El 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos

Imaginem 42 avions Jumbo atapeïts d’escombraries plàstiques fins als topalls i que tots els dies es desfessin de tan nefasta càrrega en la mar. Això és exactament el que succeeix diàriament: unes 30.000 tones de residus plàstics aniran a parar als oceans del planeta. Al cap de l’any, uns 11 milions de tones s’afegeixen a aquest immens abocador que ja és el medi marí. Segons la Fundació Ellen MacArthur, el 2050 «ja hi haurà més plàstics que peixos al mar».

Davant d’aquesta situació, apareixen algunes accions destinades a pal·liar, encara que sigui mínimament, l’expansió d’aquesta plaga. La iniciativa internacional The Ocean Cleanup constitueix la major acció mundial de neteja de residus plàstics al mar i el 2025 va aconseguir un rècord històric: més de 45 milions de quilos de plàstic retirats de rius i oceans, la qual cosa constitueix el major volum reeixit per un sol projecte al món.

Aquest impressionant resultat demostra que les tecnologies de recollida de residus flotants poden operar a gran escala, encara que al alhora revela la magnitud del problema, perquè aquesta quantitat no és sinó una minúscula fracció del plàstic que cada any anirà a parar al mar.

The Ocean Cleanup utilitza barreres flotants que desplega a la superfície de mar i rius, i que funcionen com a embuts gegants per a recollir i portar els residus a punts on queden dipositats.

La major part del plàstic que es recull en el medi marí procedeix en realitat de terra ferma. Un estudi del 2021 va estimar que uns 1.000 rius del planeta generen el 80% del plàstic que acaba a l’oceà, i procedeix especialment de ciutats amb deficients sistemes de gestió de residus.

La neteja que duu a terme aquesta ONG internacional no acaba amb la recollida del plàstic al mar. Els residus després s’han de classificar i reincorporar al sistema productiu. Part del material recuperat es va convertir el 2025 en 118.000 quilos de granulat plàstic reciclat, utilitzat per fabricar nous productes.

Impactes del projecte?

El sistema de The Ocean Cleanup va provocar en anys anteriors algunes crítiques quan alguns científics van advertir que les xarxes que es fan servir podrien atrapar animals i altres organismes vius que neden a la superfície. No obstant això, estudis recents al respecte conclouen que aquest risc seria, en tot cas, molt menor que el mal causat pel plàstic.

Un dels objectius de l’organització, encara que no l’únic, és la Gran Illa d’Escombraries del Pacífic, una gegantesca acumulació que conté més de 100 milions de quilos de plàstic flotant, sobretot procedent de xarxes de pesca abandonades i envasos. Amb el temps, aquests materials es van degradant i es transformen en microplàstics, partícules diminutes que ja formen part de la cadena alimentària marina.

Per això, destaca The Ocean Cleanup, eliminar residus grans abans que es fragmentin és clau per a reduir la contaminació invisible.

Aquest projecte mundial recull uns 53 quilos d’escombraries per minut, però fins i tot amb aquest ritme impressionant, és un procés lent comparat amb el continuat, massiu i creixent flux d’escombraries plàstiques que anirà a parar a rius i oceans diàriament.

Els reptes d’aquest programa mundial de neteja per als pròxims anys radiquen a implantar programes urbans de neteja a ciutats on actualment són insuficients, reduir els costos operatius de les tecnologies de retirada de residus al mar i impulsar iniciatives de ciència ciutadana perquè s’aportin més dades i més precises sobre els rius que alliberen al mar la major quantitat de residus. D’aquesta manera, es podrà actuar millor sobre aquests grans focus d’emissió d’escombraries plàstiques.