Les aus que arriben a l’Estat per passar-hi l’hivern

Cada tardor, milions d’aus creuen mars, deserts i serralades per arribar a les seves zones d’hivernada. Espanya, situada en una posició estratègica entre Europa i Àfrica, es converteix en destinació, escala i refugi per a moltes. Són nombroses les espècies que des de fa uns dies i fins a final de l’hivern viuran als ecosistemes ibèrics. La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) en destaca cinc, representatives dels principals hàbitats terrestres del nostre territori: sòls urbans, agraris, forestals i zones humides.

Grua europea

Des dels països bàltics i Escandinàvia —a més de 3.500 km— arriben cada any milers de grues a la Península Ibèrica. A Espanya passa l’hivern entre el 60% i el 70% de la població europea, que es concentra en aiguamolls com Gallocanta, Villafáfila o les deveses i arrossars extremenys. Tot i que la tendència de la població és positiva, gràcies a les mesures de conservació a Europa, la grip aviària (H5N1) ha causat importants episodis de mortaldat, un problema que s’agreuja per ser una espècie que viu en grans grups. A més, el canvi climàtic està modificant els seus patrons migratoris, perquè comença a ser freqüent que s’estacionin durant més temps en països més al nord, on ara troben aliment en èpoques en les quals anteriorment no n’hi havia. La pèrdua d’aigua en llacunes clau i la degradació d’aiguamolls són també amenaces creixents.

Pit-roig

Menut, entranyable i amb la seva característica taca vermella en el pit, aquest petit ocell vola entre 2.500 i 3.000 quilòmetres des de Centreeuropa o Finlàndia fins als parcs i jardins espanyols, on passa l’hivern. És una de les espècies més estimades i reconeixibles, símbol de la naturalesa urbana. Tot i que no està amenaçada, la seva presència recorda la importància de mantenir espais verds connectats, lliures de pesticides i amb vegetació autòctona.

Durant aquests mesos, els pit-roigs europeus se sumen als exemplars que ja resideixen a Espanya i es poden observar en qualsevol parc o zona enjardinada del país. Necessita espais verds connectats amb vegetació autòctona, que proporciona alimentació assegurada. Aquestes mesures permeten que espècies comunes i migratòries trobin refugi i aliment en entorns urbans.

Estornell vulgar

Procedent de Centreeuropa, recorre uns 2.500 km per a hivernar a Espanya, on forma espectaculars bandades que dibuixen cridaneres coreografies en l’aire al capvespre. Es troba a l’hivern en tota la Península i Balears, sent les seves zones d’hivernada principals Galícia, la cornisa cantàbrica, la vall de l’Ebre i del Guadalquivir i la costa mediterrània.

Tot i que no està catalogat com a amenaçat (és una de les espècies més abundants d’Europa), els seus efectius estan disminuint, a causa de la transformació i simplificació del paisatge agrari en monocultius. Així mateix, la contaminació lumínica a les ciutats està contribuint a forts canvis en el comportament de moltes aus, i, en el cas dels estornells, en la cerca i selecció de dormidors.

Milà reial

Aquest rapinyaire, declarat en perill d’extinció a Espanya, vola també des de Centreeuropa per a passar l’hivern en la Península Ibèrica. En aquest període de l’any és fàcilment observable en tota l’Espanya peninsular i Balears. És freqüent veure-la sobrevolant carreteres, per la qual cosa és, probablement, el rapinyaire més fàcil d’observar a l’hivern, on forma importants dormidors sobretot en arbredes. En 2024 SEO/BirdLife va realitzar el cens nacional d’aquesta espècie, que va llançar un total de gairebé 64.000 individus, si bé l’hivern següent la hivernada va baixar un 15%.

Atesa la seva vinculació amb paisatges molt humanitzats i la seva dependència d’activitats com l’agricultura, ramaderia o la caça, s’exposa a diverses amenaces antròpiques que incrementen aquesta mortalitat. Entre elles es troba l’enverinament, les col·lisions i electrocucions amb línies elèctriques, els atropellaments, la pèrdua d’hàbitat de nidificació i la caça il·legal.

Morell cap-roig

Els morrells cap-roigs viatgen des d’Alemanya i Polònia fins als aiguamolls espanyols, després de recórrer uns 2.500 quilòmetres. És fàcil d’observar en enclavaments com el Delta de l’Ebre, l’Albufera de València, el parc El Hondo o els aiguamolls del Guadalquivir. Aquesta espècie, vulnerable a Europa, necessita aiguamolls relativament profunds en ser un ànec bussejador, amb bona qualitat de vegetació aquàtica, tant submergida com emergent, per la qual cosa és sensible a la qualitat de les aigües.

Precisament, els experts recorden de manera reiterada que aquests aiguamolls mediterranis es troben entre els més amenaçats, per la qual cosa són necessàries accions de restauració.

«Les aus migratòries ens ensenyen que la conservació no entén de fronteres. Cuidar els aiguamolls, les ciutats, els boscos o els paisatges agrícoles espanyols és també protegir la biodiversitat europea», afirma Mario Giménez, coordinador de l’àrea de Conservació de SEO/BirdLife.