Alarma global per les espècies migratòries: gairebé la meitat ja estan en declivi i una de cada quatre, en risc d’extinció

És un dels grans moviments naturals del planeta, però també un dels més amenaçats. Cada any, milers de milions d’animals recorren grans distàncies per buscar aliment, reproduir-se o trobar temperatures més favorables. Balena, aus, peixos o papallones sostenen amb aquests desplaçaments l’equilibri de molts ecosistemes, però ara la seva situació empitjora. Un nou informe de les Nacions Unides adverteix que gairebé la meitat de les espècies migratòries protegides per tractats internacionals estan en declivi i que gairebé una de cada quatre ja afronta risc d’extinció.

Un informe de l’ONU amb avís directe als governs

L’anàlisi s’ha preparat amb vista a la cimera internacional sobre espècies migratòries que s’ha de celebrar a finals de mes al Brasil, i envia un missatge clar als governs: calen “mesures urgents”. L’estudi recorda que aquestes espècies tenen un paper essencial en la salut del planeta perquè pol·linitzen plantes, transporten nutrients entre ecosistemes, controlen plagues, contribueixen a l’emmagatzematge de carboni i sostenen entorns naturals dels quals depenen milions de persones.

Les dades que encenen totes les alarmes

Les xifres del treball són contundents. El 49% de les espècies migratòries protegides es troben en declivi i el 24% pateixen risc d’extinció. A més, en només dos anys, almenys 26 espècies migratòries han passat a categories de més risc, entre les quals hi ha 18 aus. Des de l’última avaluació, el nombre d’espècies en retrocés ha crescut 5 punts percentuals, mentre que la proporció d’espècies en perill d’extinció ha augmentat 2 punts.

El cas més greu: els peixos migratoris

L’informe assenyala que el panorama més preocupant és el dels peixos migratoris. Segons l’estudi, les seves poblacions han disminuït un 90% de mitjana des de la dècada de 1970, i fins al 97% de les espècies protegides s’enfronten actualment al risc d’extinció. Entre els exemples citats hi ha les anguiles i les angules, convertides en símbol d’una degradació que ja no és puntual, sinó estructural.

Les causes del declivi

Els experts atribueixen aquest deteriorament a la sobreexplotació, la pèrdua i fragmentació d’hàbitats, l’expansió agrícola, les infraestructures, la urbanització i l’augment de barreres artificials com preses i carreteres, que trenquen els corredors naturals que moltes espècies han utilitzat durant generacions. El problema, alerten, és que aquestes rutes migratòries estan cada cop més fragmentades i els animals queden exposats a més amenaces durant els seus trajectes.

La secretària executiva de la Convenció sobre les Espècies Migratòries d’Animals Silvestres, Amy Fraenkel, reclama reforçar els programes de protecció, la governança, la vigilància, la legislació i la participació comunitària per reduir la pressió sobre aquests animals. A més de l’informe de l’ONU, el text també cita un estudi internacional recent que adverteix que el canvi climàtic amenaça greument processos tan espectaculars com la migració de les papallones monarca.

Conseqüències actuals i riscos futurs

Les conseqüències ja són visibles: menys pol·linització, més desequilibris ecològics, més dificultats per controlar plagues i una menor capacitat d’alguns ecosistemes per retenir carboni. Però els experts avisen que el pitjor encara pot arribar si no s’actua ja: més espècies poden passar a categories superiors d’amenaça, es poden perdre corredors ecològics clau i alguns processos migratoris podrien desaparèixer abans de ser protegits. Fraenkel alerta que, si no s’intervé en un moment tan crític com l’actual, hi ha el risc que “sigui massa tard”.

També hi ha alguns senyals d’esperança

Malgrat el panorama, l’estudi també detecta alguns brots positius. En concret, 7 espècies han millorat el seu estat de conservació gràcies a mesures coordinades de protecció. Entre els casos més esperançadors hi ha l’antílop saiga, l’òrix blanc i la foca monjo de la Mediterrània. Els experts també valoren positivament noves iniciatives científiques que permeten cartografiar millor les rutes migratòries de grans ungulats, taurons, rajades i mamífers marins, una informació clau per identificar hàbitats crítics abans que desapareguin.