«Protegeixen els cetacis, però ens quedarem sense sardines»

Aventurer i navegant, però sobretot marí, va ser el primer espanyol a guanyar una regata transoceànica en solitari (2024) i a batre rècords en la volta al món. Alex Pella representa no només l’excel·lència esportiva, sinó també la passió per la llibertat i la connexió amb l’oceà. Després de 20 anys de navegació professional, porta al farcell aigua de gairebé tots els oceans, i als 53 anys continua marcant-se objectius de superació. Ho porta a l’ADN, ja que forma part d’una família de navegants des de fa generacions i des de molt petit, com els seus germans, sap moure’s amb facilitat per la coberta d’un vaixell.

Quin sentiment recorda de la seva primera gran victòria sobre l’oceà?

Un gran buit. La meva carrera arrenca amb la Mini Transat del 2003, amb un vaixell de 6,5 metres i una travessia de la Rochelle a Salvador de Bahia. He afrontat les grans regates en què surten cent tipus de vaixells, en què hi ha tots els nivells, i de sobte vaig guanyar un segon lloc, i això amb pocs suports i ajudes. Era un objectiu per si mateix, per això a l’acabar vaig pensar, ¿i ara què faig?

I què va fer?

Buscar més reptes. En aquell moment ho deixes tot de banda per fer això, et buides, perquè, insisteixo, després d’aquesta victòria ve un gran buit. Sempre he escollit cap a on anar i he anat pujant esglaons. Em vaig fixar en els grans i vaig anar buscant oportunitats. Vaig arribar primer en aquesta regata el 2005.

Al fer la volta al món, ¿què sent a l’estar tants dies sol a l’oceà?

Llibertat, és el que jo anava a buscar-hi, sentir l’aigua passar sota els peus, estar en aquest desert de mar que és l’oceà. Estic còmode en soledat i no m’avorreixo mai. He passat por moltes vegades i la por és un avís, cal reaccionar. Per les onades, de vegades no saps com acabarà, però sempre he reaccionat i me n’he sortit.

Com es prepara físicament i mentalment abans d’un gran repte?

El 80% del temps se l’emporta el mateix vaixell, és difícil delegar, no és només la fiabilitat del material, també és la performance, com treure-li el millor rendiment, o sigui que cal dedicar-li tot el temps. En el tema mental, pensi que jo no soc un esportista, soc un marí, i això canvia el concepte. Mai es parla de marins en termes esportius, i jo soc això.

L’autocontrol és fonamental?

L’exigència és alta, cal tenir molt control sobre l’estrès. El vaixell va bolcar a prop de Terranova, vaig quedar atrapat sota la xarxa i allò em va marcar, em vaig replantejar tota la meva activitat, vaig dubtar de si estava capacitat per seguir. Vaig rebre moltes trucades i vaig saber que el que m’havia passat només m’havia d’ajudar a saber on era la zona de perill.

Què li aporta el mar que no troba a terra?

Llibertat i pau. El mar és l’únic espai lliure que queda al planeta. Vaig fer la volta al món durant 40 dies, és un dels meus rècords, i no vaig haver d’ensenyar la meva documentació a ningú. ¿Quants papers he d’ensenyar si pujo a un tren o a un avió? Al mar no hi ha qüestions administratives, ni regulació.

Ha topat amb pirates?

Sí, tot i que no porten un pedaç a l’ull. Em trobo amb poblats pesquers en zones molt pobres que sobreviuen pescant amb quatre cayucos. Pensi que al 80% del planeta no hi ha aigua calenta, i en molts llocs no hi ha ni aigua. D’això ens n’oblidem, o simplement no volem saber-ho. A Sierra Leona, a 50 metres de la platja, vaig passar una mica de por perquè se’m van acostar quatre cayucos i no tenia clar com acabaria la visita. Va acabar bé, per sort.

Com percep l’impacte del canvi climàtic?

Soc només un observador, no soc expert en això, però cada dia miro zones del planeta i el pas del Nord-Oest és clar que s’està obrint i els països grataran a veure què en treuen. El gel arriba ja molt amunt al con sud. Però no només és el canvi climàtic el que preocupa, sinó també l’actitud de la humanitat sobre el mar.

Pot explicar això?

És alarmant veure com flota el plàstic, i com arrasa la pesca industrial, per exemple. D’altra banda, cada dia veig més grans cetacis perquè estan protegits, per tant hi ha balenes i orques per tots arreu, però ens quedarem sense sardines. I també afecta sobre l’impacte de la marea.

Hi ha alguna cosa al navegar que encara depèn més de l’instint que dels instruments?

Els aparells són bestials, molt precisos. El meu camp de regates és el planeta i estic connectat amb el lloc més recòndit. Però l’instint compta molt. Ara la gent ho recolza tot en les dades, però a mi em van ensenyar a utilitzar l’instint. Som animals que anem sobre el mar, per dalt, com les gavines, i aquesta interpretació amb tant d’aparell la perds. Penso en Elcano i al·lucino, aquests tios tenien el cervell més desenvolupat que nosaltres.

Diria que a Espanya falta reconeixement a la vela?

Totalment. Sempre he navegat amb motivació i entusiasme i amb molt pocs mitjans, i no obstant el meu palmarès és tan bo que de vegades he de llegir tot el que he aconseguit. No ho he fet gens malament. Ha sigut David contra Goliat, però no tinc cap frustració per no haver tingut padrins, ni tan sols amb el meu país, i la veritat és que no dec res a ningú. Bé, m’ha ajudat molta gent en el meu pas a pas, però no grans marques.

Té temes per escriure un llibre?

Sí, sí, explicaria la meva història, amb humilitat li dic que no hi ha perfils com el meu. Podria cridar l’atenció. I és que m’agrada dir que soc un marí, no un navegant.