Detecten per primera vegada al Mediterrani peninsular microalgues tòxiques que infecten peixos

Un equip d’investigació de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramón Margalef (IMEM) de la Universitat d’Alacant (UA), en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), ha detectat per primera vegada a la costa peninsular del Mediterrani la presència d'una microalga, la Gambierdiscus australes, que genera toxines capaces d'infectar a peixos i provocar intoxicació alimentària si aquests arriben al consumidor. La troballa s'ha fet al litoral de Dénia i Xàbia, al nord de la província d’Alacant, i se suma a una d'anterior, del 2017, que va tenir lloc també al Mediterrani, però en aigües de les Illes Balears.

La revista Harmful Algae News, butlletí editat per la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (IOC, per les seves sigles en anglès) de la UNESCO, que tracta específicament sobre algues tòxiques i proliferacions algals, s’ha fet ressò d’aquest descobriment del grup d’investigació de la Universitat d’Alacant. L’equip està format per César Bordehore, professor del Departament d’Ecologia de la UA i investigador de l’IMEM; Eva Fonfría Subirós i John Yañez Dobson, ambdós de l’IMEM; i Emilio Soler Onís, del Grup d’Ecofisiologia Marina EOMAR i de l’Observatori Canari d’Algues Nocives de la ULPGC.

L’estudi s’ha dut a terme a partir de dues campanyes de mostreig realitzades al març i setembre de 2023 en 12 estacions distribuïdes en sis zones del litoral alacantí, tant en punts propers a la costa (250 m) com llunyans (1 km de distància). Els resultats revelen la presència de Gambierdiscus australes en el 75 % de les mostres recollides al març i en el 100 % de les de setembre, amb abundàncies que oscil·len entre 20 i 140 cèl·lules per litre.

Segons la UA, el gènere Gambierdiscus "es compon de microalgues que generen ciguatoxines que s’acumulen en exemplars grans de determinades espècies de peixos, i el seu consum pot provocar problemes de toxicitat en humans". Ara bé, l’investigador principal de l’estudi, César Bordehore, subratlla que, malgrat la importància del descobriment, “el consumidor pot estar tranquil”, ja que les concentracions de cèl·lules de fitoplàncton tòxic trobades a la península “no són alarmants” i l’espècie australes, dins del gènere Gambierdiscus, “no és de les més tòxiques”.

L'expert també afirma que, “sabem com evitar una possible intoxicació alimentària” i que “existeixen mesures de prevenció per evitar l’entrada al mercat de peix amb nivells elevats de toxina, basades en una anàlisi previ, de manera que el peix que es distribueix és completament segur”.

Un mar cada vegada més calent

Segons explica Bordehore, la presència d’aquest gènere de microalgues al Mediterrani podria estar relacionada amb l’augment de la temperatura del mar, ja que el seu origen és en aigües tropicals calentes i l’increment de temperatura del Mediterrani facilita aquesta expansió geogràfica de moltes espècies marines. “Cal estar atents a aquest seguiment, la nostra tasca és informar les administracions competents, com ja hem fet, i prendre les mesures necessàries en cada moment per mantenir la seguretat alimentària”, assenyala l’investigador, afegint que “per a una espècie marina, l’increment d’un grau de temperatura és un món i pot ser la diferència necessària per poder colonitzar noves àrees que abans eren impossibles per tenir aigües massa fredes”.

Bordehore confirma que és una espècie invasora: "Des de 2010, analitzem més de 40 km de litoral nord de la província d’Alacant, i, gràcies a això, mostres biològiques conservades de fa més d’una dècada ens han servit per reanalitzar-les i comprovar que, fa 15 anys, el gènere Gambierdiscus no era present a la zona d’estudi”.

La troballa, remarca la UA, "reforça la necessitat de mantenir programes de monitorització específics del fitoplàncton bentònic potencialment tòxic amb l’objectiu d’anticipar possibles riscos ambientals i garantir la seguretat alimentària".

La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte OBSERMAR-CV, finançat pel programa Thinkinazul del Ministeri de Ciència i Innovació amb fons de la Unió Europea Next Generation i la Generalitat Valenciana.