Una peça clau per al mar greument amenaçada

Tant la Posidònia oceànica i de Cymodocea nodosa són fanerògames marines (no algues, com a vegades es creu) que exerceixen un paper fonamental com a llar i granja de moltíssimes espècies de peixos i altres organismes. A més, tenen una eficàcia de captura de CO2 atmosfèric increïblement gran, segons reiterats estudis. Tot això les converteix en veritables boscos submarins.

Tanmateix, tres són les principals amenaces que estan destruint aquestes praderies: el fondeig indiscriminat d’embarcacions, sobretot recreatives, sobre aquestes zones; l’abocament d’aigües mal depurades i l’excepcional escalfament que pateix el Mediterrani. Els experts alerten que tot això està fent retrocedir la seva superfície de manera alarmant, amb l’agreujant que la capacitat de recuperació d’aquestes plantes és extremadament lenta.

«Els ecosistemes costaners i marins són, i sempre han estat, una font de múltiples serveis ecosistèmics, no tan sols per a proporcionar aliments (pesca i aqüicultura) i l’extracció de matèries primeres (biòtiques i no biòtiques) sinó també per a regular (regulació climàtica, protecció costanera) i serveis culturals com el turisme i el patrimoni cultural, entre altres», afirma un recent estudi elaborat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Joan Carles I.

Les diferents espècies de posidònia són molt sensibles a la temperatura. La seva mortalitat s’accelera a partir dels 28 °C de temperatura. En aquest sentit, les perspectives no són encoratjadores: els models climàtics indiquen que la temperatura a la superfície del mar Mediterrani durant l’època estival podria augmentar 3,4 graus de mitjana a la fi d’aquest segle. I que a partir de l’any 2050 se superarien els 28 °C tots els estius en el Mediterrani occidental.