El patrimoni històric, sota l’amenaça del canvi climàtic

Inundacions, riuades, incendis altament destructius, períodes prolongats de sequera, tempestes devastadores… Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents i més intensos, especialment en àrees tan exposades als seus assots com és la península Ibèrica. De fet, des d’un punt de vista global, la conca mediterrània és un dels punts que més preocupa per la seva alta vulnerabilitat a fenòmens meteorològics extrems i a les conseqüències de l’escalfament global. N’hi ha prou amb veure els estralls de la tràgica DANA que el 29 d’octubre de l’any passat va arrasar València, el primer aniversari del qual es va complir fa a penes una setmana. Això és perquè, encara que sens dubte la pèrdua de vides humanes està al capdavant en la llista de preocupacions, els investigadors també comencen a parar esment a molts altres béns en perill. Entre ells, tots aquells que conformen el patrimoni cultural.

Les últimes estimacions de la UNESCO assenyalen que un de cada sis llocs culturals declarats Patrimoni Mundial estan amenaçats pel canvi climàtic. Encara més, un estudi de la Universitat de Cambridge (el Regne Unit) alerta que són milions els jaciments arqueològics que estan en perill per aquest motiu. Fa a penes uns mesos, Climate X, una empresa d’anàlisi de dades de risc climàtic, va elaborar un llistat amb els 50 llocs amb la distinció de patrimoni de la humanitat que, de no fer res per impedir-ho, correran un risc extrem l’any 2050. Dos d’ells són espanyols: el Parc Nacional de Doñana, per la sequera, i el pont de Biscaia, assetjat pel risc d’inundacions.

Per això, els responsables del Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) per al període comprès entre 2021 i 2030 van incloure en el document un apartat específic per a la conservació d’aquests béns. Des del punt de vista merament teòric, i sense reparar en les sensibilitats pròpies de cada territori, citen cinc àrees d’interès, com són identificar els elements més vulnerables i definir possibles estratègies d’adaptació; incorporar les observacions i projeccions del canvi climàtic als plantis de conservació; recollir i transferir el coneixement útil; fomentar un turisme cultural adaptat a un context d’altes emissions de carboni; i promoure la cooperació internacional.

De forma més específica, el text enumera alguns dels efectes que són ja visibles. «Molts béns immobles situats prop de la costa es veuen afectats per la pujada del nivell de la mar (bateries de costa, recintes fortificats, conjunts industrials pesquers), les fluctuacions del nivell freàtic afecten l’estabilitat estructural d’edificis amb interès històric-cultural i l’augment de les temperatures, sumat a l’efecte de la contaminació atmosfèrica, provoquen un increment en els processos d’erosió física, química i mecànica», resa l’informe.

Els científics han recollit el repte, com a prova l’informe ‘Patrimoni cultural en risc. Reptes d’adaptació al canvi climàtic’, elaborat per experts del CSIC. En ell, els seus autors estableixen les bases per a mitigar un problema que, tal com admeten en el text, «s’ha incorporat recentment al debat». Pel que el camí per recórrer és encara llarg. En essència, el patrimoni cultural enfronta dos tipus d’amenaces amb orígens ben distints. D’una banda, els efectes directes de l’activitat humana en un món industrialitzat i globalitzat. En aquesta categoria s’inclouria la urbanització, les grans infraestructures i l’explotació econòmica intensiva dels recursos naturals. I, per un altre, els agents ambientals i els efectes del canvi climàtic. Aquí entrarien en joc, entre molts altres factors, la pujada del nivell de la mar o els esdeveniments meteorològics extrems.

Una de les seves autores és Sabina Asins, científica titular del CSIC en el Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE) de la Universitat de València. «El patrimoni cultural s’enfronta a danys emocionals i simbòlics i a amenaces silencioses, duradores en el temps, com l’alteració progressiva que posa en perill, per exemple, les pintures rupestres de l’arc mediterrani, molt exposades tant a l’increment de la radiació solar durant les cada vegada més freqüents onades de calor, com als esdeveniments de pluges torrencials. Aquestes amenaces derivades del canvi climàtic incideixen en el sentir individual i col·lectiu i provoquen en el patrimoni cultural danys físics, concrets i, sovint, irreparables», apunta.

Les solucions

La part positiva és encara hi ha temps per a solucionar el problema. De fet, els experts asseguren que la millor medicina és la prevenció. «Totes les societats han de reforçar les mesures per a atallar l’escalfament global», subratlla Sabina Asins, que traça les línies a seguir: «Un bon inici seria adaptar les Avaluacions d’Impacte Patrimonial, recomanades per ICOMOS, i incorporar epígrafs que contemplin les particularitats que el canvi climàtic està adoptant en cada territori. Es fa necessari un treball previ d’avaluació, un diagnòstic a escala local i de paisatge que inclogui els riscos potencials, una anàlisi de vulnerabilitat i de la capacitat d’adaptació del bé patrimonial i que permeti desenvolupar estratègies de monitoratge i protecció», indica, alhora que defensa la necessitat de comptar amb fons per a la recerca.

L’organització World Monuments Fund dedica el seu treball a minimitzar aquest problema. A Espanya, els seus investigadors han desenvolupat projectes en la catedral d’Oviedo, el monestir Santo Domingo l’Antic de Toledo o a l’Alhambra de Granada. Entre les seves bases està la necessitat de posar el focus en la preservació i les seves principals propostes són l’adaptació de jardins històrics a climes oscil·lants i la construcció d’una xarxa global de llocs de patrimoni costaner per a compartir coneixements relacionats amb els desafiaments derivats de l’augment del nivell de la mar, les marors ciclòniques i l’erosió.

La situació a Espanya

Malgrat que les catàstrofes naturals que afecten el patrimoni se succeeixen cada vegada amb més freqüència (com la destrucció del paratge naturals de les Medul·les, a Lleó, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, després dels dramàtics incendis d’aquest estiu), a Espanya, la majoria de les comunitats autònomes encara estan pendents d’incorporar en les seves lleis apartats específics per a la mitigació del canvi climàtic. Els experts advoquen per fomentar la conscienciació de la societat i la voluntat política.

«Si preguntem en cada municipi, tant de la Península com de les illes, la comunitat local valora com a únics els seus recursos patrimonials. En el meu entorn, destacaria com a punt calent el formidable conjunt de pintures rupestres de l’arc mediterrani, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO, per a les quals es necessita especial protecció, donada la seva exposició i vulnerabilitat. O els centenaris paisatges agrícoles de pedra seca, tècnica tradicional que també ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, en els quals perillen les ensulsiades i els despreniments per lliscaments del vessant, a conseqüència de les pluges torrencials», conclou Asins.