El krill, aliment dels gegants marins, en perill

És un crustaci diminut, d’entre tres i sis centímetres de llarg, amb un aspecte molt semblant a la gambeta. Encara que es pot trobar en aigües de tot el món, el seu hàbitat per excel·lència és a les fredes aigües de l’oceà Austral, molt a prop del gel marí. Malgrat el seu petit tamany, sobre ell recau la viabilitat de tot l’ecosistema antàrtic. Perquè en aquest remot territori tots els organismes, sense excepció, s’alimenten directament d’ell o d’altres éssers vius que el consumeixen. Sense ell, tot l’hàbitat s’ensorraria. Pingüins, foques, lleons marins i balenes depenen d’aquesta font de proteïna. I, malgrat que és un dels animals més abundants del planeta, en l’actualitat s’enfronta a dues amenaces que, encara que no són noves, combinades tensionen la seva existència com mai abans: el canvi climàtic i la pressió de la indústria pesquera.

En virtut del Tractat Antàrtic, que es va signar en 1959, aquest territori només pot usar-se per a fins pacífics i de recerca, és a dir, és un immens laboratori a l’aire lliure que no pertany a cap país concret, sinó a tots els que integren aquest tractat. El seu nombre de membres s’ha anat elevant fins a aconseguir els 58 actuals, incloent-hi Espanya. Les decisions a l’Antàrtida les prenen aquests països i han de ser per unanimitat. Una de les normes adoptades va ser, el 1980, la Convenció del Krill, que es va impulsar, sobretot, per a delimitar la pesca d’aquest vital crustaci i supeditar-la a principis mediambientals.

Però el krill és tan sols l’aliment de moltes espècies, sinó que també és vital per la seva capacitat d’absorbir diòxid de carboni. Això és així perquè s’alimenta principalment de fitoplàncton, que a través de la fotosíntesi capta CO2. Aquest carboni és consumit després pel krill, que més tard l’excretarà en forma de sediments que aniran a parar al fons del mar, fertilitzant-lo de passada.

Però, malgrat tots els seus beneficis mediambientals, aconseguir la seva protecció total és una utopia, per culpa del seu valor econòmic. Aquest crustaci suposa un volum de negoci vital per a la indústria pesquera pel seu ús en aqüicultura (com a pinso que serveix d’aliment per a altres peixos), en la producció de suplements d’omega-3 per al consum humà i, en general, en la indústria farmacèutica.

En l’actualitat, els pesquers treballen sobretot en la zona compresa entre la Península Antàrtica, les illes Òrcades del sud i les illes Geòrgia del sud, un terreny denominat Àrea 48. És a dir, just sota el continent americà. Dins d’aquest extens territori, hi ha dos punts calents per l’abundància d’aquest petit mol·lusc: els estrets de Gerlache i Bransfield.

Les quotes de pesca

D’acord amb les normes del Tractat Antàrtic, la quantitat màxima de krill que es pot extreure a l’any en l’Àrea 48 s’eleva a 620.000 tones, un límit que fins a l’any passat no s’havia aconseguit mai. A això se suma que, precisament fins a 2024, estava en vigor una disposició que dictava que, d’aquestes 620.000 tones, només es podien pescar 155.000 en les aigües de la Península Antàrtica. Aquesta mesura, que era temporal, no va obtenir el suport necessari per a ser prorrogada, per la qual cosa des de gener les captures s’han multiplicat.

Tot apunta, per tant, a un augment de l’explotació d’aquest recurs per part de la indústria pesquera, la qual cosa pot posar en perill la recuperació d’espècies de balenes de van estar a punt de desaparèixer per la caça industrial el segle XX. L’autor d’un estudi sobre aquest tema publicat en Nature, Jeremy Goldbogen, de la Universitat de Stanford (els EUA), afirma: «Els nostres càlculs demostren l’alarmant possibilitat que capturem krill fins a causar un mal real a les poblacions de balenes en recuperació», com són les geperudes.

«Probablement no hi ha suficient krill per a mantenir les poblacions de balenes, però ara, a més, es projecta capturar encara més en un futur pròxim», afegeix Goldbogen. I és que, segons els últims estudis, les balenes barbades engoleixen una quantitat d’aquest crustaci bastant superior del que els científics suposaven.

«La pesca de krill s’està produint més que mai», afirma Matthew Savoca, ecòleg també de la Universitat de Stanford. «En comparació amb l’any passat, hi ha més vaixells a l’horitzó. Rússia ha notificat la seva intenció de començar a pescar de nou. La Xina augmentarà la seva pesca».

Una àrea marina protegida

Per a eliminar la pressió que la pesca exerceix sobre aquest crustaci, l’Argentina i Xile perfeccionen des de fa més d’una dècada una proposta per a declarar com a àrea marina protegida la Península Antàrtica. Això suposaria que aconseguiria un estatus molt similar als parcs naturals de terra ferma. El seu nom oficial seria Domini 1 i abastaria una àmplia superfície d’ecosistemes marins altament vulnerables. Inclouria des de l’Arc de Scotia del Sud fins al Mar de Bellingshausen, passant per la costa oest de la Península Antàrtica. En total, 670.000 quilòmetres quadrats que quedarien custodiats durant, almenys, 70 anys.

El text inclou una zona de protecció general, on es prohibiria la pesca de krill, i una altra on sí que estaria permesa la seva captura, però amb una regulació estricta.

«Això permetria a les foques, pingüins i altres depredadors antàrtics adaptar-se als impactes del canvi climàtic sense la pressió addicional de les pesqueres de krill, que esgoten la seva font principal d’aliment», indica Agenda Antàrtica. El seu futur s’està decidint precisament aquest cap de setmana a Austràlia, on es reuneix la Comissió del Tractat Antàrtic. Una oportunitat per a l’esperança.