Els pardals, en crisi: cada any en desapareixen 300.000 a l’Estat espanyol
L’omnipresent pardal, l’ocell més conegut en els nuclis urbans espanyols, està en franc declivi. Els últims estudis demostren una caiguda prolongada des que va començar el segle
Tres exemplars de pardal comú / Shutterstock
En l’actualitat, s’estima que viuen a Espanya uns 31 milions de pardals comuns (Passer domesticus). Malgrat que es tracta d’una espècie molt estesa i familiar en pobles i ciutats, les seves poblacions han sofert un descens dràstic en les últimes dècades. Les dades de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/BirdLife) mostren que l’espècie ha perdut prop del 20% de la seva població des de 1998.
Això suposa que Espanya ha perdut al voltant de 7,5 milions de pardals comuns des de finals del segle passat, la qual cosa equival a gairebé 300.000 ocells menys cada any. Només en l’última dècada la població ha disminuït entorn de quatre milions d’exemplars.
El pardal comú és una de les espècies més estretament vinculades a la presència humana. Durant segles ha conviscut amb les persones en pobles i ciutats, alimentant-se de llavors, insectes i restes d’origen humà, i utilitzant edificis i construccions per a nidificar.
«Precisament per aquesta relació tan pròxima amb l’activitat humana, el pardal es considera un bon indicador de l’estat ambiental dels nostres entorns urbans i rurals. Quan les seves poblacions disminueixen, sol reflectir canvis profunds en el funcionament dels ecosistemes quotidians en els quals vivim», assenyala Juan Carlos Atienza, de SEU/BirdLife.
Entre les causes que podrien estar darrere del seu declivi es troben la pèrdua de llocs de nidificació en els edificis moderns, la dràstica reducció d’insectes dels quals s’alimenten els pollets, l’ús de pesticides, la contaminació, l’escassetat de vegetació urbana o els canvis en la manera de gestionar els espais urbans.
Per a SEU/BirdLife, revertir el declivi del pardal comú passa en gran manera per retornar naturalesa a les nostres ciutats i pobles. La renaturalització urbana (més vegetació, més insectes i una gestió més ecològica de parcs i espais verds) afavoreix la biodiversitat i millora també la qualitat de vida de les persones.
Els experts adverteixen també que moltes actuacions de rehabilitació d’edificis estan provocant la destrucció de nius i refugis d’ocells protegits, fet que vulnera la Directiva d’Ocells i la legislació espanyola de biodiversitat.
Intervencions com el segellament de les cavitats de les façanes, l’aïllament exterior o la renovació de cobertes eliminen amb freqüència els llocs on crien espècies com el pardal i els falciots.
Per a evitar-ho, l’organització ha remès al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana una proposta concreta per a incorporar en el Codi Tècnic de l’Edificació l’obligació de preservar la fauna urbana i compatibilitzar la rehabilitació energètica amb la conservació de la biodiversitat.
Uns ocells que ajuden a controlar les plagues
Encara que els científics han constatat que escoltar el simple cant dels pardals ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones, els beneficis d’aquesta espècie van molt més enllà. Atès que s’alimenten d’una gran varietat d’insectes, aquests ocells són d’inestimable ajuda per al control de plagues, per la qual cosa en molts casos eviten recórrer als problemàtics pesticides. A més a més, i atès que també consumeixen fruits de plantes, el pardal és un eficaç dispersor de llavors, facilitant així la varietat dels ecosistemes.
El pardal comú dona, per tant, valuosos serveis ecosistèmics, igual que moltes altres espècies d’ocells igualment en declivi, la qual cosa compromet seriosament l’equilibri ecològic.
Canvis que els espanten
El pardal és un ocell sedentari, per la qual cosa les causes del seu declivi estan molt unides al seu entorn immediat. Així, en el cas del medi rural, podria estar associat a la intensificació agrària, a l’utilització abusiva de plaguicides o al seu despoblament generalitzat.
A les ciutats, la pèrdua de poblacions pot estar vinculada a l’electromagnetisme generat per la multitud d’antenes que ens envolten, a la contaminació, a l’augment de la depredació i a la competència amb espècies invasores. També existeix una creixent dificultat per a trobar aliment, especialment en època de cria, quan els pollets precisen l’aportació proteínica de larves i insectes. A això s’afegeix, segons SEU, l’escassetat de zones verdes i de llocs per a nidificar: els pardals solen instal·lar-se en buits d’edificacions humanes o de velles branques d’arbre i, en l’actualitat, els edificis de nova construcció són cada vegada menys amigables i totes les branques velles d’arbre dels nostres parcs són retirades per a evitar problemes amb el públic. n
- El comiat de Sílvia Flotats desborda el tanatori de Mémora
- Una treballadora de Lledoners denuncia el director de la presó per 'assetjament
- Joaquim Espelt, alcalde de Vilada, sobre el cadàver trobat a la Baells: 'No creiem que la víctima sigui del poble
- Mor l’actriu Nadia Farès després d’una setmana en coma per un accident en una piscina
- El sopar solidari d'Althaia supera expectatives: 454 persones es comprometen amb el centre per la nova sala d'hemodinàmica
- Què pots incloure al teu testament vital a Catalunya i per què convé revisar-lo amb els anys
- Els professors de l'institut Guillem Catà de Manresa acorden no fer sortides ni colònies
- Tancar el portal amb clau pot sortir molt car: la pràctica que encara fan moltes comunitats i que posa en risc els veïns
