L'impacte humà remodela la mida d'animals domèstics i silvestres a l'últim mil·lenni

Des de fa 8.000 anys, a la regió nord-occidental de la Mediterrània, la mida dels animals salvatges i domèstics ha estat determinada pel medi ambient i per la pressió humana: la intensificació de l'impacte antropogènic ha marcat notables variacions en els darrers mil anys.

Un ampli estudi arqueològic i ecològic desenvolupat pel CNRS de França i que es publica a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) revela que, durant gairebé set mil anys, la talla d'animals salvatges i domèstics al nord-oest del Mediterrani va fluctuar de manera sincronitzada amb el clima i l'ambient.

Tot i això, en l'últim mil·lenni la tendència va canviar abruptament: la selecció humana i la pressió sobre hàbitats naturals van jugar un paper decisiu i divergent. En conseqüència, els animals domèstics tendeixen a tornar-se més grans i els salvatges es fan més petits, segons detalla una nota de premsa.

La ruptura d'un equilibri natural

La investigació es recolza en 81.211 mesuraments biomètrics procedents de 311 jaciments arqueològics a la França mediterrània. Els autors van mesurar ossos i dents d'espècies domesticades com ovelles, cabres, vaques, porcs i gallines, alhora que varietats salvatges com cérvols vermells, guineus vermelles, llebres i conills. Després van creuar aquestes dades amb registres paleoambientals, climàtics i arqueològics per descobrir canvis morfològics al llarg de vuit mil anys.

Durant el període que abraça des del neolític primerenc fins a l'Antiguitat tardana, les mides d'aquestes espècies van respondre en paral·lel a variacions ambientals: fases més càlides o amb més disponibilitat de recursos van coincidir amb individus de més talla, mentre que períodes adversos amb mides menors. Aquesta sincronia suggereix que, fins aleshores, el clima i l'ecologia van ser els principals motors de l'evolució morfològica dels animals de la regió.

Però a partir de l'edat mitjana, fa aproximadament mil anys, aquest equilibri natural es va interrompre. Els animals domèstics van experimentar un augment sostingut de talla associat a pràctiques humanes: reproducció selectiva orientada a una major productivitat (més carn, més llet), intensificació ramadera i maneig dirigit de poblacions. En paral·lel, moltes espècies salvatges mostren una tendència a reduir-ne la mida, lligada a la caça intensiva, la fragmentació i la pèrdua d'hàbitats naturals i la transformació del paisatge per l'expansió humana.

Processos actuals de vulnerabilitat

Els especialistes subratllen que aquest patró no és només una curiositat històrica: la talla corporal actua com un “termòmetre” de la relació entre societats humanes, fauna i ecosistemes. Els canvis en la morfologia reflecteixen adaptacions, ruptures a les xarxes tròfiques i pressions antròpiques que poden reduir la resiliència ecològica.

Referència

Vuit mil anys d'animals didàctics i d'animals size data reveal long-term synchrony and recent divergence due to intensified human impact. Cyprien Mureau et al. PNAS (2025). DOI:https://doi.org/10.1073/pnas.2503428122

D'aquesta manera, el reconeixement de quan i com l'acció humana va començar a dominar l'evolució morfològica animal ajuda a identificar processos de vulnerabilitat amb impacte actualment, com ara pèrdua de biodiversitat o variacions en el comportament de les espècies.

Els nous coneixements aporten arguments renovats per desenvolupar estratègies de conservació que redueixin la pressió sobre poblacions salvatges, i alhora promoguin pràctiques ramaderes menys erosives per a l'entorn.