes

L’accés a les conques marines més profundes és un repte gegantí que exigeix usar tecnologia d’avantguarda. En aquest cas, la innovació és el submarí Limiting factor,  que es desplega des de vaixells nodrissa especialment preparats i és capaç de transportar dos passatgers fins a les fosses oceàniques més fondes. Durant la inspecció del fons marí, avança lentament —uns 1,8 quilòmetres per hora— per poder obtenir imatges de bona qualitat. A la fossa de Calipso, el Limiting factor va poder cobrir una distància equivalent a 650 metres en línia recta, durant quaranta-tres minuts d’estada a prop del fons.   

La tecnologia del submarí ha permès calcular la densitat de brossa marina al fons de la fossa, tot i que no se n’han detectat impactes significatius sobre la vida marina, atès que està particularment empobrida en aquest abisme de la mar Jònica. Les imatges només han revelat la presència de l’espècie Coryphaenoides mediterraneus, un peix de la família dels macrúrids, i del decàpode Acanthephyra eximia.