Arran de les energies netes expropien milers d’oliveres

El desplegament de grans parcs fotovoltaics no afecta només a terrenys àrids i sense valor agrícola, sinó que també s’estan apoderant de grans extensions d’olivars tradicionals que són expropiats als seus legítims propietaris i després són literalment arrencats perquè les multinacionals del sector les substitueixin per milers de plaques solars. Agricultors de Jaén i Còrdova (però també d’altres províncies) porten ja uns anys mobilitzant-se en un nou episodi de l’àmplia lluita que es lliura a Espanya contra l’actuació dels gegants de l’energia fotovoltaica. «Renovables sí, però no així» és el lema que torna a enarborar-se per enèsima vegada, aquesta vegada en terres andaluses, contra una sèrie de macroprojectes que només a la província de Jaén podria acabar amb mig milió d’oliveres talades.

Es dona la circumstància que aquests projectes, secundats per la Junta d’Andalusia, es promouen en la mateixa zona que fa pocs anys va ser proposada per a ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco amb el títol de Paisatge de l’Olivar Andalús, per les grans extensions d’aquest cultiu, la qualitat dels mateixos i el respecte ambiental que representen. L’expedient per a sol·licitar aquesta declaració, no obstant això, afronta un futur incert per la pressió d’un grup de propietaris, però dona una idea de la importància de la zona on s’implantaran els nous megaparcs solars.

Únicament en els municipis de Jaén de Lopera, Arjona i Marmolejo es perdran desenes de milers d’oliveres, fins a 100.000, segons estimacions de la plataforma de la Campanya Nord contra les megaplantes solars. La superfície afectada ronda l’equivalent a uns 100 camps de futbol. Però, segons aquesta entitat, la xifra aconseguiria les 500.000 oliveres talades si s’inclouen els tres macroprojectes de Naturgy i els de Greenalia en el conjunt de la província.

Greenalia Solar és l’empresa que promou, entre altres, els projectes Zumajo I i II en aquests municipis, i tots ells han estat ja declarats d’utilitat pública per la Junta d’Andalusia. Les al·legacions presentades per particulars, empreses i entitats, han estat desestimades. De moment, els projectes avancen imparables malgrat les crítiques, les manifestacions i les protestes.

«Destruirà llocs de treball»

Greenalia és una companyia que ja ha implantat plantes d’aquesta mena d’altres províncies espanyoles i als Estats Units. Segons els afectats, en comptes de crear ocupacions, aquests projectes «acabaran amb el manteniment de moltes famílies». Les macroplantes «contribuiran activament a la destrucció de llocs de treball locals». La recol·lecció d’olives és «un sector clau per a l’economia i el manteniment de moltes famílies», afirma el portaveu de la plataforma, Rafael Alcalá.

Segons denúncia, els promotors segueixen l’estratègia de la «fragmentació de projectes per a eludir així el control de les administracions», ja que si el presentessin com el projecte unitari que és, la tramitació seria molt més complicada i delataria el seu veritable impacte ambiental. Per això, «els megaprojectes s’han presentat trossejats en uns altres més petits, que estan situats molt pròxims entre si, però que individualment considerats no superen els 50 megawatts o les 100 hectàrees de superfície ocupada». La proliferació d’aquesta mena de projectes suposa, segons la plataforma recentment constituïda, «destruir, arrasar i arruïnar els nostres camps i pobles sencers».

En expropiar-los la terra de la qual són amos, l’empresa Greenalia es troba amb el terreny directament a les seves mans. «El risc per a ells és mínim i a nosaltres ens estan llevant les terres dels nostres avantpassats», afirmen els afectats.

A més, afirmen que l’electricitat que es generarà no es quedarà a la comarca, sinó que es vendrà en la resta d’Europa.

El mes passat, els col·lectius d’afectats van impulsar una macrocausa judicial d’àmbit nacional per a frenar aquest procés. «Aquesta causa començarà amb els projectes de la comarca de la Campanya Nord de Jaén, però l’escalarem a tots els territoris d’Espanya on hi hagi previstes macroplantes solars en terres de cultiu», afirma Natalia Corbalán, de la plataforma veïnal.

«La gent ha de conèixer com actuen aquestes empreses: especulen amb les terres, als propietaris els ofereixen un arrendament anual a 30 anys entre 1.000 i 1.500 euros per hectàrea, i després li ho revenen a fons d’inversió a 10.000 euros l’hectàrea, és a dir, donen deu vegades menys que el seu valor real», assenyala al digital jaenhoy la Plataforma Campanya Nord de Jaén. Aquesta entitat i Stop Megaplantas Solars Alt Guadalquivir creuen que «no es poden fer transició verda eliminant la verda».

La Junta i els promotors defensen el projecte

La Junta d’Andalusia ha qualificat el procediment de tramitació d’aquests macroprojectes fotovoltaics com a «rigorós, exhaustiu, garantista i totalment transparent i participatiu», i afirma que els promotors decideixen el lloc per a instal·lar un projecte «en el lliure exercici de la seva activitat empresarial i, per descomptat, en funció d’on se situï el recurs solar o eòlic disponible, així com de la proximitat als punts d’evacuació que condiciona la xarxa de transport i de distribució».

Tal com resa una carta de la Junta enviada aquest estiu a SOS Rural, una altra de les plataformes d’afectats de Jaén, aquests projectes compleixen amb la normativa ambiental: «Abans de ser autoritzada la implantació d’aquests projectes, requereixen la seva autorització ambiental corresponent, que vela perquè la ubicació d’aquests sigui conforme amb tots els requisits ambientals».

En una recent entrevista en Canal Sud, la consellera de Medi Ambient de la Junta, Catalina García, defensava aquestes macroplantes en els olivars de Jaén com «un mal menor» i les considerava necessàries per a la transició energètica.

L’empresa Greenalia, per part seva, destaca les grans quantitats de CO₂ que la posada en servei d’aquests parcs solars evitarà llançar a l’atmosfera. Milers de llars, afirmen, podran ser proveïts per aquesta electricitat neta.

A més, en la seva pàgina web, Greenalia sosté que a penes hi haurà impacte ecològic en els terrenys afectats: «En la documentació sotmesa a tràmit s’inclouen els diferents estudis ambientals, després del que es conclou un impacte baix, sent els moviments de terres i l’ocupació del sòl durant la fase de construcció les actuacions que major impacte produiran sobre el terreny».

«En aquest sentit, i amb l’objectiu de minimitzar el màxim possible els impactes, s’estableixen mesures de prevenció durant la construcció i correctores després del final de les obres, de manera que es restableixin els valors previs a la fase de construcció», afegeix.

Els afectats rebutgen totes aquestes explicacions i les consideren mancades de base.