El pigarg ja vola a Espanya enmig de la polèmica

Hi va haver o no hi va haver pigargs europeus (Haliaeetus albicilla) a Espanya? Aquest sembla ser el quid de la qüestió que separa uns experts dels altres. Mentre uns aplaudeixen la iniciativa d’alliberar exemplars d’aquesta espècie a la Península, d’altres afirmen que es tracta d’una equivocació i sostenen que mai abans no havien volat els pigargs a Espanya, per la qual cosa no es pot parlar de «reintroducció». Sigui com sigui, el projecte perquè aquesta au (també coneguda com a pigarg cuablanc o àguila marina) solqui els nostres cels segueix avançant i ja n’hi ha una vintena en el nostre territori.

Aquest estiu naixia el primer poll de pigarg genuïnament espanyol, gràcies al projecte liderat per l’entitat no governamental Grefa, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i la Junta de Castella i Lleó. Segons aquesta organització, el pigarg europeu, l’àguila més gran de la fauna europea, va desaparèixer de la Península Ibèrica fa diversos segles, principalment a causa de la persecució humana. El seu retorn com a espècie reproductora és una fita sense precedents en l’àmbit de la recuperació de fauna autòctona a Europa, afirma Grefa.

Els exemplars alliberats provenen de Noruega: la població de pigargs en aquest país és una de les més nombroses i saludables d’Europa. Des del 2021, 25 individus han estat traslladats i alliberats a Espanya, dels quals 17 sobreviuen actualment i 12 es troben aparellats. Aquestes dades reflecteixen una taxa de supervivència i adaptació excepcionalment alta. El poll nascut ara procedeix d’una d’aquestes parelles.

Ernesto Álvarez, president de Grefa i principal impulsor del projecte, destaca la importància de la fita: «Cal felicitar-se i celebrar com tot un èxit el naixement d’aquest primer poll amb poc més de vint exemplars alliberats i en tan sols quatre anys de projecte, un resultat emocionant i motivador que ens permet confiar que es produeixin més reproduccions la temporada que ve».

Grefa remarca que el pigarg europeu és una espècie que ha estat present a Espanya «durant més d’1,3 milions d’anys i fins a temps històrics, com ho demostra la gran quantitat de jaciments amb les seves restes repartides per tota la Península Ibèrica, les Balears i les Canàries, alguns tan recents com els datats entre els anys 400 i 800 a. C., quan la fauna era la mateixa que l’actual», subratlla.

«En temps històrics es compta amb nombroses referències en escrits antics sobre caça científica, literatura històrica i exemplars caçats a Espanya», afegeix Álvarez, que sosté que l’espècie s’alimenta principalment de carronya i no afecta ni la fauna ni l’economia local.

Què esgrimeixen els ecologistes i els científics que s’oposen a la reintroducció del pigarg a Espanya? Primer, parlen d’«introducció», ja que defensen que no hi ha «cap evidència» de reproducció d’aquesta espècie a la Península Ibèrica en temps històrics. I han arribat a exigir la retirada dels exemplars alliberats.

Perillós per a la fauna salvatge

Els detractors del projecte asseguren que no té suport científic i que els pigargs suposen «un perill per a la fauna salvatge», incloses espècies protegides com el corb marí emplomallat, i que el projecte experimental de Grefa incompleix diversos criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN); entre ells, que per recuperar una espècie hi ha d’haver consens a nivell local i autonòmic.

«No n’hi ha perquè totes les ONG asturianes, els ramaders, els pescadors, la Universitat d’Oviedo i el Principat rebutgen el projecte», assenyalava fa uns mesos a La Nueva España, del mateix grup editorial que Diari de Girona, el biòleg Nicolás López-Jiménez, de SEO/BirdLife a Astúries. Sosté que el pigarg és un «superdepredador, gran i fort, que s’alimenta de més coses que carronya, incloent salmons».

Suport internacional

Però Grefa ha obtingut un suport important per al seu projecte, ja que ha aconseguit el suport de la mateixa UICN, considerat l’organisme mediambiental més important del món. En el seu informe, el Grup d’Especialistes en Translocacions de Conservació (CTSG) de la UICN recomana que es mantingui el projecte i que continuï amb l’alliberament d’exemplars «segons el pla original i amb un monitoratge continu com el que s’ha fet fins ara». Per al CTSG, el Projecte Pigarg se situa «dins dels estàndards internacionals més alts» establerts per a aquest tipus d’actuacions.

«Més enllà de discussions i dubtes raonables sobre les últimes dates en què va ser registrada la presència del pigarg europeu a la Península i països veïns, tota la informació paleontològica, biogeogràfica i ecològica sobre l’espècie apunta que es tracta d’una espècie generalista que devia habitar tant la costa atlàntica europea com l’interior de la conca mediterrània», recull l’informe de la UICN.

«Que l’últim pigarg fos abatut al segle XII, XV o XIX no té veritable significància quant a que l’espècie formés part de la fauna espanyola en temps històrics (i, per tant, ecològicament equivalents als actuals) i que, per tant, es pugui contemplar la seva reintroducció com el retorn d’una espècie nativa», afegeix.

En canvi, per a un grup d’experts de la Universitat d’Oviedo, encapçalats pel zoòleg David Álvarez, no és així. Ell i dos col·legues han publicat un article a The Conversation on afirmen: «Per considerar una espècie com a extinta, les proves, tant de la seva extinció com de la seva presència en temps històrics, han de ser irrefutables. En el cas del pigarg a Espanya això no passa. La documentació que s’ha fet servir per catalogar-la com a espècie extinta es redueix a uns informes sobre restes arqueològiques, a diverses cites d’exemplars solitaris i a dubtosos indicis de cria».

També al·ludeixen a l’«impacte sobre altres espècies amenaçades» que pot provocar l’alliberament de pigargs, en concret sobre el corb marí emplomallat o el salmó atlàntic. «Els efectes de la solta d’un gran depredador sobre aquestes i altres espècies no ha estat avaluat», afegeixen. I recorden que «un projecte per introduir pigargs a l’est d’Anglaterra acaba de ser cancel·lat pel seu possible efecte sobre els animals domèstics».