El 42% de les espècies de peixos d’aigua dolça estan en risc d’extinció

Coneguda és la situació especialment preocupant del salmó a Espanya, amb poblacions cada vegada més minvants, o de l’anguila, en estat crític. Però no són els únics casos d’espècies d’aigua dolça que s’enfronten a un fort declivi o fins i tot a la seva extinció. Es tracta d’una situació extremadament àmplia.

El 42% de les espècies de peixos d’aigua dolça a Europa estan amenaçades d’extinció, segons la Llista Vermella Europea actualitzada publicada el passat 13 d’abril per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), que adverteix de la deterioració dels ecosistemes aquàtics per múltiples pressions.

L’anàlisi, basat en 558 espècies natives, assenyala a més que la situació ha empitjorat en l’última dècada i que a penes hi ha signes de recuperació a la regió.

L’informe inclou tres espècies que han ingressat en la categoria de Perill Crític d’Extinció, com és el cas del sábalo (Alosa alosa), un peix que si abans era comú des d’Escandinàvia fins al Mediterrani, ara només sobreviu en zones aïllades i ja s’ha extingit en gran part dels rius europeus. A Romania, es dona per extingida una espècie de peix endèmic que abans va ser freqüent en els rius del país.

Informe de 135 experts

L’estudi, elaborat amb la participació de més de 135 experts de més de 30 països, indica que gairebé sis de cada deu espècies presenten una situació preocupant per a la seva conservació. A més, a aquest 42% d’espècies amenaçades se suma un altre 18% classificat com Gairebé Amenaçat, la qual cosa reflecteix la magnitud del problema.

La UICN subratlla que la proporció d’espècies en risc ha crescut un 5% des de 2011, un increment que evidencia la deterioració progressiva dels hàbitats aquàtics. A més, l’organització destaca que existeixen «escasses evidències» de recuperació, la qual cosa reforça la urgència d’actuar.

Entre els grups més vulnerables, les espècies migratòries d’aigua dolça sofreixen pressions especialment intenses. Segons l’informe, al voltant del 39% d’aquests peixos estan en declivi, enfront del 14% de les espècies no migratòries en la mateixa situació.

Aquesta diferència posa de manifest l’impacte de les barreres físiques com a preses i dics, que impedeixen els desplaçaments necessaris per a completar els seus cicles vitals. La UICN qualifica aquest efecte com a «devastador», ja que limita l’accés a zones de reproducció, alimentació o refugi. Contaminació de les aigües i arribada d’espècies invasores són unes altres de les amenaces.