Agricultura regenerativa: els avantatges de conrear sa

Uns 2.000 milions de persones manquen d’accés regular a aliments suficients i la crisi climàtica amenaça l’estabilitat dels sistemes productius. La cerca d’alternatives a l’agricultura convencional per a propiciar la seguretat alimentària i minimitzar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle ocupa des de fa temps a científics i investigadors.

En aquest context, l’agricultura regenerativa emergeix com una alternativa prometedora. Els primers resultats d’un projecte desenvolupat a Catalunya, Regenera.cat, coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), demostren que aquest model pot produir la mateixa quantitat d’aliments que l’agricultura convencional, amb costos iguals o menors després de superar una fase inicial de transició i amb importants beneficis ambientals.

Però, què és l’agricultura regenerativa? Un concepte nou i revolucionari basat a alimentar de manera natural a les plantes i utilitzar només els recursos de la terra per a fer-ho.

Les pràctiques que proposa es caracteritzen per eliminar el cultiu, que trenca l’estructura del sòl; mantenir la coberta vegetal per a no deixar la terra nua i prevenir la seva erosió; augmentar la diversitat i la producció de plantes; combinar l’agricultura i la ramaderia, emprant els animals de pastura per a fertilitzar la terra, alhora que els animals gaudeixen d’una bona alimentació; planificar un millor aprofitament de l’aigua; i evitar utilitzar maquinària pesant, fertilitzants, pesticides i adobaments químics per a no deteriorar el sòl, ni dependre de les grans empreses agroquímiques.

Finançat pel Fons Climàtic de la Generalitat de Catalunya, el projecte va comparar durant un any quatre finques regeneratives amb parcel·les convencionals dedicades a carabassetes, peres, raïm i llet de vaca, i va llançar dades reveladores sobre viabilitat econòmica i productivitat.

«Una de les reticències del sector agrari per a implantar pràctiques agrícoles més sostenibles es basa en arguments que afirmen que són més cares i menys productives, així que aquests resultats, a pesar que de moment són a petita escala i cal ampliar la recerca, són esperançadors», destaca Javier Retana, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigador del CREAF i coordinador del projecte.

No obstant això, els investigadors alerten que el canvi de model no és fàcil, especialment durant els primers anys, i que sempre ha d’anar acompanyat amb polítiques, ajudes econòmiques i assessorament. Però «el fet d’anar desmuntant el mite de la baixa producció i l’alt cost, és un pas molt important», afegeix.

Més rendible a llarg termini

L’anàlisi econòmica del projecte, que va incloure costos de mà d’obra, maquinària, compost, fertilitzants i pesticides, va demostrar que l’agricultura regenerativa pot ser fins i tot més rendible a llarg termini que la convencional.

En el cas de les carabassetes conreades per Verdcamp Fruits (Cambrils, Tarragona), l’estalvi va superar el 30% respecte al mètode convencional. «En general, on observem que es redueixen més els costos és en la maquinària i en els productes fitosanitaris com els fertilitzants químics o els pesticides», explica Retana.

Mentrestant, la producció és en aquest cas similar en tots dos camps, regeneratiu i convencional, perquè es van produir entre 35.000 i 37.000 quilos de carabassetes.

El cultiu regeneratiu de peres en Pomona Fruits (Ivars d’Urgell, Lleida) va registrar un increment del 10% en costos a causa de tractaments naturals contra plagues. No obstant això, malgrat que va ser un mal any per a aquesta fruita, la producció va ser un 20% major: 22.000 quilograms per hectàrea enfront de 18.000 en l’agricultura convencional. Encara que pugen algunes despeses, l’augment de rendiment compensa, segons els investigadors.

Quant a la llet de vaca, la finca Planeses (Sant Ferriol, Girona) va evidenciar que alimentar al bestiar al cent per cent amb pastura fresca mitjançant el mètode Voisin (directament en el prat amb rotació diària de parcel·les) redueix a la meitat els costos comparat amb l’ús d’herba seca en bales, que implica despeses addicionals: recol·lectar l’herba, assecar-la, transportar-la i emmagatzemar-la, així com recollir els excrements i retornar-los al camp.

És veritat que a vegades és inevitable utilitzar bales, per exemple, a l’hivern en alta muntanya (excessiu fred) o en els estius al Mediterrani (excessiva calor), però pasturar directament en el prat és «molt més rendible», explica Marc Gràcia, investigador del CREAF i coordinador de la finca.

Aquestes experiències han demostrat que preservar el sòl i mantenir-lo al marge de tècniques agressives o substàncies estranyes acaba per millorar els resultats.