Les onades de calor marines redueixen la quantitat de peixos gairebé un 20% a l’any

Les onades de calor marines (cada vegada més freqüents i intenses) estan provocant descensos dràstics en la quantitat de peixos que hi ha als mars de l’hemisferi nord, incloent-hi el Mediterrani i l’Atlàntic, la qual cosa suposa un veritable desafiament per a la indústria pesquera i l’alimentació mundial, a més d’amenaçar el propi equilibri dels ecosistemes marins. Una recerca publicada a la revista Nature Ecology & Evolution, va analitzar més de 33.000 poblacions de peixos en l’hemisferi nord entre 1993 i 2021 i demostra que l’escalfament crònic de l’oceà està impulsant un descens a llarg termini de la biomassa de fins al 19,8% anual per a les espècies del Mediterrani, l’Atlàntic Nord i el Pacífic Nord-oriental.

L’estudi, que va combinar centenars de milers d’observacions de poblacions i va ser realitzat per especialistes del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i el Museu Nacional de Ciències Naturals d’Espanya, al costat de la Universitat Nacional de Colòmbia, dibuixa un panorama inquietant. Quan els autors van eliminar la influència d’episodis extrems, van detectar una tendència crònica i sostinguda: l’escalfament de l’oceà provoca una caiguda anual de la biomassa que pot arribar fins al 19,8% de mitjana per a moltes poblacions. Aquestes pèrdues no són uniformes, perquè en uns casos l’augment tèrmic provoca descensos veritablement extrems, però en àrees més fredes, els increments són en ocasions temporals i enganyosos, segons els investigadors.

Disminució de la biomassa

Les onades de calor marines, que es defineixen com a esdeveniments breus però intensos de temperatura superior a la mitjana, actuen com a amplificadors de l’escalfament. En àrees ja càlides, una onada de calor pot empènyer a les poblacions fora de la seva zona de confort tèrmic i reduir la biomassa fins a un 43%. D’altra banda, les regions fredes poden experimentar pujades transitòries d’abundància i diversitat, de fins a 176% en alguns casos. Però els experts alerten que aquesta tendència és efímera i perillosa. «L’escalfament a llarg termini redueix la biomassa pesquera, mentre que les onades de calor poden generar augments transitoris que emmascaren la tendència de fons. Aquesta combinació introdueix un clar risc de mala interpretació en la presa de decisions», indica Carlos García-Soto, investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO).

L’estudi destaca la necessitat d’adoptar estratègies de cooperació internacional, atès que el problema transcendeix fronteres.