Els científics alerten: "Cal convèncer tothom que, sense insectes, no hi haurà aliments"

Els insectes estan en crisi. Aquests petits arquitectes de la vida constitueixen el grup animal més divers i abundant del planeta. Les més d'un milió d'espècies descrites –i s'estima que en queden milions per descobrir– exerceixen una tasca insubstituïble: pol·linitzen el 80% de les plantes amb flors, reciclen nutrients en descompondre matèria orgànica i són la base alimentària d'aus, mamífers i peixos. Gran part dels cultius del planeta en depenen, per la qual cosa els insectes són bàsics per a l'alimentació de la humanitat.

Però mentre organitzacions globals alerten sobre el seu declivi, continuen estant infravalorats i poc estudiats: només l'1% d'aquestes espècies han estat avaluades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Un estudi pioner, publicat a 'Science', ha volgut respondre a una pregunta: Com protegir el que ni tan sols coneixem?

Els investigadors proposen un canvi radical en la manera d'abordar aquesta crisi. L'estudi, que involucra 18 institucions científiques, subratlla la urgència d'integrar dades fragmentàries per actuar abans que col·lapsin ecosistemes sencers. "No ens podem permetre esperar dècades a tenir dades perfectes", adverteix Rob Cooke, autor del treball.

De les 12.100 espècies d'insectes avaluades per la UICN, el 20% està en perill. Però aquesta xifra és enganyosa, ja que la realitat encara és pitjor. La majoria de les dades provenen només de papallones, borinots i libèl·lules monitorades a Europa i Amèrica del Nord.

En contrast, regions clau com l'Amazònia, el Congo o el Sud-est Asiàtic no tenen registres sistemàtics. "És com si estudiéssim la salut dels oceans només mirant peixos d'aquari", compara Charlotte Outhwaite, autora de l'estudi.

Aquest desequilibri té conseqüències. Per exemple, a Ghana no hi ha un sol registre públic de poblacions d'escarabats, mentre que el Regne Unit compta amb bases de dades que abasten 50 anys. "Sense informació dels tròpics, on la biodiversitat és màxima, no podem entendre tendències globals", explica Outhwaite.

Insectes 'poc carismàtics'

D'altra banda, els insectes 'poc carismàtics', com tisores (Dermàpters), paneroles (Blattodeos) o mosques (Dípters), són ignorats, malgrat els seus importants rols ecològics. Les tisores, per exemple, controlen plagues de pugons en cultius, mentre que les paneroles acceleren la descomposició de matèria orgànica en sòls tropicals.

L'estudi proposa un marc integrador que combini quatre metodologies:

• Sèries temporals: Seguiments a llarg termini, com el UK Butterfly Monitoring Scheme, que des de 1976 registra caigudes del 50% en papallones de camp. Aquestes dades, encara que valuoses, són escasses fora dels països rics.
• Comparacions espacials: Analitzar diferències entre hàbitats. Un exemple és el contrast entre camps agrícoles intensius i reserves naturals: a Alemanya un estudi va revelar que les àrees amb pesticides tenien un 75% menys de biomassa d'insectes.
• Experiments controlats: Proves per mesurar impactes específics. A Sud-àfrica, científics van remoure espècies invasores de plantes en una zona i van observar un augment del 40% en abelles natives després de dos anys.
• Opinió experta: Quan falten dades, els científics extrapolen coneixements. Un exemple: "Si sabem que els escarabats copròfags són sensibles a la sequera, podem inferir com el canvi climàtic els afectarà a regions sense monitoratge", detalla Cooke.

La clau, segons els autors, és combinar aquestes fonts per mitigar biaixos. "Un sol mètode ens dona una foto borrosa; junts formen un panorama més nítid", resumeix Outhwaite.

Els impulsors del declivi són múltiples i sinèrgics. Un model esmentat a l'estudi suggereix que l'escalfament global podria reduir les poblacions de pol·linitzadors en un 30% per a 2.100 a zones tropicals. A això se sumen els pesticides neonicotinoides, vinculats a la desorientació d'abelles, i les espècies invasores, com la vespa asiàtica (Vespa velutina), que devora ruscs sencers.

El paper de la intel·ligència artificial

Però l'obstacle més gran és la incertesa. Com afecta la contaminació lumínica les arnes nocturnes? Què passa amb els insectes aquàtics en rius contaminats per fàrmacs? "Hi ha llacunes enormes. Per exemple, no hi ha estudis a llarg termini sobre mosques a l'Àfrica, malgrat que són crucials per descompondre cadàvers d'animals", assenyala Cooke.

Els insectes són tan diversos que la conservació planteja dilemes únics. Protegir una papallona monarca requereix estratègies diferents de les d'un escarabat dels fems. "Amb un milió d'espècies, és impossible actuar cas per cas. Hem d'identificar accions que beneficiïn grups sencers", afirma Outhwaite. Un exemple és restaurar corredors florals per a pol·linitzadors, una mesura que ajuda tant a abelles com a sírfids o escarabats floricols.

Això, però, exigeix entendre preferències d'hàbitat, tolerància a pertorbacions i cicles de vida. Aquí, la tecnologia ofereix esperances: a Austràlia, drons equipats amb sensors infrarojos rastregen eixams de llagostes, mentre que a Costa Rica, càmeres trampa automatitzades monitoren escarabats nocturns. "La intel·ligència artificial pot analitzar milions d'imatges d'insectes capturades a càmeres, una cosa impossible per a humans", destaca Cooke.

L'objectiu és ambiciós: crear un “mapa de vulnerabilitat” que identifiqui regions i espècies amb més risc. Per exemple, si les dades suggereixen que els escarabats piloters de la sabana africana són crítics per reciclar nutrients, però estan amenaçats per sobre pasturatge, els governs podrien regular l'ús de terres.

"No es tracta només de salvar insectes, sinó de protegir serveis ecosistèmics valorats en milers de milions de dòlars anuals", subratlla Outhwaite. Però el camí està ple d'obstacles. En països amb conflictes polítics o pobresa extrema, monitorar és gairebé impossible. A més, hi ha resistència de sectors agrícoles a reduir els pesticides. "Necessitem diplomàcia científica: convèncer tothom que sense insectes, no hi ha menjar", remata Cooke.