Encerclar el foc: La prevenció d'incendis forestals a Catalunya es reforça amb 14 eixos tallafocs naturals

Una de les principals preocupacions que tenim cada any és la d’afrontar els incendis forestals. Fa temps que es diu que si a l’hivern i a la primavera no plou, els boscos estan secs i és un perill important per la propagació de les flames. I si aquestes estacions han estat plujoses, també és un perill perquè ha crescut el sotabosc i això també és munició. I de pluja aquests últims mesos no n’ha faltat, fins aquesta mateixa setmana (sembla que de moment es compleix la dita ‘Pel maig, cada dia un raig’); això ha ajudat molt que els boscos hagin tingut un gran aspecte, però a la vegada s’han encès les alarmes de casa als mesos d’estiu.

Amb tot això, des de fa temps, el més important és la prevenció. Per això és una gran iniciativa la realització de 14 eixos a tot el país on es redueix la massa boscosa amb l’objectiu que actuïn de tallafoc natural; el que s’anomena ‘Eixos de confinament’. El govern ho va explicar la setmana passada i va fer-ho, precisament, al Bruc. De fet, la nostra comarca és una de les zones que ha patit grans incendis en els últims anys, només recordar els que van afectar la zona de Santa Coloma de Queralt, Bellprat, Santa Maria de Miralles i Sant Martí de Tous, el 2021, o el d’Òdena el 2015. D’aquests 14 eixos, n’hi ha dos que ens afecten directament: el de l’A2 Igualada-Martorell i el de La Bisbal del Penedès-Argençola. No estan tots fets, però sí que hi ha bastant superfície d’aquests tallafocs que és una realitat a hores d’ara. Si doneu un cop d’ull al mapa dels 14 eixos sembla que hi ha un bon dibuix, de manera que aquestes barreres, juntament amb els grans eixos viaris que son l’autopista AP7 o l’eix transversal C25, semblaria que es podrien arribar a evitar incendis forestals de grans dimensions com els que hi va haver a les dècades dels 80 i els 90.

Però sense obviar la bona iniciativa d’aquests eixos, no hem d’oblidar una altra frase: ‘Els incendis s’apaguen a l’hivern’; ho acostumem a escoltar quan hi ha un foc. I des de fa uns anys podríem estendre aquesta frase a tot l’any, perquè hem tingut alguns ensurts, alguns incendis, en ple hivern. Per tants els incendis s’apaguen no només a l’hivern sinó amb les bones planificacions que fan els bombers, i per sort Catalunya és una referència mundial en aquest àmbit. I falta alguna cosa més, tornant per tant a la prevenció. S’ha de posar sobre la taula la necessitat d’aplicar polítiques que ajudin a recuperar el treball al camp, a tornar-li a donar vida i no deixar-lo morir, i és que hi ha determinades zones que estan abandonades des de fa anys. La despoblació i el descens d’ocupació en aquest sector va estretament lligat a totes aquestes polítiques. No es tracta que hi hagi una sola acció sinó que se’n facin unes quantes de combinades amb l’objectiu d’actuar en diferents àmbits. L’abandonament de l’activitat rural també és un problema de país i si es fan polítiques globals i transversals de recuperació, es farà bona feina també en la prevenció d’incendis.