Joan Martí, geòleg: "La Garrotxa no està preparada per una possible erupció volcànica"

Detectar perills naturals i avaluar la seva perillositat i vulnerabilitat són alguns dels aspectes que s'estudiaran en la nova microcredencial universitària que oferirà la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot. La formació, que s'impartirà els dilluns amb horari de matí i tarda i entre el 29 de setembre i l'1 de desembre, està dirigida a tota mena de perfils: des de tècnics de l'administració a personal d'emergències i asseguradores, entre altres. Tot plegat, amb l'objectiu de donar resposta a un "demanda creixent del sector públic i privat per disposar de perfils especialitzats en resiliència territorial", expliquen des de la Fundació.

"Fins ara no s'havia prestat massa atenció als riscos naturals perquè sempre n'hi ha hagut", rebla el director de la microcredencial, Joan Martí, geòleg, professor d'Investigació del CSIC i un dels majors experts en volcans de l'estat espanyol. Successos com la DANA a València o l'erupció del volcà de La Palma el 2021 han encès les alarmes de diferents sectors pel que fa a la gestió d'aquesta mena de perills. Amb tot, Martí explica que "ja fa temps que aquests fenòmens succeeixen" i, més enllà dels efectes del canvi climàtic, gran part provenen del fet que "l'home cada vegada ocupa més territori", motiu pel qual "cal aprendre a conviure amb el perill, modificant a naturalesa el mínim".

Això comença per formar els enginyers, arquitectes i altres professionals que puguin ficar mà a les infraestructures que s'aniran construint, perfils a qui també es dirigeix la nova formació: "No es tracta de decidir si es construeix o no, sinó de la manera en què s'ha de fer". Amb tot, Martí també reitera la responsabilitat que tenen tant els tècnics de les administracions públiques com els alcaldes o presidents de consells comarcals. Si bé admet que "cada vegada són gent més preparada", afirma que "els costa fer previsions a llarg termini". Posa d'exemple el cas de la DANA a València, on una de les causes que van originar la magnitud del desastre va ser que part dels edificis afectats es trobaven construïts en zones inundables.

Un altre dels aspectes que va fallar ser la manca de comunicació. En aquest sentit, Martí remarca que les xarxes socials són "eines molt poderoses" a l'hora d'informar sobre riscos naturals, però requereixen d'un "major filtre" per descartar "les desinformacions i els missatges fets per gent que es creu experta quan no ho és". El geòleg indica que la pregunta clau és "si sabem comunicar aquesta mena de successos?", i que la nova formació té intenció de donar-hi resposta.

Manca de planificació

Una de les eines amb què compten els municipis per a fer front a aquesta mena de situacions són els plans d'emergència. Tanmateix, Martí considera que en aquest àmbit "queda molta feina a fer": "Moltes vegades els plans territorials de desenvolupament no tenen en compte els plans d'avaluació de la perillositat": "Hauria de ser obligatori, abans de redactar qualsevol proposta d'expansió territorial, fer una avaluació a llarg termini dels riscos i la seva intensitat".

L'expert posa d'exemple d'un territori preparat les Illes Canàries durant l'erupció volcànica de La Palma: "Es va identificar el que podia passar prèviament i es va poder evacuar a la gent". En aquesta línia, remarca la necessitat de "saber on vius i preparar-se per successos com aquests".

Si aquesta situació la traslladem al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el resultat canvia. Martí explica que "tota la informació que hem recollit ens indica que s'ha de considerar una zona activa": "La probabilitat que d'un dia per l'altre hi hagi una erupció volcànica és molt baixa, però si que hi ha activitat sísmica. Per això no s'ha de descuidar la vigilància". Preguntat per si la Garrotxa estaria preparada per gestionar una hipotètica erupció volcànica, Martí creu que no, argumentant que "l'anàlisi de perillositat del territori s'hauria de revisar perquè tenim dades noves, i crec que no hi ha cap pla de gestió" per afrontar aquesta mena de situacions.