Els incendis forestals podrien triplicar-se a Europa si no es redueixen les emissions: "El Mediterrani pot ser la zona més afectada"

Els incendis forestals podrien convertir-se en un fenomen molt més freqüent i devastador a Europa en les pròximes dècades. Un estudi internacional publicat aquest dijous en la revista científica 'Science' afirma que, si les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle continuen augmentant al ritme actual, la superfície cremada cada any en els boscos europeus podria arribar a triplicar-se abans de finals de segle. "En un futur pròxim, podríem viure no sols més incendis sinó veure com els focs forestals aconsegueixen una superfície cremada més gran i deixen efectes més devastadors al seu pas", afirma Josep Maria Espelta, investigador del CREAF i coautor de l'estudi. "Tota l'àrea mediterrània destaca com un dels punts més amenaçats d'Europa per aquest fenomen. A Catalunya, el risc es podria estendre a pràcticament tot el territori", afegeix l'especialista.

"Tota l'àrea mediterrània destaca com un dels punts més amenaçats d'Europa per aquest fenomen. A Catalunya, el risc es podria estendre a pràcticament tot el territori"

Josep Maria Espelta

La recerca, liderada per la Universitat de Munic i per institucions catalanes com el Centri de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centri de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona, analitza mitjançant simulacions com diferents fenòmens que afecten els boscos europeus podrien canviar en funció de com avanci el canvi climàtic en les pròximes dècades. Per a això, els investigadors van elaborar una sèrie de models per a estudiar l'evolució d'incendis, plagues i temporals en els boscos europeus en tres escenaris distints: si la humanitat redueix dràsticament les emissions, si continua emetent fins ara i si augmenta encara més els seus nivells de pol·lució atmosfèrica. A partir d'aquí, es va analitzar com canviaran els boscos europeus en funció de com actuem ara.

El risc d'incendis es multiplica

Les conclusions són clares. Les anàlisis indiquen que tots els fenòmens adversos que afecten els boscos europeus, des dels incendis forestals fins a les plagues, augmentaran al llarg del segle XXI. El risc que més preocupa és el dels grans focs forestals. Sobretot perquè, segons apunta aquest estudi, en el pitjor escenari climàtic la superfície forestal cremada cada any a Europa podria multiplicar-se per tres respecte a la mitjana dels últims 20 anys. Espelta afirma que aquesta dada no es refereix únicament al nombre d'incendis sinó també a la seva extensió. "Partim d'un escenari en què el risc d'incendis ja ha augmentat de manera considerable en els últims anys i veiem que podria anar a més en els pròxims anys. De seguir així, tindrem un major nombre d'incendis i aconseguiran una àrea molt més extensa", afirma el científic en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

L'anàlisi identifica la regió mediterrània com una de les més exposades a l'augment dels incendis. Sota els escenaris de major escalfament, es calcula que el 90% dels boscos mediterranis podrien experimentar un increment substancial del risc d'incendis. "L'augment de les temperatures en aquesta regió, que s'escalfa a un ritme superior a la mitjana global, i les sequeres prolongades generen condicions ideals per a la propagació del foc", comenta Espelta, qui també afegeix que en el cas de Catalunya aquest perill podria estendre's a pràcticament tot el territori. Això no significa que tota la regió sofrirà incendis sinó que, per culpa de l'avanç del canvi climàtic, es donaran amb cada vegada més freqüència i intensitat les condicions perquè brollin grans focs forestals i s'expandeixin amb rapidesa. Com, per exemple, l'onada d'incendis que es va registrar el passat estiu en diversos punts d'Espanya.

Més plagues i boscos debilitats

Una altra dels advertiments que llança l'estudi és que, en cas de seguir així, el canvi climàtic també afavorirà l'expansió de plagues forestals. En el pitjor escenari analitzat, els danys provocats per insectes en els boscos europeus podrien augmentar més d'un 50% abans de finals de segle. En l'anàlisi s'explica com a exemple el cas dels escarabats perforadors de l'escorça que afecten especialment les coníferes i que, a causa del canvi climàtic, no sols estan accelerant el seu cicle reproductiu sinó que a més s'estan expandint a àrees on fins ara no s'havien albirat.

Els models indiquen que una expansió d'aquests insectes podria posar en risc a molts ecosistemes, però, sobretot, als pocs boscos madurs que queden a Europa, uns ecosistemes clau per a emmagatzemar carboni i preservar la biodiversitat. "Els boscos europeus podrien veure's afectats per moltes més plagues, incloses les de processionària", afirma Espelta després de la publicació d'aquest treball.

Malgrat els missatges d'alerta, l'estudi també deixa espai per a un cert marge d'optimisme o, més ben aquest, d'esperança. Els models mostren de manera clara que el futur dels incendis, plagues i altres pertorbacions forestals dependrà en gran manera del que ocorri amb les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en les pròximes dècades. Els experts afirmen que si els països apliquen reduccions profundes d'emissions i avancen cap a una ràpida descarbonització, l'increment d'aquests fenòmens adversos podria limitar-se a prop d'un 20%. "Som a temps d'esquivar els pitjors escenaris, però l'actuació ha de ser dràstica i ha de ser ja", adverteix el científic, qui també afirma que urgeix millorar la gestió forestal, recuperar paisatges agroforestals i augmentar l'autoprotecció en les zones habitades pròximes al bosc per a minimitzar l'amenaça que suposen els grans incendis.