El Brasil acull la cimera del clima més complexa: entre la urgència planetària i el bloqueig de Trump

A la vora del riu Guamá, on la humitat de l'Amazones es confon amb la calor de l'asfalt, la ciutat brasilera de Belém es prepara per acollir la cimera del clima més ambiciosa i complexa de l’última dècada. Entre el 10 i el 21 de novembre, diplomàtics de tot el món es reuniran per debatre sobre com accelerar la retallada d’emissions, avançar en adaptació climàtica i mobilitzar més fons per a la causa. Tot això, mentrestant, d’una banda, la ciència adverteix que estem en una situació d’emergència planetària que avança a passos de gegant i, de l’altra, polítics com Donald Trump amenacen de bloquejar l’acció climàtica global. Davant d’això, el Brasil aspira a iniciar un debat capaç de rescatar l’esperança climàtica i, sobretot, forjar un acord ambiciós per salvar el planeta.

La cimera del clima d’aquest any se celebra amb la vista posada en el 10è aniversari de l’Acord de París, aquell pacte històric que va prometre mantenir l’escalfament global per sota d’1,5 graus de mitjana i que, segons demostren les anàlisis, malgrat aconseguir diversos avenços, encara és lluny de complir-se. De cara a la trobada del Brasil, tots els països s’han compromès a entregar plans més ambiciosos de retallada d’emissions per contenir així l’escalfament global. Però ara ja són diverses les anàlisis que assenyalen que la suma de tots els compromisos polítics presentats continua estant molt lluny de l’objectiu de mantenir la crisi climàtica dins del «llindar segur» per al planeta. «L’objectiu d’aquesta cimera és descobrir com tornem al camí correcte», afirma Ani Dasgupta, president del World Resources Institute (WRI).

Ressorgir del negacionisme i de la fractura geopolítica

Aquest any, el debat sobre com accelerar l’acció climàtica coincideix amb un món fracturat per guerres, crisi i disputes geopolítiques que desplacen el focus social i mediàtic cap a altres aspectes. Es tracta d’un escenari també marcat pel ressorgir dels moviments reaccionaris i d’extrema dreta que han encapçalat el negacionisme climàtic i la defensa del nacionalisme fòssil. L’exemple més clar és el de Donald Trump, que tot just arribar a la Casa Blanca va anunciar la retirada dels EUA de l’Acord de París i d’una infinitat d’iniciatives ambientals. I després de la seva decisió, països com l’Argentina de Javier Milei van fer un conat de seguir els seus passos tot i que, a la pràctica, van limitar el seu gest a la retòrica. No queda clar quin rol jugaran ara aquests països en la cimera del Brasil, però, sigui com sigui, tot apunta que la seva participació o la seva absència serà clau en el desenvolupament del debat.

No només preocupa el negacionisme i el bloqueig d’alguns estats. Segons afirma Dasgupta, el gran problema és que estem davant d’un «buit de lideratge climàtic». Hi ha qui confia que Europa assumirà la vara de l’ambició climàtica global, tot i que ja hi ha veus que critiquen que els Vint-i-set no hagin acordat un pla de retallada d’emissions més ambiciós. També són molts els països que dipositen les seves esperances en la presidència del Brasil, que ha promès no només liderar les converses sinó pressionar per aconseguir uns resultats «realment ambiciosos» en matèria de retallada d’emissions, adaptació i finances climàtiques. Una de les primeres mesures anunciades pel govern de Lula da Silva, de fet, és la creació d’un fons global per conservar més de mil milions d’hectàrees de boscos al món mitjançant la inversió de fins a 125.000 milions de dòlars.

Menys promeses, més accions

La cimera del Brasil ja ha sigut definida per molts com la cimera de la implementació. És a dir, una trobada menys centrada en les promeses i més enfocada en les accions concretes per avançar en la lluita climàtica. A diferència d’altres cimeres, la de Belém aspira a fer un salt en matèria de l’adaptació climàtica, és a dir, en totes aquelles mesures necessàries per preparar les societats davant l’impacte de fenòmens extrems com sequeres de llarga durada o pluges torrencials. Un dels grans objectius d’aquesta trobada serà establir una agenda global de mesures i d’indicadors per avaluar els progressos en adaptació climàtica. I, és clar, mobilitzar fons per aconseguir que, per exemple, les ciutats costaneres puguin protegir-se davant l’augment del nivell del mar o l’impacte de les tempestes que tant erosionen el litoral. «Adaptar-se no és un cost, és una inversió. Per cada dòlar invertit en adaptació se’n generen més de deu en beneficis econòmics i se n’eviten encara més en pèrdues i danys», afirma Melanie Robinson, especialista en economia i clima.

Un altre dels grans reptes del Brasil serà el de cristal·litzar l’acord assolit ‘in extremis’ en la cimera de l’any passat de Bakú, en la qual es va prometre mobilitzar 300.000 milions a l’any i fins a 1,3 bilions per al 2035 per pal·liar el caos climàtic al sud global i ajudar les economies emergents a accelerar la seva transició energètica. Per fer-ho, la presidència brasilera ha anunciat ja que es treballarà en l’anomenat «full de ruta Baku-Belém» per estudiar així com coordinar el finançament públic i privat necessari per complir aquest objectiu. També s’esperen diverses taules de treball paral·leles per intentar mobilitzar fons a gran escala, ja sigui mitjançant l’aportació del sector públic o privat, per implementar totes i cadascuna de les accions plantejades al llarg de la cimera. «La cimera de Belém té una tasca monumental per davant per convertir les promeses en fets», afirma Dasgupta.