La pujada del nivell del mar s’ha duplicat en només 20 anys

D’entre totes les conseqüències de l’escalfament global provocat per l’ésser humà, una de les més conegudes i preocupants és la pujada del nivell de la mar. El seu origen és la fosa de les grans masses gelades del planeta posades sobre terra ferma (glacials o l’Antàrtida, per exemple), però també procedeix de l’expansió tèrmica dels oceans, ja que en escalfar-se augmenten de volum. Ara, una nova recerca ha detallat amb exactitud quan va començar a pujar el nivell del mar i quins són els principals factors responsables d’això.

Un equip internacional de científics climàtics, liderat per investigadors de l’Acadèmia de Ciències de la Xina, ha publicat un estudi en Science Advances, que revela que el nivell mitjà global del mar ha augmentat 2,06 mil·límetres per any des de 1960, però que aquest ritme s’ha duplicat en les dues últimes dècades, aconseguint els 3,94 mil·límetres per any entre 2005 i 2023. És, per tant, un problema que es va accelerant conforme avança el temps.

Les principals causes

A més, la recerca assenyala que l’escalfament de l’oceà és el principal factor, responsable de ni més ni menys que el 43% d’aquesta pujada, ja que, quan l’aigua s’escalfa, s’expandeix i ocupa més espai.

Després de l’expansió tèrmica dels oceans, el segon factor que més influeix és la fosa de les glaceres, que en enviar les seves aigües al mar contribueixen en el 27% a la pujada del seu nivell global. Tot seguit, apareix en el rànquing el desglaç de Groenlàndia, que aporta el 15% d’aquest fenomen mundial i, finalment, la fusió de les capes gelades de l’Antàrtida representa un 12% del total de la pujada del nivell del mar al planeta.

Crida l’atenció el fet que un 3% de la pujada és atribuïble a l’extracció massiva d’aigua subterrània, que no sempre torna a la terra, sinó que anirà a parar al mar, ja sigui directament o mitjançant l’evaporació i posterior precipitació.

La fosa de l’Àrtic, en canvi, malgrat la seva afecció al clima global, no suposa un augment rellevant del nivell del mar, en tractar-se de gel marí qu ja es troba al mar.

Els investigadors han aconseguit a més desentranyar quan i com es va accelerar la pujada global del nivell del mar. Als gràfics que acompanyen l’estudi s’aprecia coml’«any 0» d’aquest augment se situa a la dècada de 1960, a partir de la qual el fenomen es va disparar de manera ostensible.

No obstant això, no tots els factors que contribueixen a la pujada s’han accelerat de la mateixa manera. Alguns ho han fet especialment, sobretot l’expansió tèrmica, que des del període 1960-1980 al 2003-2023 s’ha accelerat un 41%. Però, en segon lloc, el factor que més s’ha accelerat ha estat el de l’extracció d’aigua dolça, amb un 21% el mateix període. Va ser cap a 2015 quan aquest factor va passar de ser pràcticament irrellevant a adquirir rellevància.

Els investigadors creuen que és probable que aquestes preocupants tendències persisteixin en les pròximes dècades. L’equip, liderat per investigadors de l’Acadèmia Xinesa de Ciències i integrat per científics de la Universitat de Tulane (als EUA), el Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica de la NSF, la Universitat de Sant Tomàs i socis a França, atribueix les seves troballes als avanços realitzats en la tecnologia d’observació en els últims anys, amb mesuraments més precisos.

Els autors ressalten que, fins i tot si s’estabilitza l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, la gran inèrcia que caracteritza a l’oceà i al gel terrestre farà que l’augment del nivell del mar continuï augmentant durant molts segles, a mesura que els oceans s’escalfin progressivament i el gel terrestre es continuï fonent.