Els científics adverteixen del «perillós còctel» que suposarà l’arribada del Niño en un món ja alterat pel canvi climàtic

El planeta podria enfrontar-se aquest any a un «perillós còctel» d’esdeveniments que, tal com adverteixen els experts, amenaça de desestabilitzar encara més el clima global, donar lloc a rècords de temperatures encara més extrems i provocar un augment encara més marcat de desastres naturals a tot el globus. Segons explica la investigadora Friederike Otto, del Centre de Política Ambiental de l’Imperial College de Londres, la formació d’un fenomen natural com el Niño en un món ja alterat per l’escalfament global podria provocar escenaris climàtics encara més extrems amb més risc d’incendis, sequeres, onades de calor, pluges torrencials i inundacions en el conjunt del planeta. L’escenari que més preocupa, explica, és que es compleixin els pronòstics que parlen de l’arribada del «Superniño» més intens del segle, que podria provocar extrems climàtics d’una magnitud sense precedents.

Fa mil·lennis que el nostre planeta registra de forma cíclica l’arribada del Niño i la Niña, dos fenòmens naturals que passen quan les aigües del pacífic equatorial s’escalfen o es refreden per sobre del normal i, amb això, provoquen un efecte en cascada que pot alterar el clima en diversos racons del planeta. Els humans estudien aquests fenòmens des de finals del segle XIX però ara, a causa de l’acceleració del canvi climàtic, «totes les previsions que teníem sobre l’impacte d’aquests cicles han quedat matemàticament obsoletes», afirma Otto. «L’ús persistent de combustibles fòssils ha alterat la termodinàmica del sistema planetari, ha alterat l’aparició d’esdeveniments naturals i ha multiplicat la força dels extrems climàtics. Ara, l’arribada del Niño es produeix sobre una base tèrmica ja elevada i això suposa un risc encara més gran», afirma l’especialista.  

«L’ús persistent de combustibles fòssils ha alterat la termodinàmica del sistema planetari, ha alterat l’aparició d’esdeveniments naturals i ha multiplicat la força dels extrems climàtics»

Friederike Otto

L’any passat, per exemple, el planeta es trobava sota els efectes de la Niña i, suposadament, durant aquest cicle s’esperava un descens de la temperatura mitjana global. «Tot i així, en moltes parts del planeta es van batre rècords absoluts de temperatura. I això demostra que l’escalfament causat per l’acció humana ha sobrepassat de llarg els mecanismes de refredament natural relacionats amb aquests cicles naturals», comenta la científica. En aquesta mateixa línia, Otto recorda que l’última vegada que es va registrar la formació del Niño, entre el 2023 i el 2024, es va registrar un augment de les temperatures per sobre de l’esperable a causa d’aquest fenomen i, a més, es van batre rècords inaudits de calor i es van registrar sequeres sense precedents en diferents llocs del món. Això, afirma Otto, demostra fins a quin punt el canvi climàtic està posant gasolina al foc de la variabilitat climàtica.

Mesures urgents

La superposició del Niño amb un canvi climàtic ja desbocat també preocupa perquè, segons denuncia Patricia Espinosa, exsecretària de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la situació coincideix amb un món encara enganxat als combustibles fòssils, que continua augmentant les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle i que encara no ha desplegat prou mesures d’adaptació per mitigar els danys causats per aquests fenòmens. L’experta també adverteix del risc que suposa la «retracció política» observada en certs sectors i, sobretot, en certs països com els Estats Units. «La situació climàtica dels pròxims mesos depèn de l’execució verificable de mesures climàtiques i de pactes com l’Acord de París per frenar l’augment d’emissions de gasos amb efecte hivernacle», afirma l’ara directora executiva de onepoint5.

«La situació climàtica dels pròxims mesos depèn de l’execució verificable de mesures climàtiques i de pactes com l’Acord de París per frenar l’augment d’emissions de gasos amb efecte hivernacle»

Patricia Espinosa.

Espinosa defensa que, en moments com l’actual, «la transició ecològica hauria de deixar de ser vista com un cost per ser entesa com una aposta de seguretat i supervivència». En aquesta mateixa línia es posiciona Jemilah Mehmood, directora executiva del Centre Sunway per a la Salut Planetària, que recorda que l’objectiu de totes les mesures climàtiques no és cap altre que salvar vides i protegir els ecosistemes que fan possible l’existència de la flora, la fauna i els recursos dels quals depenem tots. «La calor extrema, les inundacions i les tempestes causen milions de morts cada any que podrien ser evitables si actuem», afirma l’especialista que, junt amb altres científics, llança una crida per accelerar el desplegament de programes d’adaptació climàtica a escala global en un any que, de moment, es perfila com a potencialment perillós per al clima planetari.