Caiguda general dela fertilitat en les espècies animals

L’augment de la infertilitat no és una cosa que es limiti als éssers humans. Les agressions que pateix la natura a través de nombrosos fronts estan reduint el potencial reproductiu de moltes formes de vida, segons acaba de revelar una recerca científica.

Els experts han identificat les causes fonamentals d’aquest fenomen en les espècies silvestres: els productes químics sintètics (com pesticides o PFAS) i l’escalfament global, que no actuen de forma aïllada, sinó conjuntament, exercint d’aquesta manera una pressió creixent sobre la fertilitat i la fecunditat (la capacitat biològica d’un organisme per reproduir-se) en un ampli espectre d’espècies.

Els efectes observats, segons l’article publicat en NPJ Emerging Contaminants per científics nord-americans, van des de desequilibris en la proporció de sexes en néixer fins a una menor qualitat d’òvuls i espermatozoides, passant per anomalies en el desenvolupament de les poblacions i una disminució d’aquestes.

A més, l’impacte detectat no es limita a una sola generació; perdura en les següents i tendeix a empitjorar quan l’exposició a substàncies químiques i el canvi climàtic coincideixen, com de fet ja està succeint en àmplies regions del planeta.

Química tòxica

Tret que es tracti de criatures que visquin al fons de la mar, escapar dels productes químics sintètics és pràcticament impossible. Aquestes molècules, lluny de ser biològicament inertes, una vegada alliberades, s’introdueixen als sistemes vius a través dels aliments que consumim, l’aire que respirem o mitjançant la seva absorció directa per l’organisme.

El reglament REACH (Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de Substàncies Químiques) és la principal norma de la Unió Europea per a salvaguardar la salut i el medi ambient davant dels riscos que plantegen les substàncies químiques. Per a això, avalua sistemàticament la seguretat de les substàncies químiques utilitzades.

1.000 substàncies perilloses

De les 140.000 substàncies químiques sintètiques que hi ha actualment registrades a la UE, més de 1.000 són disruptors endocrins, és a dir, substàncies que poden alterar el metabolisme i el creixement i fins i tot reprogramar les vies epigenètiques, desencadenant efectes en cascada que poden estendre’s a través d’espècies i ecosistemes. Aquestes substàncies són extremadament potents fins i tot en baixes concentracions, assenyala l’estudi.

L’escalfament global també pot intensificar la toxicitat dels contaminants, provocant que les substàncies químiques nocives s’acumulin en concentracions encara més altes dins dels teixits d’un organisme, on poden causar major dany.

Per exemple, un producte químic utilitzat en la pintura de vaixells desencadena una afecció anomenada imposex en els caragols femella, provocant el desenvolupament d’òrgans reproductors masculins i la infertilitat de poblacions senceres. En els peixos, l’exposició a substàncies químiques que imiten l’estrogen ha causat que els mascles desenvolupin característiques femenines, la qual cosa en alguns casos ha portat al col·lapse total de poblacions senceres.

En rèptils i tortugues marines, la temperatura del seu niu determina el sexe de les seves cries, per la qual cosa l’escalfament produeix ara cries gairebé exclusivament femelles en algunes poblacions de tortugues.

Les aus tampoc es lliuren, ja que pesticides com el DDT han provocat que les closques dels ous es tornin tan primes que es trenquen durant la incubació, devastant enormes poblacions d’aus com el falcó pelegrí.

Per a foques i lleons marins, la crisi prové de dues bandes: la disminució del gel marí causa avortaments tardans i parts prematurs, mentre que l’exposició a productes químics causa tumors uterins i menors taxes d’embaràs.