Més calor implica més tempestes extremes: aquesta és la "fúria climàtica que s'acosta"

El canvi climàtic modifica el clima de la Terra. La connexió entre escalfament global i intensificació dels fenòmens meteorològics extrems és un fet constatat per la ciència en nombrosos estudis. L'augment de les temperatures implica més humitat a l'atmosfera, la qual cosa desemboca cada cop més sovint en pluges extremes.

Així ho ha tornat a constatar un nou estudi, realitzat per investigadors de la Universitat de Kyoto, al Japó, que ha revelat una connexió alarmant entre l'escalfament global i la intensificació de les precipitacions extremes. Aquestes troballes subratllen la urgència d'adaptar les estratègies de gestió de riscos davant d'un clima cada cop més impredictible.

La investigació, publicada a 'Scientific Reports', demostra que l'augment de les temperatures està amplificant la capacitat de l'atmosfera per retenir humitat, cosa que alhora alimenta tempestes més destructives. L'equip liderat per Tetsuya Takemi va analitzar dècades de dades meteorològiques i projeccions climàtiques, centrant-se en la manera com la humitat atmosfèrica modula la relació entre la temperatura i les precipitacions.

L'oceà, amortidor tèrmic

"La física bàsica ens diu que per cada grau Celsius d'escalfament l'atmosfera pot emmagatzemar un 7% més de vapor d'aigua, segons l'equació de Clausius-Clapeyron. Però fins ara no era clar com aquesta relació es traduïa en pluges reals", explica Sridhara Nayak, autor principal de l'estudi.

Per resoldre aquesta incògnita, els investigadors van dividir el Japó en set regions climàtiques i van comparar registres històrics (1951-2010) amb simulacions per a un escenari de + 4 °C d'escalfament global. Utilitzant dades de l'Institut de Recerca Meteorològica del Japó, van identificar patrons en dies plujosos definits, aquells amb precipitacions superiors a 1 mm, cosa que equival a 1 litre d'aigua per metre quadrat.

L'anàlisi va mostrar que les pluges extremes (percentil 99) segueixen fidelment l'escalada tèrmica predita per la física fins als 21-27 °C, depenent de la regió. A Okinawa, la zona més meridional, aquest patró persisteix fins i tot a 27 °C, mentre que a Hokkaido (nord) es limita 21 °C. "L'oceà actua com a amortidor tèrmic a les regions costaneres, cosa que permet que la relació calor-humitat es mantingui a temperatures més altes", detalla Nayak.

Un fenomen contraintuïtiu

Tot i això, l'estudi revela un fenomen contraintuïtiu: els dies més calorosos no són els de pluges més intenses. "Quan les temperatures arriben al pic màxim anual, l'atmosfera tendeix a assecar-se, reduint les precipitacions. El veritable perill sorgeix en dies lleugerament més frescos, però amb alta humitat relativa, on es conjuguen la calor residual i la saturació de vapor d'aigua", adverteix Takemi.

La investigació va aprofundir en el comportament de la humitat específica (quantitat de vapor d'aigua per massa d'aire) a diferents nivells de pressió atmosfèrica. En capes baixes (altituds entre 0 i 1,500 metres), la correlació amb la temperatura segueix estretament la corba de Clausius-Clapeyron, amb taxes de canvi del 6,8-7,3% per cada grau Celsius. No obstant això, aquest enllaç s'afebleix significativament per sobre dels 5,500 metres d'altitud.

"En nivells mitjans i alts de la troposfera, la disponibilitat limitada d'humitat i els processos dinàmics complexos trenquen la relació lineal", assenyala Nayak. Les dades de MERRA-2, un model de reanàlisi de la NASA, van corroborar aquests patrons verticals, confirmant que el 'combustible' per a tempestes es concentra principalment a les capes inferiors.

Projeccions alarmants

Les simulacions per al període 2051-2110 auguren un escenari preocupant. En un món més càlid, les pluges extremes augmentarien la intensitat entre 10 i 20 mm al dia segons la regió. Aquest increment s'atribueix principalment a dos factors:

–Expansió tèrmica del rang d'escalat: La relació pluja-temperatura s'estén a valors 2-4 °C més alts que al clima actual.

–Reforç dinàmic: Els models mostren més activitat convectiva, amb corrents ascendents intensificats que transporten humitat a altituds més grans.

Tempestes més organitzades i persistents

"El gradient vertical de temperatura es manté estable, però l'augment de la velocitat ascensional a nivells mitjans suggereix tempestes més organitzades i persistents", explica Takemi.

Tot i la seva solidesa metodològica, els investigadors reconeixen limitacions clau a l'estudi. La resolució espacial de 20 quilòmetres en els models climàtics dificulta capturar sistemes ennuvolats de meso escala, crucials per a precipitacions extremes. "Necessitem simulacions d'alta resolució que reprodueixin fidelment la interacció entre relleu, vents i ciclons tropicals", reconeix Nayak.

Aquestes troballes coincideixen amb altres investigacions recents. Així, un treball paral·lfetzat el 2023 a Austràlia va trobar taxes d'escalat del 7 a l'11% per grau Celsius, mentre que estudis a l'Índia anuncien fins i tot valors superiors al 10%.

La Mediterrània no es lliura

A la Mediterrània, més del mateix: també s'estan intensificant les pluges extremes, segons ha constatat un estudi del portal Meteoclimàtica del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) després d'analitzar 35 anys de precipitacions a les estacions del Mediterrani espanyol.

Aquesta consistència transcontinental reforça la urgència d'actuar. Els autors subratllen que s'han d'actualitzar els estàndards d'infraestructura crítica: sistemes de drenatge, preses i alertes primerenques. "Perquè això és només el principi. Si el món no redueix emissions dràsticament, ni tan sols amb les millors adaptacions n'hi haurà prou davant de la fúria climàtica que s'acosta", alerta Takemi.

El missatge final de l'estudi és clar: cada fracció de grau que s'eviti a l'escalfament global es traduirà directament en vides salvades i danys econòmics mitigats. "Comprendre aquesta relació calor-humitat-pluja no és només ciència: és supervivència", conclouen els autors.